Guia completa de procediments de mobilització i rescat de víctimes

Procediments de mobilització i rescat de víctimes

Preguntes freqüents sobre mobilització

1. Quina és la primera cosa a fer abans de mobilitzar una víctima?

b) Avaluar els beneficis i perjudicis de la mobilització.

2. Quan és necessari col·locar una víctima en la posició de Trendelenburg?

b) Quan la víctima presenta hipotensió o xoc.

3. Què s'ha de fer si la víctima té una lesió medul·lar sospitada?

b) Esperar l'arribada dels serveis d'emergències sanitàries.

4. Quina de les següents afirmacions NO és correcta?

a) L'evacuació a un centre sanitari s'ha de fer el més ràpid possible.

5. Quina és la posició més adequada per a una persona amb dificultats per respirar per un atac d'asma?

b) Posició de Fowler.

6. Quan podem traslladar al centre sanitari una víctima en un vehicle particular?

d) Totes són certes (en situacions excepcionals).

7. De què dependrà triar la tècnica més apropiada de rescat?

b) De l'entorn on es troba la víctima, la capacitat de col·laboració d'aquesta i el nombre de persones que ajuden.

8. Quan es realitza un trasllat manual per un sol socorrista, quina tècnica és la més adient si la víctima està conscient i pot caminar?

a) Maniobra de Rautek.

9. A quina de les següents víctimes NO li posaries la Posició Lateral de Seguretat (PLS)?

c) Una persona amb problemes respiratoris greus (depenent de la causa i gravetat).

10. Una víctima amb una ferida a l'abdomen, la posaries:

d) En decúbit supí amb les cames flexionades.

11. La tècnica de pont:

a) S'utilitza per dipositar un accidentat en una llitera.

12. En quin d'aquests casos faries una mobilització?

d) Totes les anteriors són certes (quan sigui imprescindible i planificat).

Tingues-ho en compte!

• Abans de moure ningú, pensa quins beneficis i quins perjudicis li pots causar.
• Quan sospitis d’una lesió vertebral, no moguis la víctima, excepte per perill imminent.
• L’evacuació a un centre sanitari no s’ha de fer tan ràpid com sigui possible, sinó en les millors condicions possibles.
• Cal no asseure una persona que ha patit un accident greu, i encara menys traslladar-la en el seient d’un turisme.
• Tan sols hauràs de traslladar tu la víctima al centre sanitari en un vehicle particular en situacions excepcionals.

Procediments de mobilització

Sempre que sigui imprescindible fer la mobilització, s’ha de fer de manera planificada per assegurar que tant la víctima com els qui l’ajuden estan preparats per fer-la.

En cas d’accident (cotxe, ensorraments, atemptats), és important saber que no s’ha de mobilitzar la víctima fins que els serveis d’emergència arribin al lloc de l’accident, excepte si hi ha un perill gran per a la víctima o el rescatador. Això és degut a que aquestes víctimes es consideren traumàtiques greus o potencialment greus i són possibles lesionats medul·lars fins a la seva valoració clínica completa en un medi hospitalari.

Tècniques de rescat o trasllat manual

Són aquells procediments que duem a terme per allunyar una persona de la zona de perill i portar-la a una zona segura. En cada situació hauràs de triar la tècnica més adient de rescat. Ho faràs en funció de tres variables:

1. L’entorn en què es troba la víctima i el temps disponible per traslladar-la. No és el mateix rescatar una persona d’una habitació en perill d’esfondrament que treure un conductor atrapat dins d’un cotxe accidentat.
2. La capacitat de col·laboració de la víctima. Si està conscient o no i si pot o no caminar.
3. El nombre de persones que ajuden.

Trasllat manual per part d’un sol socorrista

A) Si la víctima està conscient i pot caminar

Primer hauràs d’ajudar-la a posar-se dreta i, després, traslladar-la. Per posar-la dreta amb seguretat, partiràs de la posició de la víctima asseguda a terra:

1. Posa-li les cames i els peus junts, amb els genolls flexionats.
2. Posa’t dret davant d’ella i situa els teus peus davant dels seus, tocant-los o fins i tot trepitjant-los una mica.
3. Agafa la víctima pels canells i estira el seu cos cap amunt. Mentre estires, inclina’t una mica enrere, sense caure, per fer de contrapès i, així, aconseguiràs que el moviment sigui més suau.

Per fer el trasllat, utilitza la maniobra de Rautek, que consisteix a recolzar la víctima sobre l’espatlla i ajudar-la a caminar. Per fer-ho:

1. Passa el braç de la víctima per sobre de la teva espatlla i agafa-li el canell amb una mà.
2. Amb l’altra mà subjecta-la per la cintura.
3. Camina fent passes curtes, amb la persona recolzada damunt teu.

