Guia Completa de Materials: Plàstics, Formigó, Tèxtils i Petris

Què són els Plàstics?

Els plàstics són materials formats per polímers, constituïts per cadenes llargues d'àtoms que contenen carboni.

Tipus de Plàstics

• Naturals: S'obtenen de matèries primeres vegetals o animals.
• Artificials: S'elaboren a partir de compostos derivats del petroli, el gas natural o el carbó.

La transformació industrial d'aquestes matèries primeres i d'aquests compostos en plàstics es denomina polimerització.

Durant la fabricació dels plàstics, s'hi afegeixen càrregues que potencien algunes propietats de la matèria primera o compostos inicials, així com additius, que són substàncies químiques.

Propietats dels Plàstics

Les propietats dels plàstics depenen de la seva naturalesa i composició:

• Físiques: Duresa, elasticitat, rigidesa, tenacitat i flexibilitat són propietats específiques d'uns plàstics determinats i varien dels uns als altres.
• Ecològiques: Són majoritàriament no biodegradables, per la qual cosa sovint s'opta per la incineració. No obstant això, també existeixen plàstics biodegradables que es descomponen de manera natural.

Procés de Reciclatge de Plàstics

• Reciclatge Químic: Permet recuperar els constituents originals per obtenir materials de bona qualitat.
• Reciclatge Mecànic: Els materials es trituren fins que se n'obtenen grànuls, que es poden utilitzar per fabricar un plàstic nou o per produir un material compost per diversos tipus de plàstics.

Plàstics Termoplàstics

Són compostos derivats del petroli, constituïts per cadenes unides entre si dèbilment. S'estoven quan s'escalfen i es poden modelar repetidament.

• PVC: Clorur de polivinil, amb un ampli rang de duresa i impermeable.
• PE: Polietilè, amb variants d'alta i baixa densitat.

Plàstics Termoestables

Derivats del petroli, amb cadenes fortament enllaçades en diferents direccions. A la calor es tornen rígids, formant superfícies dures i extremadament resistents, tot i ser més fràgils que els termoplàstics.

• Poliuretà (PUR): Pot ser esponjós, flexible, tou, massís, elàstic o adherent.
• Resines Fenòliques (PH): Inclouen les baquelites.
• Melamina.

Elastòmers

S'obtenen per vulcanització, procés inventat per Charles Goodyear, que consisteix a barrejar sofre i cautxú a 160ºC. Estan formats per cadenes unides lateralment i plegades sobre si mateixes.

• Cautxú Natural
• Cautxú Sintètic
• Neoprè

Tècniques de Conformació de Plàstics

• Extrusió: Per a tubs.
• Calandratge: Per a superfícies com les de mobles de cuina.
• Conformació al Buit: Per a envasos com els d'ous.
• Emmotllament:
  • Per Bufatge: Per a ampolles.
  • Per Injecció: Per a plats.
  • Per Compressió: Per a carcasses de màquines.

El Formigó

El formigó és una mescla de grava, sorra, aigua i ciment, que s'endureix i es torna molt resistent a la compressió. La seva densitat és variable i s'adhereix a l'acer, formant el formigó armat. L'acer s'empra perquè resisteix els esforços de tracció, mentre que el formigó resisteix bé la compressió, però no la tracció.

Tècniques de Manipulació de Materials

Són les que es duen a terme amb eines i màquines a partir de materials prefabricats.

• Tall: Cúter, tisores, punta d'acer, serra de marqueteria, serra de vogir, premsa o encuny, fil metàl·lic calent.
• Perforació: Trepant.
• Desbast o Afinament: Llima i raspa.

Unions de Materials

Una vegada manipulats, els materials es poden ajuntar mitjançant unions desmuntables o fixes.

• Desmuntables: Permeten unir i separar les peces mitjançant elements roscats, com cargols amb femella o unions enroscades.
• Fixes: Quan no es preveu la separació o el desmuntatge de les peces que s'uneixen. No es poden separar sense que es deteriorin o es produeixi la ruptura de l'element d'unió.
  • Adhesius: Resines de dos components, ciment acrílic, adhesius de contacte.
  • Soldadura: Amb mordasses calentes.

Materials Tèxtils

S'utilitzen en forma de fils per elaborar teixits. Segons la procedència de les fibres que els constitueixen, poden ser naturals o sintètics.

• Fibres Naturals: S'obtenen de matèries primeres vegetals, animals o minerals. Les fibres es netegen, es desemboliquen, s'estiren, es tenyeixen i es trenen per formar fils de diferent longitud.
  • D'Origen Vegetal: Cotó, lli, espart.
  • D'Origen Animal: Llana, seda.
  • D'Origen Mineral: Amiant, metalls.
• Fibres Sintètiques: Inclouen el niló, el polièster, el raió i la licra. Són materials plàstics caracteritzats per la seva durada, resistència i impermeabilitat. Sovint s'empra una mescla de fibres naturals i sintètiques.

Materials Petris

S'obtenen de les roques, es troben a la natura en forma de grans blocs i lloses, o també en forma de grànuls de diverses grandàries.

• Marbre i Granit: Dues roques que es caracteritzen per la seva densitat elevada, el tacte fred, una gran duresa i una alta resistència a les condicions mediambientals i als esforços de compressió.
• Pissarra: Material dur, dens i compacte, la qual cosa el fa impermeable. S'extreu en forma de lloses.

Materials Petris Aglomerats

• Guix (Algeps): S'obté del guix o pedres de guix, que es tritura i es cou fins a deshidratar-la per poder tractar-la un cop mòlta. És un material soluble i adherent, resistent a la compressió i al foc, però produeix corrosió en el ferro i l'acer.
• Ciment: És una mescla triturada i cuita de calcària i argila. Un cop mòlta, s'hi afegeix una petita quantitat de guix, resultant una pols de color grisenc. Mesclada amb aigua, forma una pasta fàcil de treballar que s'endureix i adquireix duresa i resistència.
• Morter: Material aglomerat format per sorra, ciment i aigua, que forma una pasta que s'endureix.