Guia Completa per a la Preparació i Degustació del Te

Preparació del Te: La Clau d'una Bona Infusió

L'èxit d'una bona infusió recau, en una part molt important, en la puresa de l'aigua i en la seva temperatura. Les infusions necessiten una aigua neutral, que no tingui elements minerals que espatllin la seva aroma i sabor. No ha de superar mai els 98 °C, ja que la seva ebullició deteriora les fulles de te i els impedeix alliberar la seva millor aroma i sabor.

Les 5 Regles d'Or

1. Omplir la tetera amb aigua calenta per escalfar-la.
2. Tirar l'aigua.
3. Col·locar la quantitat de te necessària a la tetera (dins del filtre) per preparar les fulles de te per rebre l'aigua calenta, mentre acabem d'escalfar l'aigua a la temperatura adequada.
4. Ruixar el te amb aigua calenta a la temperatura adequada fent un moviment circular de canell i assegurant-nos que el te queda submergit dins de l'aigua.
5. Deixar reposar el temps necessari segons el tipus de te triat.
6. Remoure i servir. Hem de retirar les fulles de te de la tetera per evitar que se sobre-infusioni i quedi massa amarg o astringent.

A Casa

Les fulles de te verd i blanc es poden reutilitzar 2 o 3 vegades, no passa el mateix amb el te negre o l'oolong. Per desteïnar a casa, d'una forma molt casolana, es pot infusionar una mica, i llavors canviar l'aigua.

Taula Orientativa de Preparació de les Infusions

Quan Prenem Cada Te?

De forma molt genèrica podríem dir que:

• Te negre: Esmorzars - ½ tarda
• Te vermell: ½ matí, dinars, ½ tarda
• Te oolong: Dinars - ½ tarda
• Te verd: ½ matí, dinars, ½ tarda - nits
• Te blanc: Tot el dia
• Rooibos: Tot el dia
• Tisanes: Tot el dia

Anàlisi Sensorial

La qualitat del te s'avalua segons l'aspecte de la fulla seca, la brillantor de la infusió, la seva astringència, aroma i sabor.

• Vista: Una infusió brillant és signe de frescor.
• Sabor:
  • En un te blanc o verd hauríem de trobar el sabor a planta. Recorden a un gust vegetal de pèsols.
  • El taní del te és el que ens dona l'astringència. Si infusionem massa, el que farem és ressaltar massa aquesta astringència, amargor.
  • Rooibos: sabor metàl·lic al final.

Els tes verds i blancs són bastant àcids i, en barrejar-los amb llet, aquesta té tendència a tallar-se.

Llimona: Molt habitual fa uns anys, sobretot a occident, però la seva extremada acidesa emmascara el gust del te, i per això de vegades es recomana l'escorça de la taronja.

Sucre: A gust del consumidor, però és més apropiat el sucre de canya o una mica de mel. El sucre fa que el sabor de te pugi de forma exuberant, especialment amb els tes aromatitzats.

Servei del Te

• Te normal:
  • Plat de cafè amb llet + cullera + tassa calenta.
  • Sotstassa + tetera (prèviament escalfada) amb el te en saquet o a granel omplerta d'aigua calenta.
  • Sotstassa + gerreta d'aigua calenta (serveix per suavitzar el te). Si no la posem, sempre hem de preguntar al client si vol l'aigua.
• Te americà: Igual que el te normal, però en lloc d'aigua calenta s'hi posa llet calenta (no escumada).
• Te amb llimona: Igual que el te normal, afegint un platet amb llimona (rodanxes o ½ rodanxes) i una forquilleta perquè el client se la posi dins de la tassa.
• Te Shalimar: Igual que el te amb llimona, substituint la llimona per taronja. És un te clàssic, una mica en desús.
• Ice Tea: Te refredat prèviament, endolcit amb xarop de sucre i aromatitzat amb llimona (es serveix en got de mitja combinació).

Rooibos

No és una planta de te, però se li diu te vermell perquè ve d'un arbust vermell (planta semblant a la ginesta). Només es cultiva a Sud-àfrica. Té un sabor metàl·lic al final. Trobem dos tipus principals: un de fermentat (el de sempre) i un altre al qual se li impedeix la fermentació. Va molt bé per a les al·lèrgies (però s'ha d'evitar prendre'l amb gustos, aromatitzats, que podrien ser els causants de les al·lèrgies). Té molts minerals essencials i vitamina C. És molt bo per a tota la família amb un sabor suau, dolç i aromàtic.

Tisanes

Una tisana és una beguda que es fa a partir de combinacions de fruites i/o herbes i/o espècies. És el que s'anomena sovint de forma errònia "infusió", confonent un mètode amb un tipus d'infusió.

Mètodes de Preparació de les Tisanes

• Infusió: S'aplica aigua calenta a les fruites, flors i herbes.
• Maceració: Es posen en aigua freda, i es deixa el temps adient, d'aquesta manera no s'agafen els tanins.
• Cocció: Es deixa bullir, sobretot quan hi ha arrels, escorces, etc.

Alguns Exemples de Flors Utilitzades

• Flor d'Hibisc: Li dona un sabor cítric. És bo endolcir-la una mica i s'acostuma a prendre freda.
• Gessamí: Considerat sedant.

Mate

És la principal infusió consumida al Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai. Es fa amb les fulles o brots d'un arbre semblant al llorer. Té molta cafeïna, i és ric en vitamines i minerals.