Guia completa de l'obra El matrimoni Arnolfini

El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck

a) Datació i context històric i cultural

• Datació: 1434 (s’admet la primera meitat o el primer terç del segle XV).
• Desenvolupament de la cultura urbana a Europa.
• Incipient humanisme i Renaixement a les zones d’Itàlia.
• Prolífic comerç als Països Baixos amb la Lliga Hanseàtica.
• Ducat de Borgonya i període de Felip III, el Bo.
• Bruges, ciutat portuària, esdevé un important enclavament comercial.
• Important producció de teixits de llana i exportacions arreu de l’Europa mediterrània.
• L’Ars nova flamenca: renovació de les arts.

b) Estil i característiques

• Estil: Gòtic, gòtic dels Països Baixos, gòtic flamenc o Ars nova flamenca.

Característiques:

• Hieratisme i esquematisme.
• Subjecció de l’escultura a l’arquitectura: capitells i portalades.
• Tipologies exemptes: majestats i sedes sapientiae.
• Ús de la fusta i la pedra.
• Antinaturalisme i simbolisme.

c) Tècnica i anàlisi formal

• Pintura a l’oli sobre fusta de roure. Una gran novetat per a l’època.
• Predomini del dibuix i detallisme gràcies a la utilització de pinzells prims.
• Ús de colors foscos, on abunden el verd, el marró i el vermell.
• Composició simètrica amb els dos protagonistes al centre.
• Gran atenció a les mans dels dos personatges.
• Profunditat a través de la construcció de la cambra. Ús d’una perspectiva empírica (diferent de la geomètrica italiana amb el punt de fuga abstracte).
• Obertura del pla pictòric cap a l’espectador per mitjà del mirall del fons.
• Representació realista de la llum filtrada a través de la finestra.
• Retrat de la riquesa dels protagonistes: robes, mobiliari, estança i textures.

d) Simbologia i interpretació

Es tracta d’una obra naturalista, però farcida de simbologia:

• L’home agafa la mà dreta de la dona i amb l’altra beneeix. Gesticulació pròpia dels desposoris abans del Concili de Trento.
• Signatura del pintor entre la làmpada i el mirall. Testimoniatge del casament a través de la signatura i del reflex del mirall (on apareix un home de blau).
• La Santa Margarida: patrona dels naixements.
• El llit: símbol de la continuïtat del llinatge (on es neix i on es mor).
• Vestit verd: símbol de fertilitat. Existeix una discussió historiogràfica sobre si representa un embaràs o no.
• Gos: símbol de fidelitat.
• Descalços: referència a trepitjar terra sagrada, igual que Moisès al Sinaí.
• Rosari de vidre: regal del nuvi a la núvia i símbol de virtut.
• Les fruites sota la finestra representen les de l’arbre del bé i del mal: l’arbre prohibit, símbol del pecat original.

Possiblement representa la cerimònia matrimonial entre Giovanni Arnolfini, comerciant italià de Lucca que vivia a Bruges, i Giovanna Cenami, filla d’un mercader italià de la mateixa ciutat. La identitat dels protagonistes és controvertida i no es coneix el contracte de l’obra.

Interpretacions principals:

• Testificar un contracte matrimonial: Interpretació tradicional a partir dels estudis d’Erwin Panofsky (anys 30 i 50).
• Commemoració fúnebre: Commemorar el matrimoni a causa de la defunció de la dama en el part; d’aquí la caracterització trista de l’espòs i el color negre de la indumentària (Koster, 2003).

e) Comparativa i evolució

• Mare de Déu entronitzada / Mare de Déu dempeus.
• Abstracció / naturalisme.
• Fusta policromada / alabastre pintat.
• Incomunicació / comunicació entre les dues figures.
• Estàtica / moviment incipient.
• Simetria / asimetria.