Guia Completa de Prevenció i Protecció de Riscos Laborals

Mesures de Prevenció de Riscos Laborals

La prevenció és el conjunt d’activitats o mesures adoptades o previstes, en totes les fases d’activitat de l’empresa, amb la finalitat d’evitar o reduir els riscos derivats del treball.

• Prevenció integral: ha d’estar present en totes les fases de l’activitat de l’empresa i implicar tots els treballadors.
• Finalitat de la prevenció: evitar que es materialitzin els riscos.

1. Cal detectar tots els riscos que hi ha a l’empresa, la seva gravetat i la probabilitat que es produeixin.
2. S’ha d’intentar eliminar tots els riscos. Els que no sigui possible suprimir, s’han d’intentar reduir al màxim.

Perquè sigui eficaç, la prevenció ha d’estar planificada i ben organitzada.

La detecció, l’avaluació i l’eliminació dels riscos forma part de les mesures de prevenció. Hi ha situacions en les quals no es poden suprimir i s’ha d’assumir la presència, i és aleshores quan es prenen les mesures de protecció.

La prevenció evita o redueix el risc, ja que actua sobre el causant.

La protecció no evita el risc, però tracta de reduir-ne les conseqüències, ja que actua sobre el treballador.

Principis i Tècniques de Prevenció

Principis de Prevenció de Riscos Laborals

• Evitar els riscos: cal evitar tots els riscos que sigui possible, sense que n'importi el cost.
• Avaluar els riscos que no es puguin evitar: els riscos que no es puguin eliminar s’han d’avaluar per conèixer-ne la gravetat i la probabilitat que es produeixin.
• Combatre els riscos en l’origen: preferiblement en l'origen i no en el lloc de transmissió o recepció. Per exemple, si hi ha un soroll excessiu, s’ha de combatre insonoritzant el lloc, abans de repartir protectors auditius als treballadors.
• Adaptar el lloc de treball a la persona: incloent els equips, els mètodes de treball i de producció. L’objectiu és atenuar el treball monòton i repetitiu i reduir els danys a la salut.
• Tenir en compte l’evolució de la tècnica: cal estudiar els possibles riscos que poden comportar les innovacions tècniques i, d’altra banda, cal tenir en compte que els avenços tecnològics també eviten riscos que abans no es podien eliminar o reduir.
• Substituir allò que és perillós per allò que comporti poc o cap perill: si en el procés de producció s’utilitza una substància tòxica i aquesta pot ser substituïda per una altra d’innòcua, s’ha de fer, encara que sigui més cara.
• Planificar la prevenció: creant un conjunt coherent que integri la tècnica, l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.
• Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual: és preferible insonoritzar totalment una màquina excessivament sorollosa, abans que repartir protectors auditius, que només protegeixen els qui els fan servir.
• Donar les degudes instruccions als treballadors: respecte dels perills en el centre de treball i els riscos en el seu lloc de treball i en el maneig de les màquines, eines i equips de protecció.

Les tècniques de prevenció de riscos laborals que promouen la millora de les condicions de treball i la salut dels treballadors són:

• Seguretat en el treball:
  1. Detectar els accidents de treball (AT) que es puguin arribar a produir.
  2. Controlar els accidents que ja han tingut lloc.
  3. Corregir tots els factors de risc d’accidents de treball (AT).
• Higiene industrial:
  1. Detectar els agents contaminants físics, químics i biològics.
  2. Mesurar i valorar els contaminants, estudiant-ne el nivell de concentració i el període d’exposició nociu per a la salut.
  3. Establir les mesures correctores adequades.
• Ergonomia:
  1. Ergonomia geomètrica: estudia la relació del treballador amb les condicions de grandària del lloc de treball.
  2. Ergonomia ambiental: relaciona el treball amb els factors ambientals del lloc de treball.
  3. Ergonomia temporal: estudia l’adaptació dels temps de treball per evitar la fatiga física i mental.
  4. Ergonomia perceptiva: adapta les màquines, els equips i les eines a les característiques de la persona.
  5. Ergonomia de la comunicació: intervé en el disseny de la comunicació entre els treballadors i entre aquests i les màquines. Actua a través del disseny i la utilització de dibuixos, textos, taulers visuals, pantalles, senyalització de seguretat, etc.
• Psicologia aplicada: tècnica que tracta d’evitar que el treballador pateixi danys psicològics com a conseqüència del treball i de les seves formes d’organització.
• Medicina del treball: especialitat mèdica la finalitat de la qual és mantenir la salut del treballador en un estat òptim.

