Guia Completa: Planificació i Gestió d'Instal·lacions Esportives

Factors Clau del Sistema Esportiu Local

• Dotació d'equipaments: Nombre i qualitat dels espais disponibles.
• Localització: Ubicació estratègica per optimitzar l'accessibilitat.
• Estat de conservació: Bon manteniment que garanteix la seguretat i funcionalitat.
• Oferta de serveis: Diversitat i qualitat de serveis disponibles.
• Usuaris: Volum i perfil dels practicants, elements clau per potenciar la participació.

Indicadors i Sistemes d'Anàlisi Esportiva

A continuació, es presenten exemples d'indicadors i els sistemes als quals pertanyen, fonamentals per a l'anàlisi de la demanda i la planificació esportiva:

1. Evolució del nombre d'habitants (Sistema demogràfic): L'increment poblacional pot augmentar la demanda d'equipaments esportius.
2. Percentatge de zones verdes (Sistema geogràfic): Facilita la pràctica d'esports a l'aire lliure i millora la qualitat de vida.
3. Ingressos mitjans per càpita (Sistema socioeconòmic): Un major poder adquisitiu pot permetre més inversió en esport i activitats recreatives.
4. Nivell d'instrucció (Sistema cultural): A més educació, major valoració de l'esport com a hàbit saludable i de benestar.
5. Presència de barreres naturals (Sistema urbanístic): Espais plans sense barreres naturals faciliten una millor distribució i accessibilitat de les instal·lacions.

El Coeficient de Pràctica Esportiva

• Definició: Factor que ajusta el càlcul de la demanda segons la intensitat i freqüència d'una activitat esportiva.
• Fórmula: Usos = Practicants x Sessions x Cp.
• Exemple: Si tenim 100 practicants, amb 2 sessions per setmana i un Coeficient de Pràctica (Cp) d'1,2, el càlcul seria: Usos = 100 x 2 x 1,2 = 240 usos/setmana.

Tipus de Xarxes d'Instal·lacions Esportives

Les instal·lacions esportives es classifiquen en diferents xarxes segons el seu nivell d'accessibilitat i especialització:

1. Xarxa activa: Espais oberts i gratuïts, de lliure accés per a la ciutadania. Exemple: Una pista de bàsquet al carrer o un parc amb aparells de cal·listènia.
2. Xarxa bàsica: Instal·lacions d'accés controlat, generalment de gestió pública o semipública, amb una oferta àmplia. Exemple: Una piscina coberta municipal o un poliesportiu de barri.
3. Xarxa complementària: Espais especialitzats amb ús més restringit, sovint orientats a l'alt rendiment o disciplines específiques. Exemple: Un Centre d'Alt Rendiment (CAR) o un velòdrom.

Classificació de Paviments Esportius Interiors

• Paviments d'elasticitat controlada: Dissenyats per reduir l'impacte sobre els esportistes, ideals per a esports com el bàsquet o el voleibol.
• Paviments rígids: Utilitzats en esports que requereixen lliscament o una superfície molt ferma, com l'hoquei sobre patins.
• Normativa UNE 41958 IN: Aquesta normativa garanteix la seguretat, la durabilitat i les prestacions tècniques dels paviments esportius.

Funció de la Capa Subbase en Paviments Esportius

La capa subbase és un component essencial en la construcció d'un paviment esportiu. La seva funció principal és proporcionar estabilitat estructural, distribuir les càrregues de manera uniforme i evitar deformacions del paviment. A més, contribueix a la permeabilitat del sistema i ajuda a reduir el desgast general del paviment a llarg termini.

Programació i Ús de Paviments Sintètics

La programació d'un paviment sintètic és crucial per optimitzar-ne l'ús i mantenir-ne les condicions adequades. Cal considerar el tipus d'activitat i la intensitat d'ús:

• Optimitzar l'horari segons el tipus d'activitat.
• Mantenir condicions adequades de neteja i conservació.
• Horaris teòrics:
  • Matins: Activitats escolars i ús recreatiu.
  • Tardes: Entrenaments esportius i activitats dirigides.
  • Caps de setmana: Competicions i esdeveniments especials.

Consideracions per a la Implantació d'Instal·lacions

La ubicació i l'entorn d'una instal·lació esportiva són determinants per al seu èxit i ús:

1. Proximitat a escoles: Una instal·lació situada a prop d'una escola ofereix grans oportunitats per a l'ús escolar i el desenvolupament d'activitats extraescolars.
2. Accessibilitat en transport públic: Una ubicació ben connectada amb la xarxa de transport públic és una oportunitat clau per a captar un major nombre d'usuaris.
3. Factors molestos (soroll): Una instal·lació a prop d'una font de contaminació acústica o altres molèsties pot ser una amenaça per a l'experiència dels usuaris i la convivència amb l'entorn.