Guia Completa de Materials i Tècniques de Dibuix: Llapis, Cera i Suports

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,18 KB

Materials de Dibuix: Llapis i Cera

Llapis Conté (Greixosos)

Inventat l'any 1795 pel francès Nicolas-Jacques Conté. És una barreja de sutge i carbó, aglutinant amb cera o greix. S'utilitza per crear ombres molt fosques i cobrir grans àrees de dibuix. La seva duresa varia: com més tou, més greixós és.

Materials Basats en Cera (Greixosos)

  • Ceres (Greixoses): Estan fetes pel mètode de l'encaustica, pigments aglutinats amb cera fosa.
  • Llapis de Cera (Greixosos): Formats per cera i pigments, generalment per a ús infantil.
  • Pastel a l'oli (Greixosos): Fet amb pigments, ceres i greixos animals. Són més resistents que els pastels secs i menys greixosos que les ceres pures.

UD1: Suports per a l'Art

Definició i Tipus de Suport

Un suport és qualsevol superfície, plana o corba, llisa o rugosa, fixa o mòbil, a la qual es pugui adherir el material. Diferents tipus de suport inclouen: paper, cartró, fusta, paret, etc. El suport més habitual és el paper; en la prehistòria era la paret, i a l'època medieval, la fusta o el pergamí.

Materials Històrics

Papir

Apareix al segle IV a.C. a Egipte. Està fet amb fibres vegetals de la planta del papir, una planta aquàtica. La paraula "paper" prové de "papir".

Pergamí

Material obtingut de la pell de la vaca. Apareix a Pèrgam durant la Grècia clàssica i s'utilitza molt a l'època medieval.

Història i Fabricació del Paper

Història

Neix a la Xina al segle II a.C., fabricat amb fibres vegetals mullades i esteses sobre una tela per assecar-les. El resultat és un suport flexible però alhora resistent. Els àrabs introdueixen el paper a Europa al segle XIII, els italians milloren el procés i el popularitzen al segle XIV, i al segle XIX el procés s'industrialitza.

Procés de Fabricació

  1. Tractament de la matèria prima: Es fa amb polpa de cel·lulosa i una pasta de fibres vegetals. S'utilitzen fustes toves, però també dures. La polpa es tritura i s'escalfa amb aigua i productes químics. La pasta es blanqueja amb lleixiu.
  2. Tamisat: La pasta de cel·lulosa es col·loca en un entremat de filferro i s'escola l'aigua.
  3. Premsat: La polpa es premsa sobre un feltre per extreure aigua i donar-li estabilitat.
    • El paper premsat en fred tendeix a tenir una textura rugosa, apta per a tècniques humides i seques.
    • El paper premsat en calent és fi, de superfície dura, mat i de vegades setinat, apte per a tècniques seques i humides.

Fase Industrial

  1. Assecat: El paper passa per uns rodets escorredors que eliminen tota l'aigua i els productes químics; després passa per un forn d'aire calent.
  2. Setinat: Com a acabat, el paper passa per unes calandres que allisen i setinen la superfície.

Característiques del Paper

Gramatge

És el pes i gruix del paper. Es calcula en grams per metre quadrat (g/m²).

Mordent (Textura)

  • Rugós: Paper amb textura tàctil, habitualment per a tècniques humides.
  • Llis: Paper sense textura.
  • Setinat: Paper sotmès a grans pressions, és llis i brillant.

Tipus de Paper

  • Bàsic: Color blanc natural, ben encolat, amb duresa i regularitat en la seva superfície (150gr).
  • Aquarel·la (300/800gr): Per a tècniques aquoses, amb alt gramatge per absorbir millor l'aigua.
  • Bristol (250gr): Per a dibuix amb tinta o aerògraf; utilitzat per a dibuix tècnic, és llis.
  • Couché (150/300gr): Per a dibuix a tinta o impressions offset. Té un estuc de guix o calç.
  • Ingres (108gr): Ideal per a tècniques seques, de gra fi.
  • Layout (75gr): Per realitzar esbossos amb retolador.
  • Caballo (250gr): Per a dibuix a tinta, setinat i llis.
  • Sulfuritzat (50gr): Per a llapis i tinta.

Formats Estàndard

Proporcions

La norma més coneguda a Europa és la DIN.

  • DIN A0: 841x1130mm (1 metre quadrat)
  • DIN A1: 549x841mm
  • DIN A2: 420x594mm
  • DIN A3: 297x420mm
  • DIN A4: 210x297mm

Eines Auxiliars de Dibuix

Eines per a l'Esfumat i Aclariment

  • Difumina, Feltre, Drap: Serveixen per aconseguir efectes tonals i varietats de grisos. La difumina és un cilindre de cartró enrotllat, dur i porós, que presenta dues parts. Cal polir-lo amb paper de vidre per netejar-lo.
  • Drap de pell: S'utilitza per esborrar i aclarir grans zones del dibuix.

Fixació i Correcció

  • Fixador: Fixa la tècnica sobre el paper, fent-la més difícil de borrar.
  • Goma: S'utilitza per treure llum. Hi ha diversos tipus: goma d'esborrar convencional o gomes mal·leables que no erosionen el paper.

Entradas relacionadas: