Guia Completa de Patologies Dentals: Càries, Periodontitis, Bruxisme i Traumatismes

CÀRIES DENTAL

CÀRIES DENTAL: D'origen infecciós, es caracteritza per la destrucció dels teixits dentaris calcificats provocada per l'acció dels àcids produïts pels microorganismes que integren la placa dental.

El procés carios, una lesió amb aspecte de taca blanquinosa en la superfície de la dent, es produeix per la desmineralització de l'esmalt (la denominada *"taca blanca"*). Aquesta lesió, sovint oculta en les fissures de les dents o entre dent i dent, dificulta un diagnòstic precoç. Produeix una solució de continuïtat, donant lloc a una cavitat que s'estén a la dentina, i la dent és destruïda de forma progressiva fins a assolir els teixits interns.

ETIOLOGIA DE LA CARIES DENTAL

ETIOLOGIA CARIES DENTAL: Segons el Diagrama de Keyes, es requereixen tres factors principals: un hoste susceptible, un agent patogen productor de la malaltia i un medi propici perquè s'origini. L'hoste està representat per la peça dentària, l'agent patogen pels microorganismes presents en la PB (Placa Bacteriana) i el substrat determinat per factors com la dieta i la saliva. Aquests factors constitueixen un sistema ecològic amb un desequilibri que pot determinar l'aparició de la malaltia. En l'actualitat, es necessita un factor addicional: el temps (segons l'esquema de Newbrun).

PLACA BACTERIANA (PB)

PLACA BACTERIANA: És imprescindible per al desenvolupament de la càries. Quan una dent neta és exposada a la saliva, es forma una capa orgànica constituïda per proteïnes salivals (la *pel·lícula adquirida*), sobre la qual es produeix la colonització de les bacteris i l'organització i estructuració de la PB. El principal bacteri implicat és l'estreptococ mutans.

En la PB, els hidrats de carboni se sotmeten a processos metabòlics residuals, sent aquests responsables del descens del pH i la conversió del medi en àcid. Un pH baix provoca un augment de la solubilitat de les estructures superficials, resultant en la dissolució de l'esmalt, format per una estructura cristal·lina.

DIETA I CARIES DENTAL

DIETA I CARIES DENTAL: Antigament, la incidència de càries al món era molt baixa. L'augment d'una alimentació rica en hidrats de carboni (HC) i sucres va provocar un increment de la càries.

Si el consum de sucres es limita als tres àpats diaris, l'efecte amortidor de la saliva és capaç de neutralitzar l'efecte desmineralitzador de l'àcid i remineralitzar l'esmalt dentari.

DIAGNOSI DE LA CARIES DENTAL

DIAGNOSI CARIES DENTAL: És realitzada pel dentista mitjançant la inspecció i l'exploració de la cavitat bucal. Necessitarà l'ajuda d'un explorador dental i del mirall intrabucal. Els mètodes radiogràfics es complementen amb l'ús de la seda dental.

ALTRES MÈTODES DIAGNÒSTICS

• Test colorimètrics: Substàncies que tenyeixen de color la dentina i destaquen zones on hi ha acumulada una gran quantitat de gèrmens.
• Transil·luminació: Aplicació d'una potent font de llum a la peça per observar si aquesta passa lliurement o deixa zones d'ombra.
• Tests electrònics: Aparells que detecten zones de desmineralització de l'esmalt.

CLASSIFICACIÓ DE LA CARIES DENTAL

SEGONS LOCALITZACIÓ

• Càries de solcs, fosses o fissures: Apareixen només en aquestes zones. El diagnòstic és simple i es realitza per inspecció.
• Càries de cares lliures: A les superfícies vestibular i palatina o lingual de la peça. Es detecten per inspecció.
• Càries de superfícies proximals: Són les més difícils de detectar i es donen per sota del punt de contacte de les peces dentàries. Requereixen mètodes radiogràfics.
• Càries de coll: Es localitzen al límit amelocimentari de les dents, a la proximitat del marge gingival.