B) Si la víctima està conscient, però no pot caminar

Primer caldrà ajudar-la a posar-se dreta. Després, tria la tècnica més adient segons l’estat de la víctima, el pes, les teves forces, la distància, etc:

• Càrrega a cavall: si es pot subjectar amb les mans sobre el teu pit.
• Càrrega a coll: més indicada per traslladar infants o persones amb poc pes.
• Càrrega damunt les espatlles: si la víctima es pot subjectar i tens prou força per carregar-te-la:

1. Agafa el canell dret/esquerre de la víctima.
2. Flexiona els genolls fins que la teva espatlla quedi a l’alçada de la seva pelvis.
3. Digues-li que deixi caure el cos sobre la teva espatlla, alhora que t’aixeques.
4. Inicia el desplaçament.

C) Si la víctima està inconscient

Hauràs d’arrossegar la víctima. Aquesta és una acció de salvament molt habitual. El procediment més utilitzat és l’anomenada subjecció de Rautek, però n’hi ha d’altres.

Subjecció Rautek (inconscient):

1. Creua els seus braços sobre el pit.
2. Nosaltres posarem els nostres braços per sota de les seves aixelles.
3. Agafem dels avantbraços.

Maniobra Rautek per al rescat a l’interior d’un vehicle:

1. Assegura’t que la víctima no té les cames atrapades.
2. Passa els teus braços per sota les seves aixelles. Amb una mà subjecta-li els dos braços, i amb l’altra, la barbeta.
3. Apropa el teu pit a l’esquena de la víctima, perquè li serveixi de suport.
4. Extreu-la a poc a poc del vehicle.

Arrossegament de la víctima: Aquests mètodes són molt útils, sobretot, quan sigui necessari desplaçar una víctima pesada o corpulenta, o bé, en llocs estrets, de poca altura o de difícil accés.

• Existeixen diferents maneres d'arrossegar una víctima: per les aixelles, pels peus, amb una manta o bé lligant els canells de la víctima amb un mocador i lliscant-se "de quatre grapes", col·locant-nos a cavall sobre la víctima, amb les mans d'aquesta sobre el nostre coll.

Posicions de seguretat i espera

Són diverses les maneres com es deixa la víctima tot esperant que arribin els equips sanitaris professionals. S’apliquen quan la víctima es troba en una zona segura i li has aplicat les atencions necessàries (convé que la posis en una posició de repòs que li sigui còmoda, que li alleugi el dolor i que eviti que les lesions s’agreugin).

No hi ha una posició de repòs adequada per a totes les víctimes, sinó que la persona en necessitarà una o una altra segons:

• Les característiques de la lesió que pateix.
• L’estat de les seves funcions vitals.
• El seu estat de consciència.

El Decúbit lateral estable o Posició Lateral de Seguretat (PLS)

És la posició més habitual, però no és l’única. En decúbit lateral estable, la persona està estirada sobre un costat, amb les extremitats superiors i inferiors disposades d’una manera que impedeixin que el seu cos es giri. Aquesta postura permet mantenir lliures les vies respiratòries de la víctima.

A més, és la postura preferible per a les embarassades i per a les persones que han quedat inconscients, si no hi ha problemes cardíacs o respiratoris greus.

Decúbit supí

És la postura en la qual la persona està estirada de panxa enlaire. La col·locaràs així quan calgui fer-li una compressió cardíaca, quan pensis que pot ser que calgui en poc temps i també quan sospitis que pateix lesions vertebrals.

Decúbit supí en flexió

En aquesta postura la víctima estarà estirada de panxa enlaire, però amb les extremitats inferiors lleugerament flexionades i el cap recolzat en coixins o mantes plegades. D’aquesta manera s’aconsegueix deixar la musculatura abdominal relaxada, cosa necessària quan la persona ha patit un cop o una ferida a l’abdomen.

Posició semiasseguda (Posició de Fowler)

La persona està asseguda, però amb el tronc elevat uns 30º. És la millor posició quan li costi respirar: per un atac d’asma, per la inhalació de gasos irritants, per un infart del cor o per una insuficiència cardíaca de qualsevol origen.

Posició de Trendelenburg

Es posa al pacient en decúbit supí, però amb el cap més baix que els peus. Es facilita, per efecte de la gravetat, el retorn d’un gran volum de sang al cor. És una de les primeres mesures per al tractament de la hipotensió en el xoc hipovolèmic i neurogènic.