Guia Completa: Models de Discapacitat, Inclusió i Suports a Catalunya

Model Individual/Mèdic de Discapacitat

El model individual/mèdic entén la discapacitat com una malaltia, una tragèdia personal que provoca limitacions funcionals. Es concep com una condició dolenta que s'hauria de curar, evitar o tractar. Aquesta mirada pot fomentar la institucionalització, aïllant les persones i limitant la seva participació social.

Model Social de la Discapacitat

El model social neix com a resposta a l'aïllament i les pràctiques eugenèsiques. Sosté que la discapacitat no és un problema individual, sinó que és la societat qui discapacita amb barreres. No és la condició de la persona el que limita, sinó la manca d'adaptacions. Busca una relació horitzontal entre professionals i persones amb discapacitat (PcD). La persona és qui més sap sobre la seva vida i ha de tenir un paper actiu manifestant les seves necessitats i els suports que vol.

Objectiu del Model Social

Té com a objectiu trencar amb aquestes barreres i estudiar les maneres en què les persones amb discapacitat puguin gaudir plenament dels seus drets.

Institucionalització vs. Desinstitucionalització

Institucionalització

La institucionalització fa referència al model tradicional d'atenció a les persones amb discapacitat, basat en grans institucions. En aquests espais, les persones han d'adaptar-se als serveis i rutines establerts, sovint vulnerant drets bàsics com la intimitat o la capacitat de decidir per si mateixes. Aquest model genera aïllament social, desconnexió de la família i la comunitat, manca de control personal, un excés de normes i una confiança limitada en les capacitats de les persones. A més, es restringeix la possibilitat d'assumir riscos i de portar una vida autònoma.

Desinstitucionalització

La desinstitucionalització és el procés de tancament d'aquestes institucions i la creació d'alternatives basades en la vida a la comunitat. Busca garantir que cada persona pugui decidir com, on i amb qui vol viure, tenint el control de la seva pròpia vida. Això facilita les relacions personals, la participació comunitària i la inclusió social, respectant l'autonomia, la intimitat i la dignitat de cada persona, i confiant en les seves capacitats.

Atenció Basada en la Comunitat

L'atenció basada en la comunitat consisteix a oferir els suports en els propis contextos de la comunitat, sigui l'escola ordinària, el propi habitatge, o altres espais culturals, esportius i/o cívics de l'entorn. Està molt lligada a la desinstitucionalització, perquè busca que la comunitat sigui l'espai on la persona pugui participar.

Inclusió Social i Educativa

La inclusió defensa que totes les persones, amb o sense discapacitat, tenen dret a participar plenament en la societat i en l'educació. No es tracta només de ser-hi físicament, sinó de tenir un paper clau, ser encoratjades i valorades. Les seves contribucions impliquen tant la participació comunitària com les relacions significatives. Ha de permetre:

• Accedir a l'espai i serveis públics.
• Exercir rols socials reconeguts i escollits.
• Ser considerat competent i amb capacitats.
• Tenir una xarxa social de suport mutu.

Binomi Risc/Protecció en Discapacitat

Com més protecció s'ofereix, menys espai queda per assumir riscos. Sovint se les veu com a vulnerables, i això fa que es prioritzi la seguretat per davant de l'autonomia, tot i parlar d'empoderament. Això porta a suports basats en la protecció, que limiten la llibertat i la capacitat de decisió.

Personalització dels Suports

La personalització és una manera de pensar i oferir suports adaptats a la persona, posant el focus en els seus punts forts, desitjos i habilitats, no només en les seves necessitats. No és només una altra forma de donar serveis, és una manera de canviar-los profundament. Quan es duen a terme pràctiques de suport centrades en la persona, tot gira al voltant dels seus somnis, preferències i fortaleses. Es tenen en compte les persones importants per a ella i se li ofereixen opcions reals per decidir en qüestions clau de la seva vida. Sempre que es pot, s'utilitzen recursos de la comunitat, i els suports promouen inclusió, relacions, respecte i dignitat. El sistema ha de ser flexible, tant en normes com en el finançament, i la planificació és col·laborativa i contínua.

Objectiu de la Personalització

L'objectiu és que la persona se senti satisfeta amb la seva vida quotidiana.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat

La Convenció és el primer tractat internacional que reconeix i protegeix els drets de les persones amb discapacitat. Es va adoptar el 2006, amb la participació directa de les persones amb discapacitat i les seves organitzacions. Malgrat les normatives, moltes persones encara es troben amb barreres per estudiar, treballar o viure amb igualtat. Prohibeix qualsevol pràctica que limiti drets reproductius o decisions sobre el propi cos sense consentiment.