SEGONS EVOLUCIÓ

• Càries d’evolució ràpida: Típiques del nen i amb gran capacitat lesiva.
• Càries d’evolució lenta: Solen ser de color fosc i es tenyeixen a través del medi bucal.
• Càries detingudes: Són de color negrós i de consistència dura.

SEGONS PROFUNDITAT

• Càries d’esmalt o adamantines: Afecten només l'esmalt.
• Càries d’esmalt i dentina: Afecten esmalt i dentina.
• Càries dentinàries: Afecten el complex dentino-pulpar.

SEGONS TRACTAMENT (Classificació de Black)

Segons el tractament a realitzar, Black va establir la següent classificació:

• Classe I: Apareixen a les cares oclusals de premolars i molars i el cíngol de les dents anteriors, així com els defectes estructurals de qualsevol dent.
• Classe II: Es troben a les cares proximals de molars i premolars.
• Classe III: A les cares proximals de dents anteriors, arribant fins a l'angle incisal.
• Classe IV: En totes les dents anteriors, cares proximals, i a l'extrem incisal.
• Classe V: Al terç gingival de dents anteriors i posteriors i en cares bucals o linguals.

MÈTODES DE PREVENCIÓ DE LA CARIES DENTAL

MÈTODES DE PREVENCIÓ DE LA CARIES DENTAL: Els objectius són augmentar la resistència de la peça dentària (ús de fluorurs), limitar la presència de microorganismes sobre l'esmalt (control de la placa bacteriana) i modificar el substrat (reduir el consum de sucres).

UTILITZACIÓ DE FLUORS PER A LA PREVENCIÓ DE CARIES

UTILITZACIÓ FLUORS PREVENCIÓ DE CARIES: El fluor produeix un augment de la resistència de l'esmalt dental enfront de l'atac àcid. Les vies d'administració són sistèmiques o tòpiques.

Sistèmica: Inclou la correcta fluorització de l'aigua i suplements dietètics en fluor.

Tòpica:

• Fluor tòpic d’aplicació professional: Gels i vernissos, aplicació semestral.
• Fluor tòpic d’autoaplicació: Col·lutoris, gels d'ús casolà i dentifricis fluorats.

Els dentifricis fluorats són responsables de la reducció de les càries.

CONTROL DE LA PLACA BACTERIANA I LA DIETA

• Control de la placa bacteriana: Implica l'eliminació mecànica i escrupolosa de la PB, una higiene oral òptima i revisions freqüents. També es pot fer una eliminació química amb clorhexidina en gel o col·lutoris, tot i que pot tenir efectes col·laterals com la tinció de les dents, per la qual cosa no s'ha d'usar de forma prolongada.
• Control de la dieta: Reducció del consum de sucres.

MALALTIA PERIODONTAL

MALALTIA PERIODONTAL: Afecta els teixits que envolten i subjecten les dents en els maxil·lars, coneguts com a periodont. La seva causa és infecciosa (bacteriana).

GINGIVITIS I PERIODONTITIS

• Gingivitis: És la inflamació del periodont superficial (la geniva) causada per l'acumulació de PB entre les dents i la geniva. La geniva es presenta enrogida, inflamada i sagnant, però no afecta els teixits que subjecten la dent.
• Quan afecta els teixits periodontals profunds, es produeix destrucció de l'os i del lligament que subjecten les dents, resultant en periodontitis (o *piorrea*). Els símptomes inclouen bosses a les genives plenes d'infecció, genives sagnants o enrogides, retracció de les genives, dolor, mobilitat de les dents, halitosi, i en estadis finals, pus i abscessos amb dolor, que poden portar a la pèrdua de la dent.

CÀLCUL

• Càlcul supragingival: Es forma per sobre de la geniva.
• Càlcul subgingival: Es forma per dintre de la geniva, en el solc gingival.

