Guia Completa de Mercats, Festivals i Contractes Audiovisuals

Anàlisi i Delimitació del Mercat Audiovisual

El mercat es delimita en la temàtica. Però la temàtica no és suficient. Per tant, el mercat no es pot analitzar d’una manera simple. Per trobar mercats hem de distingir entre els mercats estrictament comercials i els mercats lligats a la tendència de la societat.

Mercats Comercials: Públic Objectiu (Target)

En funció d’on es transmet la nostra narrativa audiovisual, és possible que el mitjà vagi adreçat a una persona determinada. Com per exemple Divinity, que està adreçat a la població femenina. Llavors, a partir d’aquí, qualsevol producte que surti a Divinity ha d’estar lligat a aquest mercat femení, és a dir, programes el públic objectiu dels quals sigui el femení.

Per tant, els mercats comercials estan lligats més pel públic objectiu que per la temàtica.

• Neox: Públic adult jove urbà. Per tant, Neox busca aquest mercat.

Els mercats comercials són mercats de públic objectiu; per tant, és clau trobar el públic objectiu per trobar el mercat.

El Mercat Cinematogràfic vs. Televisiu

En cinema és diferent que en la televisió. Les sales d’exhibició són més àmplies de públic. Per tant, el públic de mercat el marquen les grans distribuïdores, que decideixen comprar paquets de temàtiques diferents en funció dels seus interessos de distribució. Les grans distribuïdores fan grans estudis públics als quals s’ha d’arribar, amb mercats nacionals. Les productores el que han de fer és saber què estan pensant les distribuïdores, què els interessa o convenç.

Mercat de Tendències: Vies i Interessos Socials

El mercat de tendències ens indica quines són les vies, els interessos, que grups de determinades poblacions poden tenir d’ara en el futur, i per tant, que el que tu creïs audiovisualment estigui lligat als interessos d’aquell grup social.

Per exemple: penses que d’ara fins d’aquí un any hi haurà molt d’interès en la política, llavors crees un canal on hi hagi debats polítics, etc. Com a tendència, nosaltres analitzaríem que la política catalana i espanyola tenen un debat social molt alt. Per tant, veiem una tendència i l’apliquem.

Tendències a Curt Termini (Televisió)

En televisió és molt clar perquè veus una tendència avui, i pots preparar un programa i en 3-5 mesos el pots tenir. La tendència ha de ser ràpida, perquè no saps quan morirà. Si produeixo un programa per d’aquí 2-3 mesos funcionarà, sinó no. Per tant, la TV admet tendències a curt termini, perquè els temps de producció són molt més curts que els del cinema.

Tendències a Llarg Termini (Cinema)

En cinema hem de tenir una habilitat més àmplia, sempre hem d’anar al mercat de tendències, estar atents al que està passant, per transformar-ho en una narrativa, perquè després de 4 anys, la gent ho vegi com si estigués passant ara.

El Mercat Global: Dominació i Influència

One Day More, Los Miserables. El mercat al qual anava destinat era un mercat relativament nou que Hollywood va descobrir a partir dels anys 60: el mercat global. Determinats productes, produïts de determinada manera, aconsegueixen arribar a tot el món, saltant-se barreres culturals.

El mercat global és un mercat que actualment està dominant els altres mercats, liderant arreu del món. Les grans pel·lícules i sèries de televisió, fins i tot programes de no-ficció, han aconseguit transcendir el seu mercat i s’han convertit en mercats globals.

Història i Estratègia Global

Històricament, els mercats estaven molt fraccionats. Fins a l’arribada de l’audiovisual no es pot parlar d’un mercat global. El primer mercat global el marquen els francesos. França serà qui portarà al món una manera de fer cinema. Després de la Segona Guerra Mundial es pot parlar d’un gran domini de les productores americanes en la manera de fer cinema.

