Guia Completa sobre Primeros Auxilis: Cremades i Hipotèrmia

Guia Completa sobre Primeros Auxilis

1 F El palmell i els dits de la víctima equivalen al 3% de la superfície corporal (és un 1%).

2 V En una cremada lleu, si la roba no es desferra, no l’arrenquis.

3 F En cas d’acalorament, posarem la víctima en un lloc fresc i en PLS (estirada amb les cames enlaire).

4 V Els símptomes de cop de calor són: mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, assecament de la pell, respiracions accelerades i pols molt ràpid.

5 F Una persona pot patir lesions pel fred només quan la temperatura ambiental estigui per sota de zero graus centígrads.

6 V Un envermelliment amb sensibilitat augmentada, formigueig, sensació de cremor i dolor, és una congelació de primer grau.

7 V El primer símptoma d’hipotèrmia és tremolar.

8 F La persona pot patir hipotèrmia a temperatures de menys de 27 a 28 ºC ambientals.

9 V Les cremades elèctriques poden arribar a lesionar fins i tot els músculs.

10 V Una persona que ha patit un tall de digestió es pot reanimar encara que hagi passat 20 minuts sota l’aigua.

11 F En l’avaluació d’emergència, truca al 112. (que truquem o no al 112 depèn molt del resultat d’aquesta avaluació).

12 V En l’avaluació d’emergència, si veus que la situació és greu (alteracions de la consciència o de les constants vitals); truca al 112.

13 V Quan la víctima pateix compressió de la via aèria, s’actuarà quan sigui necessària l’avaluació urgent amb ventilació i compressions.

14 V El primer que s’ha de fer si una persona pateix compressió de la via aèria és extreure del tòrax o abdomen de la víctima allò que està comprimint l’aparell respiratori.

15 F Les cremades tèrmiques són traumatismes locals causats per la calor intensa que només provoca el sol (o altres fonts de calor, un objecte roent com la planxa, per exemple).

16 F Les cremades de tercer grau afecten només la capa superficial de la pell i causen butllofa.

17 V Les cremades greus posen en perill la vida de la víctima, sobretot per deshidratació; també hi ha hipotèrmia i risc d’infecció.

18 F Les cremades lleus són les de primer o tercer grau que afecten més del 30% del cos (lleus són de l’1er i 2n grau que afecten menys del 10% de la superfície corporal).

19 V L’acalorament és una acumulació de calor en l’organisme que no s’ha pogut dissipar a l’ambient.

20 V En l’acalorament hi ha deshidratació.

21 V La deshidratació és una causa que baixa la pressió arterial i el pols es debiliti alhora que augmenta el nombre de pulsacions.

22 F La deshidratació és una causa que baixa la pressió arterial i alhora el pols es debiliti alhora que es redueix el nombre de pulsacions.

23 F El nombre de pulsacions no té res a veure amb si tenim la pressió alta o la tenim baixa.

24 F Quan una víctima té un envermelliment amb sensibilitat augmentada i sensació de dolor, cremor i formigueig, és que ens trobem amb una congelació de segon grau.

25 F El risc de mort de la víctima en hipotèrmia és més alt quan el seu pols es troba per sobre de 40 batecs per minut (és per sota).

26 F A una persona amb hipotèrmia greu l’hem d’escalfar ràpidament.

27 V A una persona amb hipotèrmia greu l’hem d’escalfar de forma gradual perquè el seu cos es readapti paulatinament.

28 V La compressió de la via aèria es dóna quan algun objecte comprimeix el coll, tòrax o l’abdomen de la persona.

29 V La submersió ocorre quan un individu respira aigua.

30 V La hidrocució és el mateix que un tall de digestió.

31 F La hidrocució és causada per una descàrrega elèctrica.

32 V Les causes d’hidrocució són múltiples: xoc tèrmic, predisposició personal o trobar-se en el procés de fer la digestió.

