Guia completa de la pell: Anatomia, funcions i tipus

La pell: Generalitats

La pell o cutis és l’òrgan més extern i gran del cos i posseeix la capacitat de regenerar-se.

Funcions generals de la pell

• Termoregulació i prevenció de la deshidratació.
• Relació amb el medi: a través del sentit del tacte.
• Acció defensiva: impedeix la proliferació de gèrmens.
• Funció metabòlica: síntesi de vitamina D.

Melanina i flora cutània

Melanina: es produeix als melanòcits i protegeix la pell davant la radiació solar.

Flora cutània: conjunt de gèrmens sapròfits (obtenen la seva energia descomponent matèria orgànica morta) situats sobre l’epidermis, a la capa còrnia i els orificis fol·liculars, que inhibeixen el creixement de gèrmens patògens.

L'epidermis

L'epidermis és la capa més externa de la pell, l’embolcall protector natural davant l’entorn. Es tracta d'un teixit epitelial escamós estratificat amb un gruix mitjà de 0,1 mm (al rostre 0,02 mm i a la planta dels peus d'1 a 5 mm).

• Realitza la citomorfosi o renovació cel·lular.
• A la superfície es troben els porus de les glàndules sudorípares i sebàcies.
• No conté vasos sanguinis; els nutrients provenen de la dermis.

Cèl·lules de l'epidermis

1. Queratinòcits: produeixen queratina.
2. Melanòcits: produeixen melanina.
3. Cèl·lules de Langerhans: funció immunitària.
4. Cèl·lules de Merkel: funció sensorial.

Capes de l'epidermis

L'epidermis està formada per 5 capes (de dins cap a fora):

1. Capa basal, estrat basal o germinatiu.
2. Capa espinosa.
3. Capa granular.
4. Capa lúcida.
5. Capa còrnia.

La dermis (Còrion)

Anomenada la "pell verdadera", està situada just per sota de l’epidermis i per sobre de la hipoderma. Constitueix el teixit de sosteniment de la pell amb un gruix mitjà de 4 mm.

Dermis papil·lar i dermis reticular

• Capa reticular: part inferior de la dermis que connecta amb el subcutis. Les seves fibres es disposen de forma paral·lela a la superfície.
• Capa papil·lar: capa superior amb una frontera ondulada que augmenta el contacte amb l’epidermis per garantir el subministrament de nutrients a les cèl·lules basals.

L'espai entre fibres conté glicosaminoglicans (com l'àcid hialurònic) que actuen com una esponja per retenir aigua. Les fibres de col·lagen es fabriquen principalment quan la pell es lesiona.

Substància fonamental

Els complexos joves de fibres col·làgenes i glicosaminoglicans absorbeixen molta aigua, donant la turgència de la pell jove. Amb l’envelliment, la xarxa de col·lagen es tensa, perd capacitat de retenció hídrica i es formen arrugues.

Hipoderma o subcutis

Es compon d’un sistema de cambres de teixit conjuntiu plenes d’adipòcits (cèl·lules que emmagatzemen energia en forma de triglicèrids). Aquests es troben en grups anomenats coixinets, subjectes per baines de teixit connectiu.

Annexos: Ungles i Cabells

Les ungles

Són un annex localitzat a les regions terminals de mans i peus, formades per queratina dura. Contenen només un 12% d'H₂O i creixen contínuament (1 mm/setmana). Tenen una funció de protecció i es divideixen en tres capes: superficial, intermèdia i profunda.

El cabell i el seu creixement

El pèl creix aproximadament 1 cm al mes seguint tres fases:

• Fase anàgena: naixement i creixement (2-6 anys).
• Fase catàgena: s’atura el creixement (1 mes).
• Fase telògena: repòs i caiguda del pèl.

Tipus de cabells: Sec (dèficit de greix), Greixós (excés de greix) o Normal (equilibrat). El color depèn de l'eumelanina (fosc) o feomelanina (clar/rogenc).

Glàndules sudorípares

• Ecrines: aboquen directament a la superfície de la pell.
• Apocrines: desemboquen en un fol·licle pilós.

Tipus de pell segons la zona

Pell del cos

• Eudèrmica: equilibrada i resistent.
• Seca: deshidratada, amb tendència a irritar-se.
• Grassa: poc habitual, localitzada sovint a l'esquena.
• Atòpica: tendència a la dermatitis i enrogiment.
• Desvitalitzada: pèrdua de fermesa i presència d'arrugues.

Pell de la cara

• Eudèrmica: porus tancats i bona resistència.
• Seca: mat, rugosa i amb sensació de tibantor.
• Mixta: zones grasses (zona T) i zones seques.
• Grassa seborreica: brillantor, porus oberts i barbs.

Factors que afecten la salut de la pell

Causes internes

• Edat: la pell del bebè és més fina; la pell envellida té dèficit de lípids.
• Hormones: canvis en la pubertat, embaràs o menopausa.
• Estil de vida: estrès i falta de son.
• Sensibilitats: al·lèrgies o tendència a l'acne.

Causes externes

• Clima: fred excessiu i calefacció (deshidratació).
• Entorn: radiació UV, ozó i contaminants.
• Productes químics: sabons agressius (laurilsulfat sòdic), alcohol i fragàncies.

L'acne: Causes i característiques

L'acne és un trastorn dels fol·licles pilosebacis que genera lesions com barbs, pàpules i pústules. Es produeix per una alteració de les secrecions sebàcies que bloquegen el conducte. Les causes inclouen la predisposició genètica, l'edat (adolescència) i les variacions hormonals.

Lesions de la pell

Les lesions primàries apareixen sobre una pell inicialment sana i es divideixen en:

A) Lesions planes

• Màcula: taca per alteració de la pigmentació.
• Eritema: taca roja per inflamació superficial (ex. sol).
• Púrpura: taca per sortida de sang dels vasos (blau).
• Pigmentària: pigues (efèlides) o tatuatges.
• Acròmica: manca de melanina (ex. vitiligen).

B) Lesions sòlides

• Nòdul: lesió elevada major d'1 cm.
• Placa: lesió elevada de més de 2 cm per unió de pàpules.
• Tumor: lesió elevada amb tendència a créixer.