Guia Completa sobre Productes Dietètics i Edulcorants

Productes Dietètics

1. Definició (Directiva 89/398/CEE):

Els productes dietètics són aliments regulats legalment a la Unió Europea, pensats per cobrir necessitats nutricionals especials. Es caracteritzen per:

• Composició o procés diferenciat respecte als aliments comuns.
• Destinació a grups específics de població, com infants, esportistes o persones amb malalties.
• Adaptació a necessitats nutritives particulars, segons condicions fisiològiques o patològiques.

2. Classificació principal de productes dietètics a l’Oficina de Farmàcia (OF)

Productes dietètics per a necessitats especials:

Relacionades amb l’estat fisiològic, activitat física o condicions de salut.

Aliments infantils:

Adaptats als requeriments nutricionals dels primers anys de vida.

Productes dietètics d’ús mèdic especial:

Utilitzats en tractaments concrets (malnutrició, malalties cròniques). Poden rebre finançament públic en alguns casos.

Productes Dietètics per a Dietes d’Aprimament

1. Context clínic:

L'obesitat i el sobrepès són una acumulació excessiva de greix que pot provocar malalties com:

• Hipertensió arterial
• Diabetis mellitus
• Hipercolesterolèmia

L’objectiu dels productes dietètics per aprimar és afavorir la pèrdua de pes, però no són efectius per si sols. Sempre han d’anar acompanyats de:

• Dieta equilibrada
• Exercici físic regular
• Seguiment mèdic o farmacèutic, si cal

2. Tipus de Productes Dietètics per a Aprimar

A. Substituts d’Àpats

Substitueixen parcialment o totalment un o més àpats. Són alts en proteïnes i fibra, i baixos en greixos i hidrats de carboni. Tenen un baix contingut calòric (aprox. 200 kcal per ració). Formats habituals: barretes o sobres per preparar batuts amb aigua o llet. Són útils per a persones amb poc temps o que volen controlar racions.

Consideracions Importants:

• No han de ser l’única font d’alimentació.
• La resta d’àpats ha de ser equilibrada.
• S’ha d’evitar el “picoteig” entre hores.
• Cal fer activitat física per maximitzar els resultats.
• Risc potencial: poden provocar desequilibris nutricionals si no s’utilitzen correctament. La legislació exigeix un mínim de nutrients essencials per evitar deficiències.

B. Càpsules, Infusions i Granulats

Són productes de suport, molts elaborats a base de plantes medicinals (para-farmàcia). Alguns poden ser considerats medicaments (es veuran al mòdul de dispensació).

Funcions habituals:

• Depuratius: Estimulen la diüresi (eliminació de líquids). Exemples: carxofa, te verd.
• Saciants: Es prenen abans dels àpats per reduir la gana. Solen ser rics en fibra. Exemple destacat: glucomanano: és una fibra capaç d’absorbir molta aigua. Quan arriba a l’estómac, s’infla i genera sensació de sacietat.
• Captadors de Greix: Redueixen l’absorció de greixos a l’intestí. Exemple: chitosan, un extracte natural derivat de cutícules de crustacis, ric en aminopolisacàrids com la quitina.

Els Edulcorants

1. Què són?

Els edulcorants són substàncies naturals o artificials que proporcionen gust dolç als aliments i begudes, però amb molt poc o cap valor calòric i sense valor nutritiu significatiu. S’utilitzen sovint en dietes d’aprimament i per a persones amb diabetis.

2. Classificació Principal

A. Naturals

Derivats de plantes, fruites o altres fonts naturals. Solen tenir aportació calòrica. Alguns són sucres pròpiament dits (glucosa, fructosa, lactosa). Poden modificar la textura i massa dels aliments.

Exemples:

• Sacarosa
• Glucosa
• Fructosa
• Lactosa
• Sorbitol

B. Artificials (sintètics)

Creats en laboratori. Sense valor calòric o amb aportació mínima. Utilitzats en productes "light" o "sense sucre". Gran poder edulcorant (amb molt poca quantitat s’obté un gran efecte dolç).

3. Principals Edulcorants Naturals

Sacarosa

És el sucre de taula tradicional. Disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa. Procedeix de la canya de sucre o remolatxa sucrera. Té un alt valor calòric (4 kcal/g). S'utilitza àmpliament a la indústria alimentària.

