Guia Completa de Materials Dentals: Tipus, Usos i Conservació

Per a què serveixen els materials dentals?

Són els materials que permeten substituir l'estructura dental malalta o perduda. Amb això s'aconsegueix restablir l'aspecte i la funció que s'hagi vist alterada.

Característiques essencials dels materials dentals

Els materials dentals han de presentar les següents característiques:

• Duradors
• Resistents
• Estètics

Com es conserven els materials dentals?

Aquests materials s'han de conservar en llocs nets, secs, a una temperatura constant (aproximadament 20 °C) i preferiblement foscos. La temperatura, la humitat i la llum poden modificar la forma de reaccionar d'aquests materials i, per tant, poden quedar alterades les seves propietats.

Materials d'odontologia conservadora: funció i ús

Els materials d'odontologia conservadora serveixen per preservar l'estructura dentària. Aquests materials permeten realitzar l'obturació de les cavitats de les càries o també serveixen per reposar l'estructura dentària perduda en cas de traumatisme.

Classificació dels materials d'odontologia conservadora

Els materials utilitzats en odontologia conservadora es classifiquen en:

• Fons de cavitat o protectors dentino-pulpars
• Materials d'obturació temporal
• Materials d'obturació definitiva

Fons de cavitat: protecció del complex dentino-pulpar

Els fons de cavitat s'utilitzen en càries molt profundes o quan es vol protegir el complex dentino-pulpar (CDP), és a dir, s'utilitzen quan la polpa està exposada.

Ús dels materials d'obturació temporal

Els materials d'obturació temporal s'utilitzen quan no es vol fer una restauració definitiva, en les següents situacions:

• Quan hi ha dubtes sobre la peça dental.
• Quan es vol posposar el tractament.
• Quan el pacient necessita un temps d'adaptació a la nova situació bucal.

Característiques dels materials d'obturació temporal

Aquests materials solen ser ciments de baixa capacitat d'adhesió per poder-los eliminar fàcilment.

Materials d'obturació definitius: amalgama i composits

Els materials d'obturació més utilitzats són l'amalgama de plata i els composits. Els composits són els més emprats actualment, ja que són més estètics i menys tòxics.

L'amalgama dental: composició i procés de presa

L'amalgama són aliatges de mercuri (Hg) i plata (Ag).

Quan es dona la presa de l'amalgama?

La presa es dona a les 24 hores. Després, es realitza un polit per adaptar-se als marges de la cavitat.

Per què l'odontòleg utilitza bases cavitàries amb amalgames?

L'amalgama posseeix una alta conductivitat tèrmica i, per això, l'odontòleg sol utilitzar bases cavitàries per protegir la polpa dental.

Matrius i portamatrius en odontologia restauradora

Quan l'extensió de la càries obliga al dentista a eliminar alguna paret (distal, mesial, oclusal, etc.) de la peça, cal confeccionar un encofrat que mantingui el material d'obturació a la zona desitjada.

• La matriu: és la paret "falsa" que posa el dentista.
• El portamatrius: serveix per portar la matriu i col·locar-la en el lloc corresponent.

Composits dentals: presentació, tipus i adhesió

Presentació comercial dels composits

Els composits es presenten en forma de xeringa o de petits cartutxos.

Gamma VITA: guia de color per a composits

La Gamma VITA serveix per comparar amb les peces del pacient, en el color (de A a D) i la intensitat (núm. 1-4).

Composits fotopolimeritzables

Aquests composits necessiten la llum halògena per activar-se i endurir-se.

Relació dels sistemes adhesius amb els composits

Els sistemes adhesius serveixen perquè els composits s'uneixin a les estructures dentàries. S'apliquen abans del composit.

Components del sistema adhesiu

Els components principals d'un sistema adhesiu són:

• Condicionador
• Primer
• Adhesiu

Tipus de sistemes adhesius

Sistemes monoflacons

Aquests sistemes van en dos flacons: un conté el condicionador, i l'altre conté els altres dos components (primer i adhesiu).

Sistemes autocondicionats

També van en dos flacons: un conté el condicionador i el primer, i l'altre conté l'adhesiu.

Diferència entre obturació i endodòncia

La principal diferència és que en l'obturació es conserva la polpa, mentre que en l'endodòncia s'extirpa completament.

Obturació radicular

En l'obturació radicular, la polpa dels conductes radiculars eliminada se substitueix per un material que evita la comunicació entre la saliva de la boca i el forat apical.