L’estil de vida que marquen les pel·lícules que arriben dels Estats Units no és normal per a la resta dels països. Però els americans comencen a fer pel·lícules amb regust europeu per acostar-se a la resta de països. Los Miserables se situa a França per poder arribar a més públics, i a públics més globals. Els americans utilitzen temàtiques, interessos, actors, etc., que no són necessàriament nord-americans i que s’han convertit en mainstream de la cultura global. Els valors que mostren Los Miserables són valors globals: la lluita contra l’opressió, la unió individual del poble que pot aconseguir la llibertat.

Influència del Mercat Global en les Tendències Locals

El mercat global, per tant, marca els altres mercats, sobretot els mercats de tendències. Entre els mercats de tendències tenim dues influències: la distribució i els mercats globals. El mercat global abasta tot el món. A partir d’uns valors anglosaxons, el mercat global condiciona els petits mercats de tendències de tot el món, i alhora marca una tendència cultural clara. Per tant, si volem que el nostre projecte sigui atractiu s’haurà de parlar de llibertat, perquè era el que marcava el mercat global, amb els valors del que tracta el mercat global. Totes les pel·lícules que s’han apropat al mercat global han triomfat. Qualsevol producte de caire global, actualment, ens marca les tendències dels mercats globals. El mercat global afecta sobretot els mercats petits.

En el mercat global de tendències, és a dir, el que desitja el nostre mercat, no només hem de localitzar què és allò que la nostra cultura demana i té interès, sinó quin és el mercat global i com influencia. Perquè no som lliures d’aquesta influència estètica. Sempre ens hem de fixar en el mercat global, en les influències del mercat global. Les tendències globals són una oportunitat de negoci en el mercat local. I en el món de la televisió és el mateix. La globalització com a tendència de producció és evident que ens marca. Les oportunitats de negoci que surten de la globalització són majors.

El Mercat de la Televisió: Producció i Distribució

El mercat de televisió és molt diferent al del cinema. Hi ha 2 grans paquets de producció:

• Productes acabats que es compren en paquets de molts productes acabats (ex. paquet de 7 sèries).
• Es compren idees per a productes i després es fa el programa.
• També els drets d’emissió de determinats esdeveniments.

Fires i Mercats Clau de la Televisió

El mercat més important del món de la televisió és el MIP (Mipcom, Miptv).

L'origen del MIP (Marché International de Production)

Als anys 60 el festival de cinema de Cannes tenia molt d’èxit, però al voltant dels festivals hi ha un mercat paral·lel. Es van adonar que no hi havia un espai determinat per vendre productes de televisió. O la gent anava als EUA a comprar sèries, o algun delegat comercial de cada país venia a una sola televisió de cada país. Però les teles anaven creixent, el comerç s’anava ampliant, i això cada vegada tenia menys sentit. Al final, de manera molt natural, al festival de Cannes van començar a assistir delegats i representants de les productores nord-americanes que volien vendre sèries a la televisió europea.

Llavors es va inventar el MIP (Marché International de Production). Va ser un èxit des del primer moment, molt més del que s’esperaven. Al cap de pocs anys, com que tenia molt d’èxit, es van haver de fer dues edicions anuals, una a la primavera i una altra a la tardor.

Negociació de Drets: Format i Representació

Es negocien dues coses:

• Drets de Representació (Pagament FIT): Un pagament inicial (normalment una quantitat estàndard, uns 10 mil dòlars). Aquests 10 mil dòlars et donen dret a representar el teu mercat durant X temps, i no els recuperaràs mai més. Quan s’acaba aquest temps d’emissió al teu mercat, ho has de renovar, és a dir, tornar a pagar.
• Drets de Format (Format Rights): Són posteriors, no necessàriament es paga. Si jo aconsegueixo vendre el programa sempre s’han de negociar els drets del programa. Per exemple, per cada programa pago 2 mil dòlars de drets de format; cada vegada que s’emet un programa pago 2 mil dòlars.

El dret a representar es paga sempre; en canvi, el dret a produir, només es paga si tu emets. En funció del mercat es diu quins són els drets de format, tenint en compte el públic, depenent de la gent a la qual pugui arribar. El període de representació normalment són sis mesos. Amb el format depèn molt dels acords que arribis, i també de l’oferta que et faci la productora.