Article 12: Igual Reconeixement Davant la Llei

Tots els països han de garantir la igualtat legal de les persones amb discapacitat. Això inclou el dret a heretar i posseir propietats, gestionar els seus béns i activitats econòmiques, i accedir als serveis financers com crèdits i hipoteques. És el que ha d'acabar amb els processos d'incapacitació; abans es feia molt que als 18 anys s'incapacitava (per exemple, no podies fer un contracte de lloguer, obrir un compte bancari...). La Convenció diu que NO es poden fer aquestes pràctiques i que aquestes persones han de tenir el suport apropiat, però han de prendre les decisions elles.

Article 19: Dret a Viure Independentment i en Comunitat

Dret a viure de forma independent i participar en la comunitat. Poden triar on i amb qui viure, rebre el suport necessari i accedir a serveis adaptats com tothom.

• Residència: Model institucional. No respecta el dret a decidir com i amb qui viure.
• Llar Residència: Fora de la institució, però encara amb límits.
• Suport a la Pròpia Llar (PSAPLL): S'apropa més al model de vida independent, però encara amb restriccions.
• Assistència Personal: S'ajusta a la Convenció. Dona control total a la persona sobre la seva vida.

El Connector Comunitari

El connector comunitari és la persona que fa de pont entre la persona amb discapacitat i la comunitat. Ajuda a sortir dels espais tancats (com centres) i a participar en activitats de l'entorn. Detecta oportunitats a la comunitat (serveis, espais, activitats) i acompanya la persona perquè pugui implicar-se i crear vincles reals.

Divisió per Graus de Discapacitat (Model Mèdic)

Aquesta planificació és pròpia del model mèdic, perquè etiqueta les persones segons el grau de discapacitat en lloc de valorar els suports que necessiten.

• Profund: Centre d'atenció especialitzada.
• Sever: Centre ocupacional.
• Mig: Centre ocupacional o CET.
• Lleuger: CET o empresa ordinària.

Conceptes de Discapacitat i Dependència

Discapacitat

La discapacitat és una condició que limita el funcionament diari d'una persona, i es pot manifestar de diverses maneres i intensitats.

Dependència

La dependència és una conseqüència de la discapacitat on les persones necessiten suports per fer les activitats de la vida quotidiana.

Valoració de la Discapacitat i Dependència a Catalunya

El Departament de Drets Socials i Inclusió de Catalunya organitza els serveis i les prestacions per a persones amb discapacitat a través d'eines com:

1. Valoració de la Discapacitat

   Servei per obtenir el certificat de discapacitat. Ho fan els EVO (Equip de Valoració i Orientació) des dels CAD (Centres d'Atenció a la Discapacitat). Professionals implicats: metges, psicòlegs i treballadors socials.

2. Valoració de la Dependència

   Regulada per la LAPAD (Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència). S'encarrega de la valoració el SEVAD (Servei de Valoració de la Dependència). Professionals implicats: infermers, metges, fisioterapeutes, psiquiatres i treballadors socials. Utilitzen l'eina BVDC (Barem de Valoració de la Dependència). S'emet un dictamen i es classifiquen en tres graus: moderada, severa i greu. S'elabora el PIA (Programa Individual d'Atenció) assignant els suports.

Centres d'Atenció a la Discapacitat (CAD)

Els CAD ofereixen informació i orientació a les persones amb discapacitat, famílies i professionals. Estan repartits pel territori, amb un àmbit d'influència específic.

Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD)

El SAAD és un conjunt de serveis i prestacions econòmiques destinades a la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència, a través de serveis públics, privats i concertats.

Regulat per la Llei 38/2006 de promoció de l'autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència (LAPAD), coneguda com la Llei de la Dependència.

Planificació Centrada en la Persona (PCP)

La Planificació Centrada en la Persona (PCP) és un conjunt d'eines per ajudar la persona a pensar en què vol ARA i en el FUTUR, posant-la al centre del procés. Respecta els valors de la inclusió, es basa en l'escolta activa i cedeix poder a les persones perquè puguin decidir amb el suport de les famílies, amics i professionals.

Rol del Facilitador en la PCP

El facilitador/a guia el procés, organitza i vetlla pels acords.