33 F És important rebentar les butllofes per accelerar el procés de recuperació.

34 V El més important en les cremades és aturar la font de calor.

35 V El que sempre s’ha de fer en les cremades és posar la part cremada almenys 10 minuts sota l’aigua corrent.

36 F Així com en la congelació d’un membre, escalfarem el membre el més ràpid possible; en la hipotèrmia general del cos, escalfarem ràpidament el cos (el cos s’ha de reescalfar lentament).

37 F En les cremades de tercer grau hi ha molta sensibilitat a la pell.

38 V El pH de la pell és lleugerament àcid.

39 F Les cremades lleus són de qualsevol tipus (primer, segon o tercer grau) i afecten menys del 10% del cos.

40 F Les cremades lleus són de qualsevol tipus (primer, segon o tercer grau).

41 V Les cremades lleus són de primer o segon grau i afecten menys del 10% del cos.

42 V Les cremades greus (cal trucar al 112) afecten del 10 al 30% si són de primer o segon grau i de màxim el 2% si són de tercer grau.

43 F Totes les cremades de tercer grau són molt greus.

44 F Les cremades de tercer grau, si afecten una part molt petita del cos, poden ser considerades lleus.

45 V Les cremades de tercer grau no són mai lleus.

46 V Les cremades de tercer grau solen tenir un aspecte sec i a vegades són blanques.

47 F Les cremades de primer grau afecten la dermis.

48 V Una electrocució pot provocar una parada cardíaca.

49 V Una hidrocució o tall de digestió pot provocar una parada cardíaca.

50 F El fred no pot produir cremades.

51 V És molt important en primers auxilis evitar les causes del dany (foc, font de calor, sol, aigua, objectes que comprimeixen...) ja que com menys estona actua la causa del dany, menys greu és la lesió.

52 V Un acalorament o insolació és una exposició a unes causes de lesió i desequilibri del cos (per hipertèrmia i deshidratació) en què, tot i que l’alteració és lleu, si la causa de la lesió no s’atura, s’agreuja a cop de calor, que pot desembocar en xoc i posterior mort de l’individu.

53 F En cas d’hipotèrmia, si hem reubicat la persona en un lloc tèrmicament correcte, no traurem mai la roba molla a les víctimes, els pot fer mal.

54 V En cas d’hipotèrmia, és molt bo que la persona afectada disposi de roba seca.

55 F En cas d’hipotèrmia o congelació, aproparem la persona tant com puguem a les fonts de calor.

56 F És convenient fregar les lesions per congelació perquè entrin en calor.

57 V Un cop seques les parts congelades, pot ser útil embenar-les amb embenats no compressius (per facilitar la circulació i aportar calor).

58 F Un cop seques les parts congelades, pot ser útil embenar-les amb embenats compressius.

59 V Sempre que hi ha baixada de pressió, és convenient posar la víctima en decúbit supí i amb les cames aixecades per ajudar a que la sang arribi al SNC.

60 V En situacions de deshidratació, sempre que la víctima estigui conscient, mirarem de rehidratar-la. Si el seu estat és molt crític, és important que el líquid estigui a temperatura corporal. Preferiblement rehidratarem amb líquids isotònics.

61 F El vent redueix la sensació de fred però no té res a veure la sensació amb la velocitat de congelació.

62 F En una cremada de tercer grau com en una congelació de tercer grau, no hi ha mort de teixits.

63 F El risc d’acalorament és més baix quan l’ambient és humit.

64 F La hipotèrmia és l’excés de temperatura corporal.

65 F El corrent elèctric no sol tenir efectes immediats en la víctima.

66 F El corrent elèctric no pot provocar efectes a curt plaç.

67 F Si mengem poc, com un berenar, no cal respectar el temps de fer la digestió.

68 V Com més copiós i més difícil de pair és l’àpat que hem fet, més temps ens cal per fer la digestió.

69 F El risc de patir un tall de digestió no té res a veure amb tirar-se ràpid o poc a poc a l’aigua.

70 V Com més calor faci, més important és entrar poc a poc a l’aigua per evitar el xoc tèrmic.