El MIP s’ha de dividir en dos: Mipcom (més de sèries i animació) i el MIPTV (més de formats).

NATPE i la Sindicació de Programes

Al principi aquest mercat va ser menyspreat pels americans. Això va portar que es creés un nou mercat anomenat Natpe. Aquest no es fa en un lloc determinat, sinó que es negocia on es fa. Els dos mercats que hi ha són: grans cadenes de televisió, i les cadenes mitjanes i petites. El mercat de les grans cadenes de televisió no està en el Natpe. El Natpe fa el mercat de la sindicació.

Als EUA es calcula que hi ha 10 o 12 mil cadenes al país; es pot considerar que mil o mil 500 no fan producció pròpia. El Natpe cobreix el mercat de televisió de les cadenes de televisió mitjana.

Procés de Sindicació

Sindicació de programes: per cada emissió aquest programa costa X dòlars. Llavors, aquest programa no es farà si no s’arriba a X contractes. Depenent dels programes faràs X contractes. La productora només farà el programa si, per exemple, aconsegueix 10 contractes amb televisions dels EUA. Com més contractes, més barat farà el programa. Les cadenes de televisió paguen una quantitat que poden pagar i esperen que hi hagi suficients cadenes de televisió que hagin contractat el programa, perquè el programa s’acabi fent. Aquest sistema és un sistema sindical. Al Natpe el que es fa és això, sindicar els programes. Una productora presenta un pilot d’una sèrie i més d’una televisió es pot sindicar a produir el programa. La productora no posarà en marxa el projecte fins que no hi hagi un nombre mínim de productores interessades en el programa.

Altres Fires i Trobades Sectorials

Al voltant del MIP i del Natpe s’han generat altres fires que intenten aprofitar l’empenta de la gent que va a aquestes grans fires.

Fira de Montecarlo (Drets Esportius)

El cas més conegut és el de la fira de Montecarlo. Bàsicament es negocien els paquets d’esport internacionals, lloc de trobada per a la compra-venda dels drets esportius. Si és la teva especialitat té sentit anar a Montecarlo, sinó no.

INPUT (Tessalònica)

L’INPUT es fa a Tessalònica. Inicialment va ser simplement una mostra, una trobada de televisions públiques de tot arreu del món per mostrar els productes més punters que feien. Però actualment l’INPUT admet qualsevol producte que no sigui necessàriament de finançament privat, tant pot tenir finançament públic i privat, com només públic. Abans només era de finançament públic, ara ja no. Però no deixa de ser una mostra i on es fan grans debats televisius sobre què signifiquen, què aporten. D’aquesta manera podem arribar a conèixer les coses que s’estan fent. Normalment a l’INPUT també s’arriben a acords de compra-venda, de coproduccions, malgrat no sigui la seva funció. Per tant, encara que no sigui la seva funció, té un caire comercial.

Festivals de Cinema i la Indústria

La Convergència Cinema-Televisió

Amb els últims anys la unió del cinema i la televisió ha incrementat a causa de la digitalització. És per això que la qualitat de producció del cinema està molt a prop de la qualitat de producció d’algun tipus de televisió. Per tant, el cinema que té més baixa qualitat està igual que la televisió que té la més alta qualitat. Aquest fenomen ha fet que les productores de televisió més o menys grosses no tinguin tant problema mental a saltar a fer pel·lícules com abans, i alguns directors de cinema no tenen problemes a produir televisió d’un determinat format.

Això passa a la Berlinale. Dins de la Berlinale hi ha una mena de secció on es treballen les sèries, perquè és evident que en aquests moments moltes productores de cinema aprofiten la bonança perquè també els va bé produir sèries. La Berlinale, per tant, ha creat aquestes dues divisions de cinema i televisió per a aquelles productores de televisió que també s’obren a fer cinema i viceversa.