Glucosa (o Dextrosa)

Monosacàrid present a fruites, mel i cereals. Aporta 3,75 kcal/g. És absorbida ràpidament per l’organisme, generant una pujada d’energia immediata. Utilitzada en productes energètics i begudes isotòniques.

Fructosa

Present en fruites i mel. Més dolça que la glucosa, amb el mateix valor energètic. Antigament s’utilitzava per a diabètics, però ja no es recomana perquè:

• Es metabolitza al fetge i pot convertir-se en greix.
• Pot elevar els nivells de glucosa en sang a llarg termini.

Lactosa

Disacàrid format per glucosa + galactosa. Coneguda com el sucre de la llet. Presenta en llet materna i de mamífers. Per ser absorbida cal l’enzim lactasa. En persones amb intolerància a la lactosa, pot causar molèsties digestives.

Sorbitol (E-420)

Alcohol de sucre, derivat de la glucosa. Es troba en fruites com peres, pomes, cireres i préssecs. Valor calòric reduït: 2,4 kcal/g. Avantatges:

• No provoca càries.
• Absorció lenta, no eleva bruscament la glucosa.
• Apte per diabètics.
• Ús habitual en xiclets “sense sucre”, productes dietètics, pastisseria i cosmètica.

Inconvenient: a dosis altes (>50 g/dia), pot causar efecte laxant (diarrea i dolor abdominal).

4. Consideracions Finals per a l'Examen

Els edulcorants són útils per a reduir calories, però cal usar-los amb criteri. Els naturals aporten energia, mentre que els artificials solen ser acalòrics. No tots els edulcorants naturals són adequats per a diabètics (ex: fructosa). En productes per aprimar o per diabètics, és important revisar les etiquetes per conèixer el tipus i quantitat d’edulcorants utilitzats.

Edulcorants Artificials

Característiques Generals:

Són substàncies sàpides (amb gust dolç). Sense valor nutritiu: no aporten calories o en tenen molt poques. Tenen un poder edulcorant molt superior al del sucre (sacarosa). S’utilitzen en quantitats molt petites. No provoquen càries. Són útils per a:

• Dietes d’aprimament.
• Productes “light” o “sense sucre”.
• Aliments per diabètics (amb precaució segons el cas).

Exemples d’Edulcorants Artificials:

🔹 Aspartam (E-951)

Pot dolçor: 180-200 vegades superior al sucre. Format per àcid aspàrtic + fenilalanina (dos aminoàcids). Es descompon amb la calor → no apte per cuinar o forns. Té valor calòric mínim, però per la poca quantitat necessària no influeix nutricionalment. Contraindicat en persones amb fenilcetonúria (malaltia genètica).

🔹 Sacarina (E-954)

Pot dolçor: 300-500 vegades superior al sucre. Sense valor calòric. S’utilitza des de fa molts anys. Pot deixar un regust amarg o metàl·lic si s’utilitza en excés. Sovint es combina amb altres edulcorants per millorar el gust.

Acesulfam K (E-950)

Pot dolçor: 200 vegades superior al sucre. Termoresistent → apta per cuinar i forns. No s’absorbeix ni es metabolitza → no aporta calories. Molt utilitzada en begudes sense sucre, productes de fleca i xiclets. Es pot combinar amb aspartam o sucralosa per un millor sabor.

Ciclamat (E-952)

Pot dolçor: 30-50 vegades superior al sucre. Sense valor nutritiu. Estable a la calor i a l’àcid. Utilitzat en molts països, tot i que el seu ús està restringit o prohibit en alguns llocs (com els EUA) per possibles efectes adversos en estudis antics (encara debatuts).

Edulcorant Natural Especial: L’Estèvia

Estèvia (Stevia rebaudiana)

Origen: planta originària de Sud-amèrica (Paraguai, Brasil...). Les seves fulles són dolces gràcies a uns compostos anomenats esteviòsids. Pot dolçor: 300 vegades superior al sucre, segons l’extracte. Zero calories. Apte per a diabètics: no altera la glucèmia. No provoca càries. Estable a la calor: es pot fer servir en cuina. Desavantatge: pot deixar regust amarg o a regalèssia, especialment en altes concentracions o en extractes molt concentrats. S’ha popularitzat molt com a edulcorant “natural i saludable”.