Guia completa de pàdel: Tècniques i estratègies

Pàdel: Empunyadures, Posicions i Cops

Empunyadures

Empunyadura dreta (Australiana)

També coneguda com l'empunyadura del martell, és la més utilitzada perquè permet realitzar tot tipus de cops. Es realitza resseguint la pala pel cantó amb la mà oberta i baixant-la fins al mànec. Pràcticament mai hi hauran 2 cops iguals seguits, per això és millor agafar-la amb les 2 mans per estar preparat per a un canvi. Amb aquesta empunyadura s'aconsegueix un cop més fort ja que l'impacte és més pla.

Empunyadura continental

Es subjecta la pala de manera que quedi perpendicular al terra. D'aquesta manera, la V (que formen el dit polze i índex) queda lleugerament més a la dreta. S'utilitza per fer la voleia.

Empunyadura de revés

La que es fa servir per a la iniciació al pàdel i permet donar més potència perquè avança el punt d'impacte a la pilota. Similar a com si agaféssim una bicicleta.

Posicions de joc dins del terreny

Només existeixen 2 posicions: d'atac i defensa.

• Atac: A 2 metres de la xarxa.
• Defensa: El jugador està a una passa per darrere de la línia de servei.

Zona de transició: L'espai que queda entre les 2 zones descrites anteriorment. Els jugadors no s'hi poden quedar ja que només serveix per anar d'una zona a l'altra (perquè en aquesta zona sol botar la pilota).

Efectes

• Cop pla (sense efecte): S'utilitza en l'aprenentatge i permet un joc més continu. S'utilitza per defensar pilotes baixes i globus, sortida de paret, voleia, smash.
• Tallar (o Slice): Quan es realitza aquest cop, produïm que la pilota boti en un angle molt tancat que dificulta la devolució. Es fa en 1 moviment complet del braç i no utilitza el canell. S'utilitza en el servei, voleia, colpegis d'aproximació.
• Liftat (top-spin): Fa que la pilota surti disparada cap endavant després de tocar al terra. Cop de nivell avançat on es colpeja la pilota de baix cap a dalt (no es fa amb el canell). S'utilitza en defensa per jugar sobre els peus del rival, al remat i per fer un contracop.

Desplaçaments

Posició bàsica d'espera: Cames lleugerament flexionades i separades a l'altura de les espatlles amb esquena recta i pala agafada per ambdues mans a l'alçada del pit.

1. Desplaçaments laterals: Per arribar a les pilotes dels costats (sense creuar les cames).
2. Desplaçaments frontals.
3. Desplaçaments cap enrere.

Cop de dreta (Drive)

Cama contrària a on tenim agafada la pala avançada. Recolzem el pes a la cama del darrere. Traslladem el pes a l'altra cama del davant. El cop va des del darrere cap al davant impactant de manera perpendicular al terra a l'altura dels malucs.

Revés

Com el cop de dreta, l'únic que fem és canviar la cama. Posem la mateixa cama que la mà que colpeja i el punt d'impacte és més avançat.

La voleia

Té dificultat perquè no hi ha bot. El jugador es col·loca a l'atac amb empunyadura continental. Segons l'alçada de la pilota es pot atacar o no. Com més enganxada a la xarxa, més dificultat tindrà el cop. Quan la pilota va per sota l'alçada del pit anomenem voleia de bloqueig.

Servei

És un cop molt important ja que és l'únic en què el jugador impacta on realment vol i, aquest fet, pot proporcionar un avantatge per a la resta del punt o inclús, guanyar-lo directament. El reglament permet colpejar la pilota fins a l'alçada de la cintura.

La restada

Igual que al servei, la restada té l'objectiu de començar a disputar el punt. La dificultat és que ha de tornar la pilota prou bé perquè el rival que està a la xarxa no li sigui fàcil fer un punt guanyador. El jugador que resta s'ha de col·locar una passa per darrere la línia de servei i prou a prop de la paret, ja que la majoria de serveis es dirigeixen cap a aquella posició.

El globus

És un cop defensiu que s'utilitza molt i permet dur els ritmes de joc i mantenir-se a la xarxa. S'ha de fer amb molta precisió per no donar una pilota favorable al rival. Es recomana fer un cop pla i creuat, ja que comparem amb 2 metres més de pista i la pilota quedarà a la cantonada.

Contra paret

És l'últim recurs al que ha d'acudir un jugador per tornar la pilota a camp contrari. En cas que s'utilitzi, s'ha d'allunyar la pilota al màxim que es pugui de la xarxa. Per tal de no deixar una pilota fàcil a l'adversari, s'ha de colpejar la pilota amb acceleració i que reboti el més amunt del vidre possible per tal que s'allunyi de la xarxa i vagi al fons del camp rival.

El remat (Smash)

El cop més agressiu i més difícil perquè hem de coordinar el desplaçament, la posició del cos i la caiguda de la pilota. Es poden diferenciar en:

1. La safata: Cop a l'alçada de les espatlles per no perdre la posició de la xarxa.
2. La víbora: Cop de remat que es talla una mica i s'ha de buscar el fons del camp. Mateix que la safata amb efecte.
3. El remat de definició: A prop de la xarxa, amb molta força per guanyar el punt i que l'adversari no tingui resposta.