Premis i Trobades Específiques

La Rose d’Or (Berlín)

La Rose d’Or és un dels premis de televisió més antics. Es fa a Berlín. Neix una mica més tard que Eurovisión (1965). Si tu vols veure què s’està fent a Europa és a La Rosa d’Or. A més, et donen moltes dades. No és un gran mercat, però la majoria de persones que creen els productes audiovisuals són allà, veus les tendències, veus el que hi ha de nou. Val la pena com a concepte, s’aprèn molt. És molt interessant però poc divertit. Normalment t’has de centrar en un gènere o dos com a molt, perquè no pots veure-ho tot. L’objectiu d’aquest festival és tornar amb moltes idees de producció com a productor. Però no tornes mai amb un contracte.

IDFA (International Documentary Film Festival Amsterdam)

L'International Documentary Film Festival Amsterdam (IDFA) funciona igual que el DocsBarcelona. Té dues grans línies de treball:

• Línia de mercat pur i dur: Presentes un documental ja fet, amb possibilitats de vendre’l. Els documentals de l’IDFA sempre tenen molt de prestigi; per tant, si té un premi, les possibilitats de vendre’l a altres televisions són molt altes.
• Pitchings especials: Són els pitchings més prestigiosos del món. Només pel fet que t’admetin en aquest pitching tens moltes possibilitats de poder vendre, o com a mínim que es mirin el teu projecte. Primer hi ha una preselecció per veure si entres dins del pitching. El fet que te l’admetin és molt positiu. Després fas el pitching, i et pot sortir assessoria, o fins i tot coproduccions.

HKIFF SOCIETY (Animació)

HKIFF SOCIETY: festival de cinema, però s’ha convertit en el gran festival d’animació del món. El món de l’animació és el que fa servir més la coproducció.

Sistemes de Comercialització Cinematogràfica

El mercat de TV és un mercat que es basa en el fet claríssim que els mercats nacionals són realment tancats. Des de la creació de la idea a projectar-la a la TV és un procés realment curt; en canvi, en el cinema aquest temps és més llarg (3-10 anys). Als EUA el rebuig de cinema no angloparlant és molt alt.

Hi ha diversos sistemes de comercialització:

Distribuïdores (Via Majoritària)

Empreses que s'han convertit clarament en les que marquen el negoci cinematogràfic en el món. A l'hora de la veritat són les distribuïdores les que marquen les tendències als productors, perquè el poder d'aquestes és immens. Són aquelles que donen una empenta a la pel·lícula, donen facilitats al productor. Via habitual de venda.

Festivals (Plataforma de Venda)

S'aprofiten els festivals de cinema perquè abasten molta gent de la indústria, per arribar a distribuïdores i productores que puguin produir i coproduir. Quan una pel·lícula guanya un festival important, el seu caché puja.

Els Grans Festivals Internacionals

Cannes: El Centre de les Grans Produccions

Festival més important del món. Centre de les grans produccions cinematogràfiques. Cinema comercial d'alta qualitat (Matrix). Diferència entre el comitè seleccionador, que és qui selecciona les pel·lícules que entren al festival, i el jurat, que és qui tria les millors pel·lícules. FIAPF (Federación Internacional d'Associació de Productors de Films). El funcionament intern: abans que s'acabi un festival, el comitè ja està buscant pel·lícules, o els mateixos productors les presenten. El fet que una pel·lícula entri en el festival de Cannes puja el caché i, per tant, és més cara. Cannes, com a ciutat, també juga un gran paper.

Mostra de Venècia (Biennale di Venezia)

Mostra Internazionale d'arte Cinematrografica, Biennale di Venezia. Creada el 1932 pels feixistes. L'star-system és el punt clau de la Mostra de Venècia. És el lloc on actors, productores i distribuïdores es troben.

Berlinale: Cinema de Producció Mitjana

Cinema de producció una mica més senzilla. Pel·lícules de comercialitat una mica més baixa. Un festival per a un cinema petit-mitjà en temes de producció és Berlín. Comercialment és el festival més interessant del món (és més barat).

