Guia Completa sobre Medicaments: Ús, Tipus i Indústria

Què són els medicaments?

Són aquells productes que utilitzem per curar, alleujar, prevenir i diagnosticar malalties. Contenen un o diversos fàrmacs, que són els principis actius dels medicaments. Per facilitar-ne l'administració, es barregen amb excipients, que són substàncies inertes que serveixen per facilitar l'administració millorant propietats com el sabor. La mescla d'un fàrmac i un excipient dona lloc a un medicament. Alguns excipients poden donar problemes a certes persones, per això se n'ha d'advertir la presència al prospecte. Els fàrmacs s'uneixen a algunes molècules anomenades receptors. Tots els medicaments poden produir reaccions adverses, així que per comercialitzar un medicament les autoritats sanitàries han de verificar que els seus beneficis superen les reaccions adverses. Cada medicament s'ha de prendre en la dosi adequada. Alguns fàrmacs, si s'administren junts amb altres, interfereixen entre si; pot ser que un dels fàrmacs dificulti que l'altre s'absorbeixi.

La denominació dels medicaments

Els medicaments es coneixen per la seva marca, és a dir, el nom que li assigna el laboratori que l'elabora. Després, cada fàrmac té un nom oficial i un nom científic que l'identifica amb una precisió total, però és molt llarg.

Vies d'administració de medicaments

• Oral: pastilles, càpsules.
• Sublingual: comprimits que se situen sota la llengua.
• Rectal: supositoris.
• Parenteral: injecció (subcutània, intramuscular, intravenosa).
• Intranasal: pot administrar-se a través dels orificis nasals amb un nebulitzador.
• Tòpica: pomades o cremes per la pell.

El bon ús dels medicaments

Conseqüències de no prendre medicaments com toca:

• Falta d'eficàcia de la medicació: Quan no es pren de manera adequada o se n'interromp l'administració, no es produeixen els beneficis desitjats i empitjora la situació del pacient.
• Dependència i tolerància: En el cas de tranquil·litzants sense supervisió d'un metge.
• Interaccions farmacològiques: Quan es prenen diversos medicaments sense supervisió mèdica, pot ser que s'agreugin les possibles reaccions adverses.
• Aparició de resistència als antibiòtics: Quan es fan servir antibiòtics sense necessitat, es promou que apareguin bacteris que hi són resistents. Per tant, no podem prendre mai antibiòtics si no ens els han receptat i hem de completar el tractament encara que desapareguin els símptomes.

Recerca i desenvolupament de fàrmacs nous

La majoria de medicaments s'uneixen a diversos receptors amb efectes més o menys semblants; així, per exemple, un medicament per calmar el dolor també provoca somnolència.

Indústria farmacèutica: Patents i genèrics

Procés d'aprovació d'un medicament

1. Primer: Ha de passar un seguit d'assaigs en cèl·lules i teixits aïllats i després en animals d'experimentació.
2. Segon: Si els resultats són satisfactoris, es passa a la fase d'assaig clínic, on es realitzen proves en éssers humans sans i malalts.
3. Tercer: Si aquestes proves demostren que el medicament és efectiu i segur, es demana autorització i en comença la comercialització.

Quan una empresa crea un fàrmac, sol·licita una patent que l'autoritza a ser l'únic fabricant i comercialitzador del fàrmac durant 10 anys. Quan passa el termini, altres laboratoris poden fabricar el fàrmac, que rep el nom de genèric (tenen el mateix principi actiu però són més barats).