ETIOLOGIA I SIMPTOMATOLOGIA DE LA MALALTIA PERIODONTAL

ETIOLOGIA MALALTIA PERIODONTAL: Es forma una capa enganxosa i incolora que s'adhereix al voltant de les dents, s'endureix i es converteix en càlcul (carrall o tàrtar). Les substàncies tòxiques irriten les genives i destrueixen els teixits de suport al voltant de les dents, provocant la pèrdua d'unió amb la dent. Es formen bosses plenes de PB; si aquestes bosses són més profundes, la placa es desplaça cap a les arrels i l'os que sosté la dent pot patir danys permanents, podent provocar la pèrdua de les dents afectades.

SIMPTOMES: Sagnat, canvi de color i forma de la geniva, halitosi, pus, separació o mobilitat de les dents, dents descarnades (arrels exposades), sensibilitat al fred, canvis en la forma de mossegar i canvis en l'adaptació de les dentadures parcials.

TRACTAMENT DE LA MALALTIA PERIODONTAL

TRACTAMENT: L'objectiu és eliminar les bacteris. L'actuació del periodoncista inclou:

• Raspallat i correcta higiene oral.
• Raspatge subgingival (de les bosses periodontals).
• Tractament antibiòtic (ocasionalment).
• En malalties més avançades, s'ha d'avaluar la necessitat de cirurgia periodontal.

El tractament inicial consisteix en raspatge, curetatge i allisat radicular. La geniva s'adhereix a la dent o es contrau per eliminar la bossa.

L'objectiu és eliminar càlculs, disminuir les bosses, allisar i polir les superfícies radiculars i donar forma a la geniva per facilitar-ne la neteja.

BRUXISME

BRUXISME: Sovint relacionat amb sobrecàrrega psíquica, ansietat i tensió emocional.

Consisteix en el carrisqueig o pressió inconscient de les dents, especialment les posteriors (molars). La força exercida provoca pressió i inflamació dels músculs, teixits i estructures que envolten la mandíbula, alterant la funció de l'articulació temporo-mandibular (ATM). Els símptomes inclouen dolor muscular facial, cefalea a la regió temporal, dolor d'oïda i lesions a les dents i a l'articulació mandibular.

CLASSIFICACIÓ DEL BRUXISME

Classificació:

SEGONS EL LLOC ON ES PRODUEIX

• Bruxisme cèntric: Es produeix en un punt determinat entre ambdues arcades dentàries.
• Bruxisme excèntric: Implica el moviment i pot causar destrucció de l'extrem incisal.

SEGONS L'ESTAT DE VIGÍLIA

• Bruxisme diürn: És un bruxisme d'esforç, on la pressió inclou els músculs masseter i temporal.
• Bruxisme nocturn: És de no esforç i es considera una patologia del son. Es caracteritza per un carrisqueig rítmic que genera sons.

TRACTAMENT DEL BRUXISME

Tractament: Reduir el dolor, prevenir el dany dental i disminuir el carrisqueig.

• Fisioterapèutic: Inclou gestionar l'activitat durant la segona meitat de la tarda, assegurar un descans de 60 a 90 minuts abans de dormir, mantenir un bon estat físic, evitar alcohol, cafè o te 3 hores abans de dormir o dels àpats, i promoure un son favorable.
• Ortopèdic: Ús de fèrules de descàrrega.
• Farmacològic: Inclou relaxants musculars i tractaments psicològics.

TRAUMATISMES DENTALS

TRAUMATISMES DENTALS: Agressions a les dents provocades per un fet violent.

EPIDEMIOLOGIA DELS TRAUMATISMES

EPIDEMIOLOGIA:

• Primer any: Quan el nen passa de gatejar a la bipedestació, es desenvolupa el reflex de protecció.
• Dels 6 als 9 anys: Per jocs i esports més actius sense supervisió pròxima.
• Preadolescència: Per activitats físiques més violentes.