Altres Festivals Destacats

• San Sebastián: No ha trobat el to. No busca el glamour.
• TIFF.
• Sundance Film Festival: Festival de cinema independent americà. Cinema innovador i progressista. Les pel·lícules fugen de les majors i busquen cadenes de distribució més específiques. Són pel·lícules amb un pressupost més alt que el cinema europeu. Pel·lícules fora del sistema convencional són considerades pel·lícules indie, però són pel·lícules d’un pressupost elevat i sovint amb algun actor conegut. Sundance està considerat una gran trobada de la indústria, més que el fet de guanyar o no guanyar. Està molt centrat en el mercat nord-americà. També és un festival on hi van productores europees per aconseguir pel·lícules de bon nivell, o no tan cares com les que venen les grans productores.
• Festival de Cinema Fantàstic (Sitges): Teòricament és un festival especialitzat. Aquest festival va començar sent freaky. És un festival amb un renom internacional i cada any va creixent. A poc a poc, als anys 70, aquest cinema fantàstic que abans es considerava freaky comença a canviar la percepció, i llavors Sitges es converteix en el gran punt de referència del cinema fantàstic europeu. Són pel·lícules que normalment van més enllà del cinema fantàstic i totes tenen una història darrere. També s’ha convertit en el gran festival de cinema a Catalunya, i la Generalitat li ha donat molt de suport. Dins del món del cinema de Catalunya s’ha de passar per Sitges encara que no sigui cinema fantàstic. És el festival de cinema fantàstic més important del món.
• Gérardmer: Qualsevol acte cultural que es faci a França sempre té suport del govern francès. Sol·licitar ajuts és molt fàcil. Anar a festivals amb ajuda del govern francès. Era abans el Festival de Borias (?), i ara es diu Gérardmer, per les dificultats de transport i localització de la ciutat. Era un festival de terror i animació. I ara, encara no ha acabat d'arrencar. Sitges els ha guanyat. Té el suport del govern francès i per tant donen facilitats per portar material al festival. Volen que sigui un festival reconegut a nivell europeu, però encara no és gaire internacional.
• Festival de Màlaga: És un festival relativament jove, té 20 anys, i s’ha convertit en el gran festival de cinema en espanyol. També hi entren produccions sud-americanes en espanyol. Han aconseguit que es converteixi en una mostra de cinema, i també en un festival al qual la indústria hi va. Màlaga és un lloc barat, a prop i bonic, i això també fa que la gent hi vagi. A més, es fan molts negocis. El festival, si et vols moure dins del món del cinema espanyol, és el lloc. És un cinema molt comercial.
• Seminci (Valladolid): Molt per al cinema que es fa a Madrid i al País Basc. Es va crear als anys 50 com a festival de cinema catòlic. Però després va passar a emetre pel·lícules de valors catòlics fins que finalment van acceptar totes aquelles pel·lícules que eren censurades arreu d’Espanya. Totes aquelles pel·lícules censurades es passaven per aquest festival. Temes socials, drames, i drames socials. Cinema social.

En els festivals de cinema té sentit anar-hi encara que encara no estiguis en la indústria. Però en canvi, el mercat de televisió és un mercat tancat i no té sentit anar als mercats de televisió si no tens alguna cosa a oferir, o bé ja estàs dins la indústria; s’ha d’anar a intercanviar.

Recerca de Tendències i Fonts d'Informació

Estadístiques i Institucions Públiques

• Idescat (Catalunya) i Eurostat (Europa): Per saber les estadístiques. Les institucions públiques normalment tenen un apartat on surten les estadístiques. Això ens va bé, perquè podem veure les estadístiques de certs aspectes de la societat, i després en les pel·lícules ho podem aplicar, i l’espectador en veure-ho se sentirà reflectit, perquè ho haurà viscut, o bé, ho viurà més endavant.
• Instituto Nacional de Estadística (INE).
• Eurostat: Et dóna una visió de coses més humanes, què fa la societat. Té una visió més àmplia. Et dóna una visió de com és l’essència humana. En canvi, l’Idescat només t’ensenya com són els humans a Catalunya.
• ICAA: Bàsicament pel cinema. Però també té una part d’estadística. Et dóna a saber quines productores han produït, quines coproduccions s’han fet i amb qui, què han produït, etc.
• Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