Mesures de Protecció

Són les que, si bé no eliminen el risc, n’eviten o en redueixen les conseqüències i actuen sobre el treballador.

Mesures de Protecció Col·lectiva

Són les que protegeixen, simultàniament, totes les persones exposades a un determinat risc. Tenen prioritat sobre les mesures de protecció individual, que només s’han d’utilitzar quan les primeres siguin ineficaces, no sigui possible fer-les o com a complement d’aquestes.

Mesures de Protecció Individual (EPI)

Protegeixen exclusivament l’individu que les porta i actuen com l’última barrera de protecció entre el treballador i el risc.

Només s’han de fer servir quan s’hagin esgotat les altres vies de prevenció i protecció o com a complement d’aquestes.

La LPRL defineix l’equip de protecció individual (EPI) com qualsevol equip que el treballador porta posat o subjecta ell mateix, perquè el protegeixi d’un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut.

Obligacions dels Treballadors i Empresaris respecte als EPI

• Els empresaris:
  1. Proporcionar de franc els EPI adequats als treballadors.
  2. Vetllar pel seu ús efectiu.
  3. Informar els treballadors, abans d’usar els equips, dels riscos davant dels quals protegeixen i de les ocasions en què s’han de fer servir.
  4. Proporcionar instruccions, preferentment per escrit, sobre la forma correcta d’utilitzar i mantenir els EPI.
  5. Ensenyar els treballadors a utilitzar els EPI, fins i tot amb sessions d’entrenament pràctic, quan es requereixi la utilització simultània de diversos equips o quan, per la seva especial complexitat, sigui necessari.
• Els treballadors: segons la seva formació i seguint les instruccions de l’empresari:
  1. Han d’utilitzar i cuidar correctament l’EPI.
  2. Han de col·locar l’equip, després de fer-lo servir, al lloc indicat.
  3. Han d’informar immediatament un superior de qualsevol defecte o dany observat en l’equip utilitzat que, segons el seu parer, pugui comportar una pèrdua de la seva eficàcia protectora.

Característiques dels EPI

• Han de proporcionar una protecció eficaç davant dels riscos i no han d’ocasionar, per si mateixos, riscos addicionals ni molèsties innecessàries.
• Se n’han de revisar les característiques i l’elecció quan es produeixin canvis o quan evolucioni la tècnica.
• Han d’estar homologats amb la marca CE.
• Només es poden utilitzar per als usos previstos i durant el temps que indiqui el fabricant, llevat de casos excepcionals.
• Han de ser d’ús personal. Si, excepcionalment, han de ser utilitzats per diverses persones, s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè això no origini cap problema de salut o d’higiene.
• La utilització, l’emmagatzematge, el manteniment, la neteja, desinfecció i reparació dels EPI s’hauran d’efectuar segons les instruccions del fabricant.
• En cas de riscos múltiples que exigeixin la utilització simultània de diversos EPI, aquests hauran de ser compatibles entre si i hauran de mantenir la seva eficàcia.

Elements No Considerats EPI

• La roba de treball corrent i els uniformes no destinats a la protecció de la salut.
• Els equips dels serveis de socors i salvament.
• Els EPI dels militars, policies i serveis de manteniment de l’ordre.
• Els EPI dels mitjans de transport per carretera.
• El material d’esport.
• El material d’autodefensa o dissuasió.
• Els aparells portàtils per detectar i senyalitzar els riscos.

Tipus d'Equips de Protecció Individual

• Protectors del cap:
  1. Cascos de seguretat.
  2. Cascs de protecció contra xocs i impactes.
  3. Gorres o barrets per protegir el cap.
  4. Cascos de protecció davant del foc, productes químics, etc.
• Protectors de mans i braços:
  1. Guants de protecció davant de perforacions, talls, vibracions.
  2. Guants per evitar les agressions químiques, elèctriques o tèrmiques.
  3. Manyoples, maneguins i mànigues.
• Protectors de l’oïda:
  1. Protectors tipus “taps”.
  2. Protectors auditius d’un sol ús.
  3. Protectors tipus “orelleres”.
  4. Cascos antisoroll.
  5. Protectors auditius amb aparells d’intercomunicació.
• Protectors de peus i cames:
  1. Calçat de seguretat o de protecció.
  2. Calçat i sobrecalçat de protecció contra la calor, contra el fred o l’electricitat.
  3. Protectors amovibles de l’empeny. Soles amovibles.
  4. Genolleres.
• Protectors dels ulls i de la cara:
  1. Ulleres de muntura “universal”, “integral” o de “cassoleta”.
  2. Pantalles facials.
  3. Pantalles per a soldadura.
• Protectors del tronc i de l’abdomen:
  1. Armilles, jaquetes i davantals de protecció contra les agressions mecàniques i contra les agressions químiques.
  2. Armilles salvavides. Davantals contra els raigs X.
  3. Cinturons de subjecció del tronc.
  4. Faixes i cinturons antivibracions.
• Protecció de les vies respiratòries:
  1. Equips filtrants.
  2. Equips aïllants de l’aire lliure, amb subministrament d’aire.
  3. Equips respiratoris.
  4. Equips de submarinisme.
• Protecció integral del cos:
  1. Equips de protecció contra les caigudes d’altura.
  2. Arnesos. Cinturons de subjecció.
  3. Roba de protecció contra les agressions mecàniques, roba contra les agressions químiques, roba de protecció davant de les projeccions de metalls en fusió, roba protectora contra radiacions infraroges i contaminació radioactiva, roba tèrmica.
  4. Roba antipols, roba antigàs, roba i accessoris de senyalització.

