Guia Completa de Metal·lúrgia: Processos, Aliatges i Tractaments Tèrmics
Processos Metal·lúrgics: De l'Extracció a la Mecanització
- Extracció
- Obtenció del mineral d’un jaciment.
- Enriquiment
- Separació de la mena (part aprofitable) i la ganga (part no aprofitable).
- Obtenció
- Separació del metall d'altres elements amb els quals està combinat químicament.
- Afinament
- Eliminació de les impureses del metall.
- Mecanització
- Utilització d’aquest metall pur per a la fabricació de productes.
Tipus de Minerals i Conceptes Clau
Els minerals es classifiquen segons la seva composició química:
- Òxids: Metall + Oxigen.
- Sulfurs: Metall + Sofre.
- Carbonats: Metall + Oxigen + Carboni.
Definicions Essencials
- Reducció
- Combinació d’un element (com el carbó) amb l’oxigen del mineral per obtenir metall pur. L'operació contrària és l’oxidació, que genera un òxid.
- Mena
- Part rica i aprofitable del mineral.
- Ganga
- Part no aprofitable i pobra del mineral.
- Aliatges
- Producte obtingut a partir de la unió de dos o més elements químics, un dels quals ha de ser metall.
Solidificació i Productes Metal·lúrgics
Comportament en la Solidificació
- Solidificació d’un metall pur: Es produeix a un valor fix de temperatura de fusió.
- Solidificació d’un aliatge: Depèn de les proporcions dels elements i es representa mitjançant un interval de temperatures.
- Proporció eutèctica: Proporció on se situa el punt eutèctic, que és el punt de pas directe de sòlid a líquid a una temperatura fixa (temperatura eutèctica).
Classificació dels Productes
Els productes metal·lúrgics es divideixen en:
- Fèrrics: Ferros, acers i foses.
- No Fèrrics: Metalls purs i aliatges.
Varietats del Ferro i Acer
- Ferro pur
- Aliatge ferro-carboni amb menys del 0,03% de carboni.
- Varietats al·lotròpiques
- Diferents estructures cristal·lines en què pot solidificar un metall.
- Acers
- Aliatge de ferro amb un contingut de carboni entre el 0,1% i l'1,76%.
- Foses
- Aliatges on el carboni està entre l'1,76% i el 6,67%, i que contenen silici.
Processos de Conformació i Tipus de Fosa
- Forja
- Donar forma a un metall calent mitjançant esforços de compressió.
- Emmotllament
- Introduir el metall en estat líquid en un motlle i desemmotllar-lo un cop solidificat.
Tipus de Fosa (Ferro Colat)
El ferro colat és un aliatge amb aproximadament un 4% de carboni, 2% de silici i altres elements.
- Fosa Blanca: El carboni es troba en forma de carbur de ferro.
- Fosa Grisa: El carboni es troba en forma de grafit. Aquesta pot ser laminar, modular o esferoïdal.
Siderúrgia: L'Alt Forn i l'Obtenció d'Acer
Funcionament de l'Alt Forn
L'alt forn és l'element clau de la siderúrgia. Per la part superior s’introdueixen les matèries primeres (mineral de ferro, carbó de coc i pedra calcària) i s’extreuen els gasos. Per la part inferior s’introdueix aire calent a pressió, que fa possible la combustió del carbó, i es recullen el ferro colat i les escòries.
Zones de l'Alt Forn
- Zona de deshidratació: Eliminació de la humitat de les matèries primeres.
- Zona de reducció: Combustió de la matèria primera.
- Zona de carburació: El carboni es combina amb el ferro.
- Zona de fusió: Es produeix la fusió del ferro; l’escòria queda flotant a la superfície.
Obtenció d'Acer
L'acer s'obté principalment mitjançant el convertidor d’oxigen o el forn elèctric.
Tractaments Tèrmics de l'Acer
Els tractaments tèrmics consisteixen a sotmetre l’acer a canvis controlats de temperatura per variar les proporcions dels seus constituents i, així, modificar les seves propietats mecàniques.
- Tremp
- S'utilitza per aconseguir un acer amb una elevada duresa i resistència mecànica. Resulta en un acer amb gran proporció de martensita.
- Revingut
- Escalfament a una temperatura inferior a 723 ºC (per evitar l’austenització) i refredament posterior a l’aire. S'aplica normalment després del tremp per reduir la fragilitat.
- Recuita
- S’utilitza per disminuir la duresa i incrementar la plasticitat d’un acer, permetent deformar-lo i treballar-lo fàcilment.
- Normalitzat
- Consisteix en un escalfament fins a la temperatura d’austenització i un refredament posterior a l’aire, buscant una estructura cristal·lina més uniforme.