Revistes i Publicacions Sectorials

• Variety: Va néixer amb el cinema mut, és una de les més antigues que es manté fins ara. Va combinar des del primer moment una barreja molt curiosa que és de notícies de producció (què s’està produint, quant costa la pel·lícula, quines càmeres utilitzen) i també amb moltes notícies de gossip, crítiques del cinema i estrenes. Ens explica què s’està produint. És molt americana, però té versió llatina i també europea, però no són tan bones. També et dóna una visió de com està anant la indústria americana i quines tendències hi ha. També hi ha una secció de moltes línies del que s’està fent a televisió als EUA. Bàsicament tot ficció.
• Filmmaker: És una revista com ara el Variety però de cinema d’alta qualitat, per tant, té un plantejament relativament similar. Dóna molta informació del cinema que s’està fent. No hi ha massa temes de gossip dels actors. És una revista molt ben feta i molt interessant. No és un cinema comercial. Per a públics més minoritaris, selectes. Bàsicament cinema, no entren temes de televisió.
• Anthology Film Archives: Revista de la història del cinema.
• TV GUIDE: De televisió es veu molt bé quines són les audiències, què s’està fent, què és el que triomfa. És molt important per veure les tendències que es fan servir, i també com a inspiració per crear programes.
• UK GAMES SHOW: És una pàgina web però actua com a revista. Explica els concursos que s’han emès o s’estan emetent al Regne Unit. És la millor revista/pàgina més bona sobre concursos que hi ha al món. Té un arxiu impressionant, del qual pots treure absolutament tot el que s’ha fet de concursos.
• Fotogramas: A mitjans dels 70 era una revista super moderna per aquella època.
• Cinemanía.

Procés de Creació d'un Producte Audiovisual

Una sola persona, després d’una experiència més o menys llarga en el món audiovisual (l’experiència t’ajuda a destriar idees més bones i idees més vistes), es desenvolupa a partir d’una idea mare. Les idees mare el que busquen és un punt de discussió, trobar un sistema per discutir unes coses. La qüestió és que construïm una idea de fons per discutir, l’apliquem a un format, i després n’extraiem una trama o programa.

Generació d'Idees Mare

Això són punts de discussió a partir de zero absolut. Has de començar o bé de coses que tens un gran interès per saber, i que la teva curiositat et porta a saber, o bé, coses que saps més que els altres. I això et pot portar a tenir una discussió. A partir del tema et surt el gènere que es podria desenvolupar segons el tema. Això ens dóna un material per començar a treballar. I un cop que comences a treballar potser t’adonaràs que no té cap sortida, o que sí que la té.

Recerca i Anàlisi de Mercat

A partir d’una primera idea, mirem què hi ha que ja estigui fet semblant. És possible que el cercle proper en el qual ens fixem per trobar idees l’haguem d’ampliar. Investigar què hi ha de similar a allò que nosaltres volíem fer. Fer una recerca al passat per veure quins programes s’havien fet. Molts esquemes de programes dels anys 50, 60 actualitzats poden funcionar-nos molt bé.

Visió de Futur

I del futur? Del futur és què s’està produint, quines línies s’estan treballant, cap on anem, les tendències que hi ha, i també comparant si allò que s’està treballant també s’està treballant en algun altre lloc. Mirar el cercle més proper, després un cercle més llunyà, mirada cap al passat i mirada cap al futur. Sempre fer una recerca de mercat i coses connexes.

Estructura i Clàusules del Contracte Audiovisual

El contacte privat és el comú en el món de l’audiovisual.

Les Tres Parts del Contracte

1. El Concepte Identitari: Qui són les persones que signen en nom de què.
2. Part Expositiva: Quin és l’objecte del contracte, què es negociarà.
3. Pactes i Condicions: Es posen les clàusules, punts que matisen el contracte.

