Guia Completa de Metodologies de Recerca en Ciències Socials: Enquestes, Mostreig i Experiments

Què és una enquesta i les seves característiques principals?

Una enquesta és una investigació realitzada sobre una mostra de subjectes representativa d’un col·lectiu més ampli, que es duu a terme en el context de la vida quotidiana, utilitzant procediments estandarditzats d’interrogació, amb la finalitat d’obtenir mesures quantitatives d’una gran varietat de característiques objectives i subjectives de la població.

Per dur a terme una enquesta de qualitat, cal considerar tres elements clau:

• Un bon qüestionari.
• Un mostreig adequat.
• Una anàlisi estadística rigorosa dels resultats.

Grau de control, representativitat i realisme en enquestes

Pel que fa al control, no hi pot haver cap biaix en la selecció de les persones a causa de prejudicis, simpaties, etc.

La representativitat és més variable. Es basa en si la mostra reuneix les característiques més importants, considerant l’objecte d’estudi.

El grau de realisme depèn, en part, també de l’equiprobabilitat, és a dir, que totes les persones han de tenir la mateixa probabilitat de ser escollides. Per tant, caldria una llista com ara un padró, un cens, etc.

Components clau d'una enquesta: univers, marc, mostra i unitat

• Univers, població o col·lectiu: La totalitat del conjunt de persones que es vol investigar.
• Marc de la mostra: Un padró, un cens, un catàleg, una llista o un mapa que serveix de base per a la selecció.
• Mostra: Part o fracció representativa d'un conjunt de població, univers o col·lectiu.
• Unitat de la mostra: L'element individual que forma part de la mostra (persona, família, ajuntament, etc.).

El qüestionari d'enquesta: definició i recomanacions de Corbetta

El qüestionari és l'eina que permet al científic social plantejar un conjunt de preguntes per recopilar informació estructurada sobre una mostra de persones, utilitzant el tractament quantitatiu i agregat de les respostes per descriure la població a la qual pertanyen o contrastar estadísticament algunes relacions entre variables del seu interès.

Recomanacions de Corbetta per a un bon qüestionari:

• Les preguntes han de ser curtes i concises.
• No més de 5 respostes possibles per pregunta.
• Ha de tenir un llenguatge estandarditzat; s'ha d'evitar l'argot.
• Cal evitar dobles preguntes o subpreguntes i dobles negacions.
• No ha de ser massa llarg, amb una durada màxima de 45 minuts.

Mostreig: utilitat, components i càlcul del tamany de la mostra

El mostreig és el procediment pel qual, d’un conjunt d’unitats que formen l’objecte d’estudi (la població), s’escull un nombre reduït d’unitats (mostra) aplicant uns criteris que permeten generalitzar els resultats obtinguts de l’estudi de la mostra a tota la població.

Components de la fórmula per calcular el tamany de la mostra:

• Nivell de confiança: Indica la probabilitat que l’estimació efectuada s’ajusti a la realitat. Sol ser del 0,9544, o expressat com una probabilitat del 95,44%.
• Marge d’error (o error mostral): Indica en quina mesura l’estadístic o dada obtinguda es pot allunyar de la realitat. Sol oscil·lar entre +/- 1% i 5%.
• Variància poblacional: Com més homogènia sigui la població, menor serà la variància. Afecta directament la mida de la mostra necessària.

Mostreig aleatori: importància, condicions i tipus

En realitzar un mostreig aleatori a l’hora d’escollir els subjectes, s'evita qualsevol biaix en aquesta selecció, ja sigui per prejudicis, simpaties, etc.

Tipus de mostreig aleatori:

• Mostreig aleatori simple:

  Cada element de la població té la mateixa probabilitat a priori de ser inclòs a la mostra. És el mostreig més senzill des del punt de vista matemàtic. És costós i no proporciona informació sobre subpoblacions.

• Mostreig aleatori sistemàtic:

  La població s’ordena amb un criteri (que pot ser aleatori). Se sorteja el primer element a mostrejar i es continua mostrejant un cada 'k' elements (p. ex., 5, 15...). És fàcil de realitzar quan no es disposa d’identificació dels elements. Pot introduir variacions cícliques en els resultats.

• Mostreig aleatori estratificat:

  La població es divideix en subpoblacions (estrats) identificades per nivells o factors. A cada estrat es realitza un mostreig aleatori simple. S’utilitza quan es desitja informació precisa per a cada estrat o quan raons administratives ho fan convenient.

• Mostreig aleatori per conglomerats:

  La població es divideix en subpoblacions (conglomerats) que es consideren a priori similars pel que fa a factors. Es seleccionen conglomerats aleatòriament. S’utilitza quan és impossible o molt costós construir un marc de mostreig o quan els elements estan conglomerats de forma natural.

L'experiment: definició i diferències entre ciències

Un experiment és una tècnica que permet controlar totes les variables independents que puguin influir.

La principal diferència rau en la distinció entre un experiment realitzat en un entorn artificial i un experiment realitzat en un context de la vida real.

El quasi-experiment: concepte i raons per a la seva utilització

Els quasi-experiments són experiments que tenen tractament, observacions, posttest i grups experimentals (com els experiments veritables), però que no fan servir l’aleatorietat per realitzar comparacions de les quals deduir els efectes del tractament.

En la investigació social, moltes vegades és impossible aleatoritzar els subjectes en grups, sobretot en situacions en què els grups són preconstruïts (com en les classes escolars, departaments de treball, etc.). En aquestes situacions, es poden aplicar dissenys experimentals propers a la lògica dels "experiments veritables" que produeixen resultats interessants que no es podrien aconseguir amb investigacions basades en l’anàlisi de covariació.