Guia Completa: Moviments, Tècniques i Gèneres del Cinema

Moviments i Corrents Cinematogràfics

Escola de Brighton (1896–1908, Regne Unit)

Plans curts, muntatge amb diferents escenes i efectes visuals simples. Van començar a fer servir la càmera per explicar històries i crear trucs visuals. Tractaven temes quotidians, humorístics i fantàstics. Les històries eren curtes i visuals, dissenyades per entretenir fàcilment.

Expressionisme Alemany (1910–1930, Alemanya)

Mostra com se senten els personatges a través de decorats deformats, formes estranyes i ombres molt marcades. Els escenaris no són realistes, sinó que transmeten emocions com la por o la inquietud. Se centra en temes com el terror, el misteri o allò sobrenatural, amb una atmosfera molt intensa i visual.

Cinema Americà Clàssic (Anys 30, Estats Units)

Gran producció de pel·lícules, amb pressupostos alts i efectes especials. El cinema es va convertir en una gran indústria. Les pel·lícules tractaven sobre el somni americà, problemes socials, drames emocionals i conflictes morals, sovint amb finalitats comercials, però també amb missatges importants.

Cinema Impressionista (Anys 20, França)

Buscava expressar emocions a través de la imatge. Feia servir filtres, muntatge rítmic, desenfocaments i llum especial per transmetre sentiments. Les històries giraven al voltant de les relacions, l’amor i la bellesa de la vida quotidiana. Era un cinema poètic i molt personal.

Moviment Surrealista (1919–1950, França)

Volia trencar amb la realitat i mostrar somnis, idees inconscients i elements absurds. Feia un muntatge experimental, sense seguir normes, i usava imatges estranyes o impactants. Es basava en les idees de Freud sobre el subconscient. Els temes eren el desig, la mort, el sexe i la crítica als valors tradicionals.

Cinema Soviètic (1922–1991, URSS)

Combinava ficció i realitat amb muntatges innovadors i actors no professionals. Era una eina per educar i fer propaganda sobre el comunisme. Tractava temes com la lluita de classes, la vida col·lectiva i la nova societat socialista. Volia mostrar una realitat dura, però amb esperances de canvi.

Neorealisme Italià (1943–1945, Itàlia)

Mostrava la realitat després de la guerra. Es rodava al carrer amb llum natural i actors no professionals. Les pel·lícules tenien poc pressupost i una estètica molt senzilla. Els temes eren la vida quotidiana de la gent treballadora, les dificultats i les injustícies socials. Volia mostrar la veritat de la vida.

Cinema Underground (1950–1970, Estats Units)

Cinema alternatiu, fet amb pocs diners i tècniques experimentals. Tenia una estètica crua i bruta, i no seguia les regles tradicionals del cinema. Tractava temes provocadors com la sexualitat, la identitat, les drogues i la violència. Era part de la contracultura i volia provocar o fer reflexionar.

Nouvelle Vague (Finals Anys 50 – Anys 60, França)

Renovava el cinema tradicional. Es filmava en espais reals, amb càmera a l'espatlla, llum natural i un muntatge trencador. Es parlava directament a l’espectador i es feia servir la música de manera innovadora. Els temes principals eren la joventut, la rebel·lia i la política, mostrant una mirada crítica i fresca.

Free Cinema (1956–1959, Regne Unit)

Cinema realista i proper a la vida real. Es rodava amb càmeres petites i llum natural, amb una estètica semblant a un documental. Tenia un baix pressupost i actors no professionals. Les històries parlaven de la classe obrera, els joves i el descontentament social. Volia mostrar la veritat del carrer, sense filtres.

Moguda Madrilenya (Anys 80, Espanya)

Va sorgir a Madrid després del franquisme. Era un cinema provocador, amb temes tabú i un estil improvisat. Es gravava amb càmera en mà, un muntatge caòtic i actors no professionals. Tractava temes com la sexualitat, les drogues, la nit i la llibertat. Volia trencar normes i mostrar la nova Espanya jove i lliure.

Dogma 95 (Anys 90, Dinamarca)

Rebutjava els efectes especials i tot allò que no fos natural. Les pel·lícules es rodaven amb càmera en mà, so real i escenaris reals. No es feia servir música afegida ni filtres. Volia mostrar la veritat tal com és, amb històries quotidianes i conflictes humans profunds, sense artificis.

Conceptes Clau del Muntatge

Muntatge

• Lineal: Les escenes s’ordenen de manera cronològica, tal com passen els fets. L’espectador veu la història des del principi fins al final, en l’ordre natural dels esdeveniments.
• Continu: Busca que els canvis entre plans siguin fluïds i invisibles. Es respecten la direcció del moviment, la posició dels personatges i l’espai, per no trencar la il·lusió de realitat.
• Paral·lel: Mostra dues accions que passen al mateix temps però en llocs diferents. És molt utilitzat en escenes d’acció o suspens.
• Narratiu: S’utilitza per explicar una història de forma clara. Pot ser lineal o no.
• Partit: Es mostren dues o més imatges alhora en pantalla, cada una amb una acció diferent. És útil per mostrar simultaneïtat o comparar situacions.

El·lipsi

L'el·lipsi definida (es vol que es noti): Tècnica de muntatge que omet una part de la narració, saltant un període de temps o espai sense afectar la comprensió de l’espectador.

L'el·lipsi indefinida:

• Inherent: Elimina espais i temps de contingut dèbil.
• Expressiva: Aquella mateixa el·lipsi ja genera significat simbòlic, comprensió de la mateixa pel·lícula.
• Estructural: L’el·lipsi quan és en si el missatge, l’estructura de la pel·lícula és així, es repeteix.
• De contingut: S’elimina o es censura una escena, el contingut d’aquella filmació.

Història i Gèneres del Cinema

Antecedents del Cinema

• Cambra fosca (s. IX)
• Teatre d’ombres (s. XVII)
• Llanterna màgica (1659)
• Fantasmagories (s. XVIII)
• Taumàtrop (1825)
• Fenaquitoscopi (1832)
• Zoòtrop (1834)
• Praxinoscopi (1877)
• Cronofotografia (1882)
• Teatre òptic (1889)
• Kinetoscopi (1891)
• Cinematògraf (1895)

Gèneres Cinematogràfics

1. Western (oest)
2. Cinema negre (policíac)
3. Thriller (intriga)
4. Ciència-ficció
5. Terror
6. Comèdia
7. Romàntic
8. Musical
9. Cinema d’acció
10. Drama
11. Bèl·lic
12. Fantàstic
13. Cinema d’animació
14. Cinema d’època