Guia Completa de Mostreig: Conceptes i Tècniques Essencials

Conceptes Clau del Mostreig en Investigació

S’ha de construir una mostra representativa del públic objectiu. Podem calcular un error de mostreig per comprovar si el nombre de respostes és apropiat.

Què és la Mostra i l'Univers?

La mostra (n) és un subconjunt d’elements representatius de la població o univers (N) al qual pertanyen.

Terminologia Essencial del Mostreig

Univers o població:

Conjunt d’individus o elements dels quals es vol obtenir informació.

Mostra:

Subconjunt representatiu de la població o univers, escollits per obtenir informació i extrapolar-la a la resta.

Mostreig:

Tècnica que prové de l’estadística i que s’utilitza en el màrqueting per definir mostres de la població sobre la qual interessa obtenir informació. S'ha de tenir en compte la mida de la mostra, la seva representativitat i la qualitat. És important per a la fiabilitat i validesa de la investigació.

Cens:

Relació de tots els components de l’univers o població.

Estudi censal:

Estudi realitzat a tots els elements de la població.

Procediment de mostreig:

Procediment de selecció de les unitats mostrals.

Element mostral:

Cadascun dels orígens de la informació que es desitja mesurar mitjançant el mostreig. Ex: Els individus.

Unitat mostral:

Cadascun dels possibles components de la mostra. Pot ser un element (individu) o un conjunt d’elements (una llar).

Abast:

Nombre d’individus o elements que formen la unitat mostral (nombre de persones per llar).

Paràmetre:

Valor d’una variable de l’univers.

Estimador:

Valor d’una variable de la mostra.

Error de mostreig:

Diferència entre estimadors i paràmetres.

Error típic:

Variació dels estimadors de diferents mostres per un mateix paràmetre.

Coeficient d’elevació (N/n):

Quocient entre l’univers i la mostra.

Fracció de mostreig (n/N):

Percentatge de la població que forma part de la mostra.

Interval de confiança:

Probabilitat que l’interval de confiança contingui el paràmetre.

Tipus de Tècniques de Mostreig

Les tècniques de mostreig es divideixen en dos grans grups:

• Mostreig Probabilístic: Tots els procediments pels quals cada element de la població té una oportunitat probabilística igual de ser seleccionat per a la mostra.
• Mostreig No Probabilístic: Tots els procediments que no utilitzen tècniques de selecció per casualitat, sinó que depenen d’una decisió personal de l’investigador.

Determinació de la Mida de la Mostra

El nombre d’individus a seleccionar constitueix la mida de la mostra. La mostra ha de complir les següents condicions:

• Ha de ser part de l’univers i no la totalitat d’aquest.
• Ha de ser representativa de l’univers del qual s’ha extret.
• No hi ha d’haver desviacions en l’elecció dels elements que formaran part de la mostra.

El valor obtingut en els resultats pot no coincidir exactament amb el valor real de la població. A aquesta diferència existent l'anomenem error mostral, és a dir, la diferència màxima admesa entre els valors estimats i els reals (paràmetres) de la població. Aquest valor s’ha de fixar a priori.

Mostreig No Probabilístic

Els tipus de mostreig no probabilístic inclouen:

• Per conveniència
• Per judici
• Bola de neu
• Per quotes

Mostreig Probabilístic

Mostreig Aleatori Simple

Cada element de la població té la mateixa probabilitat de formar part de la mostra i cada element se selecciona de forma independent de l’anterior.

El principal inconvenient és que és difícil de construir en molts casos, necessita una mostra gran i, per tant, suposa que sigui més costós en temps i diners que altres mètodes. És de gran utilitat en universos petits.

Mostreig Sistemàtic

La mostra es tria mitjançant l’elecció d’un punt d’inici aleatori; després d’aquesta elecció, se seleccionen els elements en successió a partir del punt d’inici. Es tria a l’atzar la primera unitat i la resta s’obtenen sumant a la unitat anterior el coeficient d’elevació.

És necessari conèixer tots els membres de l’univers. Aquest mètode és menys costós que l’aleatori simple i té un error de mostreig més baix, sempre que els elements no estiguin ordenats en base a una característica relacionada amb la investigació.

Mostreig Estratificat

És una tècnica que consisteix a dividir l’univers en estrats. Els elements se seleccionen de cada estrat mitjançant un procediment aleatori.

Els elements de cada estrat han de ser homogenis entre si i heterogenis amb la resta d’estrats.

Les variables d’estratificació han d’estar relacionades amb la característica d’interès.

No s’han d’utilitzar més de 6 estrats per evitar augments del cost.

Mostreig per Conglomerats

La població es divideix primer en subpoblacions mútuament excloents (conglomerats) i, després, se selecciona una mostra aleatòria de conglomerats per mostreig probabilístic.

Dins cada grup s’inclou una mostra de l’univers.

Els elements d’un conglomerat han de ser heterogenis entre si, però els grups han de ser homogenis.

L’ideal és que cada grup sigui una representació en petit de l’univers que volem estudiar.