Grups de Suport en la PCP

Els grups de suport són persones rellevants que ajuden a assolir objectius.

Estils de Planificació Centrada en la Persona

• ELP: Planificació d'Estils de Vida Essencials.
• PFP: Planificació de Futurs Personals.
• MAP: Plans d'Acció.

PATH: Planificació d'Alternatives per Demà amb Esperança

PATH (Planning Alternative Tomorrows with Hope) és una eina de planificació centrada en la persona. Serveix per ajudar algú a imaginar el seu futur desitjat i a traçar els passos concrets per arribar-hi, sempre amb el suport de les persones del seu entorn. És un procés gràfic, creatiu i col·laboratiu, on la persona protagonista és qui marca el camí, i la resta de participants (cercle de suport) li donen suport.

Té 8 fases, que es fan en aquest ordre:

1. L'Estrella del Nord: Quin és el somni de futur?
2. Futur Positiu Possible: Imaginar que aquest somni s'ha fet realitat.
3. Ara: Descriure la situació actual.
4. Persones Clau: Qui pot ajudar a fer-ho possible?
5. Enfortiment: Què es necessita per tenir energia i suport i per complir els objectius?
6. Meitat del Camí: Fites intermèdies per saber que s'està avançant.
7. El Pròxim Mes: Accions concretes a curt termini.
8. El Primer Pas: Amb què comencem?

Elements Clau del PATH i la PCP

• La persona és el centre del procés.
• Ella decideix cap a on vol anar.
• El somni de la persona guia el pla d'acció.
• L'equip (família, professionals, amistats) ajuda, però sense imposar.
• No es diu «no es pot», sinó «com ho fem possible?».

Fortaleses i Fonts de Suport

Inclouen recursos financers, socials i emocionals, i l'accés a bons professionals.

Necessitats de les Famílies

Situacions a les quals s'enfronten: financeres, socials i emocionals, mèdiques i físiques.

Evolució del Treball amb Famílies

Model professionalista → Model centrat en la persona.

Enfocament Centrat en la Família

L'enfocament centrat en la família es basa en dos eixos: la col·laboració amb la família i la capacitat de la família (per tal que la família pugui controlar les seves vides).

• Identificar necessitats (de la família).
• Identificar fortaleses (de la família).
• Identificar fonts de suport amb les quals compta la família.
• Crear noves fonts de suport (oportunitats).

El model centrat en la família té com a objectiu principal establir una col·laboració activa amb la família. Parteix d'identificar quines són les seves necessitats reals, però també les seves fortaleses i fonts de suport existents.

Criteris de Trastorn per Ús de Substàncies (DSM-5)

El DSM-5 estableix 4 grups de criteris per identificar si una persona presenta un trastorn per ús de substàncies. Si al llarg d'un període de 12 mesos la persona compleix 3 o més d'aquests criteris, es pot diagnosticar un trastorn per ús de substàncies.

Control Deficitari

• Consum freqüent en quantitats superiors o durant un temps més prolongat del previst.
• Hi ha un desig persistent o es fan esforços fallits per abandonar o controlar el consum.
• Es dedica molt de temps a les activitats necessàries per obtenir la substància, consumir-la o recuperar-se dels seus efectes.
• Anhels o un fort desig o necessitat de consumir.

Deteriorament Social

• Consum recurrent que porta a incomplir els deures fonamentals.
• Continua consumint malgrat patir problemes socials o interpersonals persistents o recurrents.
• L'abandonament o la reducció d'importants activitats socials, professionals o d'oci.

Consum de Risc

• Consum recurrent en situacions que comporten un risc físic.
• Es continua amb el consum tenint un problema físic o psicològic persistent o recurrent.

Criteri Farmacològic

• Tolerància: Consumir quantitats més grans per aconseguir la intoxicació o l'efecte desitjat.
• Abstinència: Es consumeix alguna substància molt similar per alleujar o evitar els símptomes.

Vies d'Administració de Substàncies Injectables

• Intramuscular: Injectar-se al múscul.
• Subcutani: Punxada molt superficial, entra el líquid a les capes de la pell.
• Intravenós: Cal buscar la vena i injectar-se a dins, perquè si no es troba, anirà fora i no farà efecte, la qual cosa és perillosa (infecció/necrosi).

L'addicció no depèn només de la substància, sinó sobretot del context i les condicions de vida. En un entorn sa i ric socialment, el consum no esdevé destructiu.