Guia completa de nuclis turístics: receptors i emissors

Nuclis Turístics: Receptors i Emissors

Existeixen dos tipus principals de nuclis turístics:

• Nucli turístic receptor: És una àrea geogràfica ben definida que posseeix elements capaços d'atraure un flux turístic constant i significatiu cap al seu territori.
• Nucli turístic emissor: És una àrea geogràfica caracteritzada per una població que, a causa de les seves particularitats, genera un flux regular de turistes cap a altres zones receptores amb atractius turístics.

Classificació dels Nuclis Turístics Receptors

Els nuclis turístics receptors es poden classificar segons diversos criteris:

• Per tipologia turística: Es classifiquen segons l'activitat turística predominant, com ara sol i platja, cultural, rural, de salut, etc. La tendència actual busca evitar el monocultiu turístic.
• Per àmbit geogràfic: Pot ser una ciutat, una comarca, una província, una Comunitat Autònoma o fins i tot un país.
• Consolidats o emergents: Aquesta classificació depèn de la tradició turística, el temps d'experiència en el sector i el grau de dependència econòmica del turisme.

Elements Clau d'un Nucli Turístic

Els components fonamentals d'un nucli turístic són:

• Recursos turístics: Són els elements que formen part del nucli i constitueixen l'atractiu principal, el motiu pel qual el turista es desplaça a la destinació.
• Infraestructures: Inclouen tots els elements necessaris per al desenvolupament de l'activitat turística, com ara vies d'accés, serveis sanitaris, senyalització, etc.
• Empreses turístiques: Són les entitats, físiques o jurídiques, dedicades a oferir serveis turístics que satisfan les necessitats dels visitants.

Definicions del Concepte de Recurs Turístic

Diversos autors han definit el concepte de recurs turístic:

• Montaner Montejano (1991): Els recursos turístics es fonamenten en els potencials geogràfics, històric-monumentals i culturals d'un nucli, com platges, monuments, paisatges, folklore o gastronomia, els quals tenen un poder d'atracció i motivació sobre els turistes.
• Iglesias Tovar (2000): Es refereix als atractius d'una destinació, ja siguin naturals, històric-monumentals, culturals o folklòrics, que representen l'element bàsic d'atracció i la motivació principal del viatge.
• Chias (2004): El concepte es basa en el conjunt d'atractius d'un territori, incloent el seu patrimoni cultural i natural, el clima i els seus habitants.

Les normatives de les diferents Comunitats Autònomes presenten definicions similars, destacant característiques comunes del recurs turístic:

• Poder d'atracció: Característica essencial que motiva el desplaçament del turista.
• Ubicació: Ha d'estar situat en una destinació o nucli turístic.
• Multiplicitat tipològica: Pot tenir un origen històric, folklòric, paisatgístic, gastronòmic, entre d'altres.

Patrimoni Turístic vs. Recurs Turístic

• Patrimoni turístic: És el conjunt potencial (conegut o desconegut) de béns materials o immaterials a disposició de l'ésser humà, que poden ser transformats per satisfer les necessitats turístiques.
• Recurs turístic: Són tots els béns i serveis que, gràcies a l'activitat humana i als mitjans disponibles, fan possible l'activitat turística i satisfan les demandes dels visitants.