CLASSIFICACIÓ DELS TRAUMATISMES

CLASSIFICACIÓ:

• Lesions dels teixits durs i la polpa:
  • Fractura incompleta o infracció: Fissura de l'esmalt.
  • Fractura no complicada de la corona: Afecta exclusivament l'esmalt o la dentina, sense afectar la polpa.
  • Fractura complicada de corona: Afecta esmalt i dentina amb exposició pulpar.
  • Fractura no complicada de corona-arrel: Afecta esmalt, dentina i ciment, però no la polpa.
  • Fractura complicada de corona i arrel: Afecta esmalt, dentina i ciment, i es produeix exposició pulpar.
  • Fractura d'arrel: Afecta ciment, dentina i polpa.
• Lesions en els teixits periodontals:
  • Concussió: Lesió de les estructures que envolten la dent sense mobilitat ni desplaçament corresponent.
  • Subluxació: Lesió de les estructures de subjecció que provoca que la dent estigui fluixa.
  • Luxació intrusiva: Desplaçament de la dent cap a l'interior de l'os alveolar.
  • Luxació extrusiva: Desplaçament parcial de la dent fora de l'alvèol.
  • Luxació lateral: Desplaçament de la dent en direcció lateral dins del seu alvèol, sovint acompanyada de fractura alveolar.
  • Avulsió: Sortida completa de la dent fora del seu alvèol.

TRACTAMENT DELS TRAUMATISMES

TRACTAMENT: Han de ser ateses com abans millor. Les normes per millorar el pronòstic són:

• Intentar el reimplantament de la dent en el seu alvèol en no més de 15 a 30 minuts.
• Conservar la dent en llet, sèrum fisiològic o saliva.
• No tocar l'arrel de la dent.

ALTERACIONS DEL COLOR (Discoloracions)

ALTERACIONS DEL COLOR (Discoloracions): Característica de la dent amb diferents orígens. Són alteracions cromàtiques a l'esmalt, la dentina o ambdós teixits.

ALTERACIONS DE L'ESMALT

Alteracions del color de l'esmalt:

• Discoloracions preeruptives: Abans de sortir les dents, de causa desconeguda (idiopàtica).
• Discoloracions posteruptives: Després de sortir les dents, causades per càries dental o tinció de l'esmalt per metalls.

CANVIS DE COLOR DE LA DENTINA

Canvis de color de la dentina:

• Preeruptives: Com en la dentinogènesi imperfecta.
• Posteruptives: Causes molt abundants com afectació del complex dentino-pulpar, i iatrogèniques (corrosió d'amalgama de plata, deteriorament dels materials d'obturació).

MODIFICACIONS EN EL COLOR DE L'ESMALT I LA DENTINA

Modificacions en el color de l'esmalt i de la dentina:

• Preeruptives: Administració de fàrmacs.
• Posteruptives: Forma fisiològica en el procés d'envelliment de la dent, càries amelo-dentinària, tabac.

Alteracions del color dental produïdes per factors externs: Microbians (placa), tabac, colorants alimentaris i col·lutoris (clorhexidina).

CÀNCER ORAL

CÀNCER ORAL: Afecta principalment la volta palatina, tot i que la majoria dels càncers orals són malignes.

CAUSES, INCIDÈNCIA I FACTORS DE RISC

Causes, incidència i factors de risc: Fumar (tabac, cigars i pipes) irrita les membranes mucoses. Una higiene oral i dental deficient també és un factor. El diagnòstic precoç és bàsic.

SÍMPTOMES I DIAGNÒSTIC

Símptomes: Pot afectar qualsevol teixit tou. És indolora en fases inicials, però pot provocar sensació d'ardor o dolor quan el tumor està avançat.

Diagnòstic: Inclou l'examen de la boca, detecció d'úlceres i sagnat, dificultat per parlar, problemes de masticació i dificultat per empassar (deglució).

PRONÒSTIC I PREVENCIÓ

Expectatives (pronòstic): Si es detecta a temps, hi ha un 75% de curació.

Situacions que requereixen assistència mèdica: Qualsevol lesió a la boca, llavi o tumoració al coll que no desapareix en un mes.

Prevenció: Exàmens dels teixits tous una vegada a l'any. Recomanacions: Reduir el consum de tabac i alcohol, mantenir una bona higiene oral i corregir els problemes dentals existents.