La Senyalització de Seguretat

La senyalització és una tècnica de seguretat que proporciona una indicació o una obligació relativa a la seguretat o la salut en el treball.

Podem classificar els senyals de seguretat segons el sentit humà pel qual es perceben:

• Auditius:
  1. Acústics: senyals sonors codificats, emesos sense intervenció d’una veu humana o sintètica. Per exemple, les sirenes o alarmes d’evacuació, emergència o incendi. El senyal pot ser intermitent, però en el cas d’evacuació sempre ha de ser un so continu.
  2. De comunicació verbal: missatge verbal predeterminat, format per frases curtes, simples i clares en el qual es fa servir la veu humana o sintètica.
• Olfactius: als gasos tòxics inodors, s’hi afegeixen additius olorosos per detectar-ne la fuita. Així es fa amb el gas butà.
• Tàctils: rugositats presents en recipients que alerten de la presència de substàncies perilloses.
• Òptics:
  1. En forma de panell.
  2. Lluminosos: si són intermitents indiquen més grau de perill.
  3. Gestuals.

Classificació dels EPI per Categories

Els EPI es classifiquen en alguna de les 3 categories següents:

Categoria 1: EPI de Protecció contra Riscos Mínims

• Les agressions mecàniques d’efectes superficials.
• Els productes de manteniment poc nocius els efectes dels quals siguin fàcilment reversibles.
• Els riscos durant tasques de manipulació de peces calentes que no exposin l’usuari a temperatures superiors als 50ºC, ni a xocs perillosos.
• Els agents atmosfèrics que no siguin ni excepcionals ni extrems.
• Les petites topades i vibracions que no afectin les parts vitals del cos i que no puguin provocar lesions irreversibles.
• La radiació solar.

Categoria 2: EPI de Protecció contra Riscos Greus

EPI de protecció contra riscos greus.

Categoria 3: EPI de Protecció contra Riscos Molt Greus, Irreversibles o Mortals

• Els equips de protecció respiratòria filtrants que protegeixin contra els aerosols sòlids i líquids o contra els gasos irritants, perillosos, tòxics o radiotòxics.
• Els equips de protecció respiratòria completament aïllats de l’atmosfera, inclosos els destinats a la immersió.
• Els EPI que només ofereixin una protecció limitada en el temps contra les agressions químiques o contra les radiacions ionitzants.
• Els equips d’intervenció en ambients càlids, els efectes dels quals siguin comparables als d’una temperatura ambient ≥100ºC, amb o sense radiació d’infrarojos, flames o grans projeccions de materials en fusió.
• Els equips d’intervenció en ambients freds, els efectes dels quals siguin comparables als d’una temperatura ambiental ≤-50ºC.
• Els EPI destinats a protegir contra les caigudes d’alçada.
• Els EPI destinats a protegir contra els riscos elèctrics, per als treballs realitzats sota tensions perilloses o els que s’utilitzin com a aïllants d’alta tensió.

El fabricant, abans de comercialitzar un model d’EPI, haurà de reunir la documentació tècnica indicada, elaborarà la declaració de conformitat corresponent i posarà en cada EPI o, per defecte, a l’embalatge, la marca CE.

Si es tracta d’un EPI de les categories 2 i 3 es requerirà, abans de ser comercialitzat, la superació d’un examen CE de tipus per part del fabricant.

A més a més, per a la fabricació dels de categoria 3 caldrà adoptar els sistemes A o B de garantia de qualitat CE:

• A: garantia de qualitat CE del producte final.
• B: garantia de qualitat CE de la producció amb vigilància.