Guia Completa: Paisatges Vegetals d'Espanya, Ecosistemes i Definicions Clau

Definicions Clau de Paisatge i Medi Ambient

A continuació, es presenten les definicions essencials per comprendre els conceptes de paisatge i medi ambient:

Paisatge

La fisonomia externa d'un territori.

Cultura

Les formes, mitjans i experiència adquirida en resoldre problemes (procés de treball i resultats obtinguts).

Espai Natural Protegit

Part del territori que es troba escassament modificada per acció humana i posseeix una categoria de protecció legal.

Biocapacitat

La capacitat d'una àrea de generar un abastament de recursos renovables i d'absorbir els rebuigs del consum.

Biodiversitat

La varietat d'éssers vius com a resultat d'un procés natural de milers d'anys, garantia de benestar i equilibri en la biosfera.

Ecosistema

Una comunitat natural homogènia integrada per determinats éssers vius, components abiòtics i fluxos d'energia i materials.

Endemisme

Indica que la distribució d'una espècie es limita a un àmbit reduït i no es troba naturalment en cap altre lloc.

Forat de la Capa d'Ozó

L'augment de CFC (clorofluorocarburs) ha creat un forat sobre l'Antàrtida. L'ozó filtra les radiacions ultraviolades nocives.

Laurisilva

Un ecosistema humit subtropical de les Canàries, caracteritzat per una gran varietat d'espècies vegetals.

Pi Canari

Una espècie de Pinàcia endèmica de les Canàries, la fusta de la qual és apreciada per la seva durabilitat i bellesa.

Protocol de Kyoto

Un acord internacional per limitar les emissions de gasos que provoquen l'escalfament global.

Sostenibilitat

L'equilibri d'una espècie amb el seu entorn, tant en el present com en el futur.

Paisatges Vegetals d'Espanya: Diversitat i Característiques

1. Vegetació Oceànica

Ubicació

Principalment a Galícia i la Serralada Cantàbrica, estenent-se cap als Pirineus i el Sistema Central.

Espècies Típiques

Roure i faig, amb fulla gran i caduca, a causa de l'abundant pluviositat de la zona.

Característiques Principals

• Rouredes

  Es troben als vessants de muntanya. La seva fusta s'utilitzava tradicionalment per a bigues i parquet, però l'explotació ha disminuït.

• Fagedes

  Requereixen molta humitat i tenen poca tolerància a la calor. El seu hàbitat es troba sovint entre boires i rosada. La seva fusta és dura i s'utilitza per a la fabricació de mobles.

• Zones d'Alta Muntanya (1600-2000m)

  El fred i la sequedat dificulten el creixement dels boscos. Hi predomina la landa. Aquestes zones pateixen cremes i artigatges per a pastura, la qual cosa minva la diversitat d'espècies.

2. Vegetació Mediterrània

Espècies Característiques

Alzines i alzines sureres.

Característiques

És un bosc escleròfil, adaptat a la calor i la sequera. La vegetació de màquia és pròpia d'aquest paisatge. Els arbres tenen capçades amples i tancades, fulles dures, petites i dentades, i arrels profundes. Les alzines són de fulla perenne i les sureres són termòfiles.

Impacte Antròpic i Tipus de Vegetació

L'acció antròpica (humana) ha contribuït a la formació de màquies, garrigues i estepes. Inclou bruc, ginesta i estepa. El garric és comú a la franja Mediterrània. A la Vall de l'Ebre, hi trobem espart i farigola.

3. Vegetació de les Canàries

Característiques Generals

La vegetació és escassa i adaptada a l'aridesa. Presenta una gran diversitat d'espècies i molts endemismes. Els corrents marins creen una seqüència vegetal esglaonada.

Seqüència Vegetal Esglaonada

• Fins a 400m: Matollar Costaner

  Matollar costaner adaptat a la sequera.

• Fins a 600m: Boscos de Savines, Palmeres i Dragos

  Boscos de savines, palmeres i dragos.

• Entre 600m i 1200m: Zones Humides

  Zones humides amb gran varietat d'espècies.

• Nord (+1500m) i Sud (800-1000m): Pi Canari

  Pi canari amb estepes.

• Més de 2000m: Matollar de Cim

  Matollar de cim.

• Més de 2600m: Vegetació Escassa

  Vegetació escassa.