Detall de les Clàusules (Pactes i Condicions)

1. Identificació

2. Exposen (Objecte i Essència)

On s’exposen els punts que es discutiran i s’arribarà a un acord. S’exposa exactament quina és l’essència del contracte:

• A: Habitualment es detalla tot el projecte (un projecte de producció audiovisual que consisteix en 13 capítols de X temps de durada, segons allò que havien presentat abans, és a dir, segons la memòria presentada adjunta, o el pla de producció adjunt). Això es fa per no explicar en detall el programa en el contracte. Després estan detallades en un annex.
• B: La televisió està interessada en què es faci això, i també per explotar-ho: emetre-ho en la seva cadena i treure’n un benefici. Drets d’explotació i exhibició. En aquesta part s’especifica quin tipus de dret tenen.
• C: Ambdues parts formalitzen.

3. Pactes i Condicions (Clàusules)

Primera Part: Objecte

Normalment és similar a la part d’exposen, però més detalladament. En el cas d'Enfant Terrible exposa que s’han de cedir els drets a TVC.

Segona Part: Capacitat i Garanties

S’exposa que la productora té les capacitats suficients per assolir la producció audiovisual, en totes les seves fases, i que disposa dels mitjans tècnics i dels recursos humans suficients i necessaris quant al volum, qualitat i recursos econòmics propis.

Tercera Part: Autoria, Originalitat i Propietat Intel·lectual

Hi ha diverses maneres de produir un programa: creació pròpia o compra dels drets d’una idea existent i adaptació al mercat on el vols vendre. Aquestes dues vies poden tenir problemes, és a dir, saber el que és nou i el que no sempre és complicat. I d’això la televisió se’n desentén. És a dir, ets tu com a productor qui ha de saber això, i si hi ha algun problema la televisió se’n rentarà les mans. I si s’atura la producció per plagi, qui haurà de pagar tota la producció a la televisió és la productora, i a més el deute per plagi. Segons les clàusules que hi ha en el contracte, totes les repercussions de drets que hi puguin haver aniran contra la productora i no contra la televisió.

Quarta Part: Contingut i Característiques de la Producció

En la mesura del possible ha de quedar reflectida en documents, totes aquelles desviacions de pressupost que puguin tenir lloc. Totes les comunicacions, en la mesura del possible, s’han de guardar. Totes les modificacions han de quedar guardades fins que la producció no estigui tancada. Cal tenir sempre un document que sigui probatori de qualsevol problema. La televisió no farà una aprovació de forma expressa d’algun canvi; l’has de fer tu perquè sigui expressa. I sempre tenir el document de l’acord exprés que es va fer. Perquè d’aquesta manera es pot demostrar que el canvi que s’ha fet ha sigut d’acord amb el contractat.

Cinquena Part: Producció Executiva

Va també amb els drets col·laterals. Si al contracte no queda prou clar qui fa què, pot comportar que coses que fa la tele et repercuteixin a tu com a productora. Per exemple, si el disseny gràfic el fa la cadena, i fa servir una tipografia que no té drets, qui se la carrega si no queda clar quina tasca fa cadascú, és la productora.

Sisena Part: Productor Delegat

Un productor delegat controla que si tu has posat X diners per alguna cosa, doncs que es gastin aquests X diners per això.

Setena Part: Calendari de Producció i Lliurament

Tema clau de qualsevol contracte audiovisual és marcar el calendari. I també són amb els que s’ha de discutir més, i negociar més. Un retard de X temps (a negociar) pot comportar que es produeixi el trencament del contracte.

Vuitena Part: Verificació de Materials

Habitualment en un equip és l’ajudant de realització qui s’encarrega de tenir el control de les especificacions tècniques.

Novena Part: Pressupost de la Producció

S’estableix per tots els conceptes vinculats directa o indirectament amb els costos de producció per tots els elements tècnics i recursos humans.

Desena Part: Forma i Terminis de Pagament

La quantitat que serà abonada per, en aquest cas, la cadena, i els terminis de pagament.

