Guia Completa de Plantes Medicinals i Farmacognòsia: Conceptes Essencials
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,73 KB
Conceptes Fonamentals en Farmacognòsia
Planta Medicinal
Qualsevol planta que en un o més dels seus òrgans conté substàncies que poden ser utilitzades amb finalitats terapèutiques o com a precursores per a la semisíntesi quimicofarmacèutica.
Droga Vegetal
És la part de la planta medicinal utilitzada en terapèutica.
Es consideren drogues vegetals les plantes, parts de plantes, algues, fongs o líquens, sencers, fragmentats o tallats, sense processar, generalment dessecats, encara que de vegades també en estat fresc. També es consideren drogues vegetals certs exsudats que no han estat sotmesos a un tractament específic.
Droga
Qualsevol material d'origen natural, ja sigui en brut (per exemple, les fulles, l'escorça d'un arbre) o obtingut per senzilles operacions (per exemple, els extractes) que contenen els principis actius amb activitat farmacològica per al seu ús directe o per a l'elaboració de medicaments.
La droga està relacionada, doncs, amb la matèria primera d'interès farmacèutic.
Exemples de Drogues Vegetals
Arrels
Harpagophytum procumbens (arpagòfit): arrels secundàries. Usos: antireumàtic, antiinflamatori.
Escorces
Rhamnus purshiana (càscara sagrada): escorça de la tija. Usos: purgant, laxant.
Fulles
Ginkgo biloba: Usos: vasodilatador de petits vasos.
Flors i Inflorescències
Tilia platyphyllos (arbre), Tilia cordata (les flors de sota): inflorescència de la til·la. Usos: digestiu, sedant.
Fruits
Vaccinium myrtillus (mirtil, nabius): fruit fresc o dessecat.
- Nabiu vermell: per prevenir o tractar infeccions d'orina, expulsa bacteris.
- Nabiu blau: saboritzant per a medicaments.
Llavors
Glycine max (L.) Merr. (= G. Soja Sieb. et Zucc.): llavor de soja.
Beneficis: ajuda amb el colesterol, la memòria, conté isoflavones (útil en menopausa).
Altres Definicions i Conceptes
Farmacognòsia
És la ciència que estudia les matèries primeres i les substàncies d’origen natural (animal, vegetal, microbiana, de fongs, algues, etc.) amb finalitats terapèutiques. La farmacognòsia identifica i descriu les matèries primeres, de les quals s’han de conèixer aspectes com el seu origen, el seu conreu i les possibles alteracions.
Medicament Fitoteràpic
Compost per:
- Ingredient actiu: drogues vegetals, productes extractius, principis actius purificats.
- Forma farmacèutica: comprimits, gragees, gotes, xarops, cremes.
Principi Actiu
Substància química pura (aïllada de la droga) responsable de l'activitat farmacològica i de l'ús terapèutic que se li atribueix a una droga.
Preparat Vegetal
Són els que s'obtenen sotmetent substàncies vegetals a tractaments.
Exemples de Plantes Medicinals amb Principis Actius
Planta: Papaver somniferum
- Part utilitzada: Làtex de la càpsula
- Principis actius: Morfina, Codeïna
- Usos: Analgèsics, antitusius
Planta: Digitalis purpurea
- Part utilitzada: Fulles
- Principis actius: Digitoxina, Digoxina
- Usos: Insuficiència cardíaca
Classificació i Estructura Vegetal
Taxonomia
És la ciència que ajuda a la denominació dels organismes i la seva correcta integració dins el sistema existent de nomenclatura.
Classificació Botànica
Espermatòfites (Plantes amb llavor)
- Gimnospermes: sense flor (ex. Ginkgo)
- Angiospermes:
- Dicotiledònies: amb dos cotiledons.
- Monocotiledònies: amb un sol cotiledó.
Briòfites
Molses.
Pteridòfites
Falgueres.
Organografia Vegetal
És la ciència que estudia la disposició dels teixits i òrgans de les plantes, els quals coordinen el funcionament de les diferents parts de les plantes.
Xilema
Teixit llenyós que condueix aigua i sals inorgàniques de forma ascendent per tota la planta i proporciona també suport mecànic.
Floema
Teixit vascular que condueix sucres i nutrients sintetitzats des dels òrgans en què es produeixen fins a aquells en què es consumeixen i s'emmagatzemen (de forma ascendent i descendent).