Guia Completa: Ordres Arquitectònics i Escultura Clàssica

Ordres Arquitectònics Grecs

L'Ordre Dòric

L’ordre Dòric és el primer ordre que apareix per marcar el model d’edificació a la societat grega. En ser el més primitiu, també és el més robust i imperfecte dels tres. Aquest ordre apareix al segle VII aC, juntament amb el Jònic.

Elements Sustentadors

• Krèpis: és una plataforma esglaonada. Són els fonaments de l’edifici. Segons la norma, consta de 3 esglaons, encara que si el terreny és irregular, el nombre pot variar, aconseguint així una plataforma llisa.

L'Ordre Jònic

L’ordre Jònic és, juntament amb el Dòric, l’ordre més usat en l’arquitectura grega. Aquest ordre guarda unes petites diferències respecte a l’ordre Dòric pel que fa a la columna i a altres elements com el fris. Apareix al segle VII aC, juntament amb el Dòric, i és usat al Centre i a l’Est de Grècia.

Elements Sustentadors

• Krèpis: és una plataforma esglaonada. Són els fonaments de l’edifici. En tots tres ordres, la Krèpis és la mateixa.
• Columna: en el cas de l’ordre Jònic, la columna consta de base, fust i capitell.

Elements Sustentats

• Entaulament:
  • Arquitrau: està format per pedres treballades anomenades carreus que uneixen les columnes. A diferència de l’ordre Dòric, l’arquitrau Jònic és esglaonat.
  • Fris: a diferència de l’ordre Dòric, el fris Jònic és llis i no consta de tríglifs i mètopes. En el fris es col·locaven escultures per decorar l’edifici.
• Frontó i Timpà: situats a dalt de la cornisa. El frontó és el conjunt d’elements, i el timpà està situat a l’interior i fa referència al conjunt d’estàtues. Té una forma triangular (en tots els ordres) i fa referència a la part des d’on ha de ser vist l’edifici.

L'Ordre Corinti

L’ordre Corinti és l’ordre que apareix més tard en l’arquitectura grega, concretament al segle IV aC. Aquest és l’ordre menys utilitzat durant l’època grega, però el més usat en les civilitzacions posteriors. És l’ordre més perfeccionat i amb més detalls de l’arquitectura grega.

Elements Sustentadors

• Krèpis.
• Columna: en el cas de l’ordre Corinti, la columna consta de base, fust i capitell. El fust té estries amb angles morts, i el capitell està format per una voluta i les fulles d’acant, el distintiu més evident de l’ordre Corinti.

La separació entre les columnes en els ordres Jònic i Corinti sol ser menor que la separació de l’ordre Dòric. Proporcionalment, en l’ordre Jònic i Corinti, les columnes són menys amples i més estilitzades.

Elements Sustentats

Es classifiquen en l’entaulament i el frontó (timpà).

• Entaulament:
  • Arquitrau: igual que el jònic.
  • Fris: a diferència de l’ordre Dòric, el fris Corinti és llis i no consta de tríglifs i mètopes. En el fris es col·loquen escultures per decorar l’edifici.
• Cornisa, Frontó i Timpà: igual que els altres.

Escultura Grega: Etapes i Característiques

Etapa Arcaica

Característiques

• Són escultures frontals (tenen un punt de vista preferent i moltes no estan acabades per darrere).
• Són totalment simètriques.
• Posició molt rígida (braços enganxats al cos, cames juntes...).
• Esculpides a partir de blocs de marbre.
• Escultures hieràtiques (poc expressives, encara que intenten donar-li expressió mitjançant el Somriure Arcaic).
• Són escultures esquemàtiques (cabell, barba, musculatura...).
• Escales desproporcionades.

Etapa Clàssica

Característiques

• No representen violència, mort, dolor, posicions complicades, nens, ancians ni patiment.
• Són humanes i idealitzades.
• Indiquen el moment culminant de la vida (25-30 anys).
• Busquen la perfecció en tots els sentits.

Etapa Hel·lenística

Característiques

• Naturalisme i Idealisme: continuació de l’època clàssica.
• Nous Camins:
  • Escultures intranscendents.
  • Apareixen nens, adults, ancians...
  • Posicions més complexes i recargolades.
  • Representen mort i sofriment (no idealitzat).
  • Alteren l’anatomia (músculs).
  • Són naturalistes, però no idealitzades.
  • Es fan retrats (realisme).

Art Romà

Comparació i Variacions Respecte a l’Art Grec

• L’art grec és molt escàs, a diferència del romà, que és molt abundant.
• En l’art romà disminueix la qualitat: no és un art tan cuidat.
• En context, varia molt: l’art romà és un art de tot Europa, territoris del Pròxim Orient i els voltants del Mare Nostrum.
• Coincideixen en el tipus de religió politeista: adoraven molts déus.
• L’art romà no té variació; en l’art grec, innovaven.
• Els romans inventen els amfiteatres i els arcs.
• Els temples i teatres són semblants als de l’art grec.

Ordres Arquitectònics Romans

La diferència general dels ordres romans és que s’elimina la Krèpis i passa a ser un pòdium.

• L’ordre Dòric no s’usa.
• Corinti: és el més usat pels romans i el més important. Comparant el corinti romà amb el grec, el romà té les volutes més grans.
• Compost: ordre jònic amb fulles d’acant.
• Jònic: no té cap variació respecte al grec. No té Krèpis.
• Toscà: si el comparem amb el dòric, té pòdium i escales. La columna té base i són més esveltes (hi ha més separació entre elles). No hi ha gaire diferència de diàmetre. Les columnes no tenen estries, i el capitell i el fris són molt similars al Dòric. El fust de la columna està constituït d’una sola peça (monolític).

Arcs i Voltes Romanes

• Arc de Mig Punt: és el més utilitzat de tota la història de l’art. És una semicircumferència totalment proporcional. Objectiu principal: eliminar columnes, permetent una obertura més gran. Té l’avantatge que el pes es distribueix proporcionalment. L’espai que hi ha entre les columnes és la “llum de l’arc”.
• Volta: una volta s’usa com a sostre, és una cobertura corba. Les voltes que es deriven de l’arc de mig punt són: Volta de canó, volta d’aresta i cúpula.