Onzena Part: Comptabilitat de Producció

Dotzena Part: Propietat de la Producció i Titularitat dels Drets d’Explotació

La televisió es queda amb tots els drets. La situació de feblesa de l’estructura audiovisual espanyola fa que hi hagi una desproporció molt gran entre els que venen (la productora) i els que compren (la televisió) que es queden amb tots els drets. Això fa que la creativitat en el món espanyol estigui tan mal pagada que es produeix poc. A Espanya el que se sol fer és comprar talent de fora, i per tant, es deixa de produir més. Aquesta situació pot revelar una manca de creativitat dels creadors de l’estat. A més, el fet que s’hagin de vendre els drets a cadenes de televisió impedeix la creativitat pròpia. El que no se cedeix únicament són els drets d’autor, perquè està prohibit. Però el que sí que pots cedir són els beneficis dels drets d’autor.

Tretzena Part: Gestió de Comercialització de la Producció

Catorzena Part: Lliurament de Materials

És estàndard a totes les televisions i als contractes d’exhibició.

Quinzena Part: Elements Identificatius de la Producció

El títol, la careta i el logotip del programa seran propietat exclusiva de la cadena de TV, la qual ostentarà els drets d’explotació.

Setzena Part: Publicitat (Product Placement)

El product placement es va regular a partir de la sèrie Médico de familia. Avui en dia s’han arribat a acords a canvi que les marques es puguin mostrar.

Dissetena Part: Títol de Crèdit

Al final, a vegades es posen els actors. A l’hora de la veritat, en la televisió, es comença posant de qui és el programa (productor executiu o director), després es posa la producció executiva, el realitzador, si hi ha un cap de guió, els guionistes... Si hi ha protagonistes o presentadors, es posa al moment en què apareixen en pantalla. El programa MEDIA de la UE obliga que en tots els programes de TV de la UE surtin als títols de crèdit totes les persones que han participat en el programa. En els programes que van de dilluns a divendres, només un dia es posen totes les persones que han participat en la creació del programa.

Divuitena Part: Responsabilitats de Caràcter Social

Dinouena Part: Cessió i/o Subrogació Contractual

Vintena Part: No Constitució de Societat

Vint-i-unena Part: Confidencialitat

Vint-i-dosena Part: Incompliment i Resolució

És el més important. Les causes per a la resolució d’un contracte són sobretot els temes de lliurament i terminis. Si no ho compleixes, pot comportar la resolució del contracte. També si es denuncia el plagi, el primer que et faran serà parar el contracte, abans de tenir conseqüències. A la mínima demanda es para el contracte.

Vint-i-tresena Part: Jurisdicció i Competència

La firma dels dos interessats. La base del dret civil és que si no et saltes unes normes molt concretes, tota la resta ho pots regular tu. Les qüestions de temes legals civils depenen de cada comunitat autònoma. Per tant, la catalana té algunes diferències.

Contractes d'Adhesió

Una de les parts és tan forta, i una és tan feble, que no hi ha remei que l’altra no ho accepti. Només la part feble el que pot és adherir-se o no a la part forta, és a dir, acceptar les condicions. No es poden discutir les condicions. Per exemple, un contracte d’aigua o de llum. Com que som tan forts, qui vulgui fer el programa/projecte ha de signar aquesta clàusula d’adhesió. La part grossa acostuma a posar o un contracte totalment d’adhesió, o bé, una clàusula d’adhesió, i que no es pugui negociar.

Estratègies de Venda i Xarxes de Contactes

Les xarxes de coneixement són més importants en aquest món que les xarxes curriculars, és a dir, com més contactes, millor.

Com Contactar amb Compradors

Conèixer qui ens pot comprar. El primer que s’ha de fer és conèixer qui té poder de decisió a la televisió i qui no. Conèixer els diferents departaments, i detectar el departament on contactar. A TV3 és el departament de nous projectes. Els exemples dels referents sempre han de ser del país o comarca que vols vendre. Cal ser relacions públiques, i anar a convencions i esdeveniments per així fer contactes, i també per poder vendre el teu producte. El nostre projecte ha de ser bo i adequat per al lloc on el vulguem vendre.

Presentació Professional

Com ens hem de presentar? Hem d’utilitzar tots els missatges subliminals que revelaran que farem un bon producte. Utilitzar un llenguatge adequat. Presentar els projectes sense errors, sense faltes d’ortografia.