Guia Completa de Minerals: Propietats i Classificació

Què són els minerals?

Els minerals són materials sòlids i inorgànics d'origen natural.

Mecanismes de formació dels minerals

• Cristal·lització a partir de fluids: tenen origen en una solució aquosa per evaporació del solvent o pel refredament del magma.
• Transformació en estat sòlid: es formen quan es produeixen canvis en les condicions ambientals (temperatura i pressió) i es genera un nou mineral.

Propietats dels minerals

Les propietats serveixen per a identificar els minerals més ràpidament.

Propietats escalars

No depenen de l'estructura interna del mineral.

• Hàbit: és la forma externa que presenta un mineral cristal·litzat. Ajuda a reconèixer-lo (per exemple, tubular).
• Densitat: és la relació entre la massa i el volum.
• Punt de fusió: és la temperatura a la qual un mineral es fon.

Propietats vectorials

Depenen de l'estructura interna del mineral i es classifiquen en quatre grups:

Propietats mecàniques

Estan relacionades amb la cohesió, la tendència d'un cos a mantenir invariable la seva estructura cristal·lina.

• Duresa: resistència a ser ratllat.
• Tenacitat: resistència a ser trencat o deformat.
• Fractura: aspecte d'un mineral en trencar-se de forma irregular.
• Exfoliació: propietat d'alguns minerals de trencar-se en superfícies planes o laminades.

Propietats òptiques

Fan referència al comportament dels minerals en relació amb la llum.

• Color: és la característica més visible, però no sempre és fiable. És millor utilitzar la ratlla de color.
• Brillantor: aspecte del mineral en reflectir la llum (exemples: metàl·lica, nacrada...).
• Birrefringència: defineix el desdoblament de la llum en travessar el mineral.

Propietats magnètiques

Descriuen el comportament de certs minerals davant d'imants de ferro.

Propietats elèctriques

Relacionen els minerals amb el seu comportament com a conductors elèctrics. Hi ha minerals conductors i no conductors.

Classificació dels minerals

• Elements natius: minerals formats per un sol element químic (exemples: coure, or).
• Sulfurs i compostos afins: combinacions sense oxigen d'elements metàl·lics o metal·loides (exemples: pirita, galena).
• Halurs: combinació de metalls amb elements halògens. Tenen una densitat baixa (exemple: fluorita).
• Òxids i hidròxids: compostos formats per metalls amb oxigen (exemples: limonita, cuprita).
• Carbonats, nitrats i borats: òxids combinats amb metalls (exemples: calcita, dolomita).
• Sulfats i cromats: òxids amb metalls de duresa baixa (exemples: baritina, anhidrita).
• Fosfats, arsenats i vanadats: combinacions de fòsfor, arsènic o vanadi amb oxigen. Són molt poc abundants (exemple: apatita).
• Silicats: són els més importants i representen el 25% dels minerals coneguts.

Maneres d'enllaçar tetraedres de sílice

• Tectosilicats: els tetraedres s'uneixen i formen una xarxa tridimensional (exemple: quars).
• Fil·losilicats: els tetraedres formen capes unides per diferents cations (exemple: miques).
• Inosilicats: els tetraedres formen cadenes (exemples: piroxens, amfíbols).
• Ciclosilicats: els tetraedres formen anells.
• Sorosilicats: els tetraedres formen parelles.
• Nesosilicats: presenten tetraedres independents.