Guia Completa sobre Maltractament Infantil: Tipus, Factors i Intervenció

Necessitats i Tipus de Maltractament Infantil

Necessitats Fonamentals del Menor

• Biològiques: Garanteixen el desenvolupament físic i se satisfan a través de la cura de la salut.
• Cognitives: Permeten rebre, processar i elaborar la informació, i són inherents al desig d'adquirir coneixements.
• Emocionals: S'associen al desenvolupament socioafectiu.
• Socials: Inclouen les conductes de relació i interacció amb els altres.

Definició de Maltractament Infantil

El Maltractament Infantil és tota acció, omissió o tracte negligent que privi l'infant de drets o benestar, amenaci el seu desenvolupament o interfereixi en ell.

Elements Clau del Maltractament

• Tres Fets:
  • Acció: Maltractament físic.
  • Omissió: Falta de cures i atencions que s'haurien d'haver prestat.
  • Tracte Negligent: Necessitats satisfetes de manera inadequada i insuficient.
• Dos Efectes:
  • Privació de drets i benestar.
  • Amenaça al desenvolupament físic, psíquic, social o emocional, o interferència en ell.

Tipus Específics de Maltractament

• Maltractament Institucional: Procediment, actuació o omissió de les entitats o els seus treballadors que afecten negativament el menor.
• Maltractament Societal: Circumstàncies sense cap culpable directament responsable que repercuteixen negativament en el menor.
• Abús Sexual: Satisfacció sexual de l'adult aprofitant la superioritat física o psíquica sobre el menor. Pot ser: absència de contacte, contacte sense penetració o penetració.
• Explotació Laboral: Obtenció de beneficis econòmics del treball del menor.
• Maltractament Prenatal: Ocasionat al fetus per la persona que maltracta la gestant o per falta de cures de la gestant cap al propi cos.
• Submissió Quimicofarmacèutica: Incapacitació a través de l'ús de fàrmacs o drogues sense prescripció mèdica.
• Ciberassetjament: Assetjament a través de les xarxes de comunicacions per causar danys recurrents amb enganys o amenaces.
  • Sexting: Difusió de continguts sexuals a través del mòbil.
  • Ciberenganxament (Grooming): Guanyar-se la confiança del menor amb enganys per aprofitar-se sexualment d'ell.

Factors de Risc i Protecció en el Maltractament

Factors de Risc

Els factors de risc augmenten la probabilitat que es produeixi el maltractament. Es classifiquen segons l'àmbit:

• Relacionats amb el Menor:

  Característiques i necessitats específiques del nen. Inclouen la incapacitat del menor de complir les expectatives de la seva família i la major atenció i cures que requereix. El nen es troba en situació de més vulnerabilitat, sovint per causa del vincle d'aferrament.

• Relacionats amb la Família:

  Destructuració familiar, trastorns psicosomàtics o emocionals, ludopatia, alcoholisme i altres drogues, delinqüència o prostitució, dèficit d'habilitats parentals, etc.

• Factors Socioculturals:
  • Entorn Social: Pobresa, desocupació laboral, manca d'habitatge o habitatge insuficient, aïllament social.
  • Hàbits Socials: Aprovació social del càstig, canvi freqüent de domicili, excés de feina o vida social.
  • Falta de Xarxa Social: Manca de suport per donar suport en cas de necessitat.

Factors de Protecció

Condicions que disminueixen la possibilitat de maltractament:

• Individuals:
  • Capacitat de Resiliència: Superació de circumstàncies difícils gràcies a les qualitats mentals, de conducta i d'adaptació.
  • Capacitat d'Empoderament: Confiança, recursos i força necessària per prendre decisions i controlar la pròpia vida.
• Contextuals: Relacions familiars de suport i xarxa social àmplia i favorable.

Conseqüències i Seqüeles del Maltractament

• Victimització: Manifestació dels episodis traumàtics quan la detecció és precoç.
• Acomodació i Adaptació: Mecanismes que proporcionen seguretat i disminueixen els efectes de la victimització.

Tipus de Seqüeles

• Seqüeles Interioritzades: Afecten el món interior de l'individu.
• Seqüeles Psicosocials o Exterioritzades: Interferixen en la relació amb altres persones.

Fases d'Intervenció en Casos de Maltractament

Fase Prèvia: Nivells de Prevenció

La prevenció busca reduir la incidència i l'impacte del maltractament:

• Prevenció Primària: Es dirigeix a tota la població per reduir la incidència. Desenvolupa la capacitació personal per fer front a possibles abusos.
• Prevenció Secundària: Es dirigeix a nens i adolescents en situacions de risc o de gran vulnerabilitat. Proporciona recursos emocionals, eines i canals per identificar i revelar la vivència d'abusos.
• Prevenció Terciària: S'adopta quan ja s'ha produït l'abús o el maltractament. Desenvolupa habilitats de resiliència i afrontament per superar les conseqüències psíquiques i emocionals.

Fase 1: Detecció del Maltractament

El maltractament se sol produir en privat, per la qual cosa és difícil detectar-lo. La sospita de situacions de risc acostuma a donar-se en l'àmbit familiar, a partir de l'observació de l'estat físic i el comportament del menor. S'han de valorar els indicis amb indicadors específics.

Fase 2: Notificació del Maltractament

És la comunicació formal del suposat cas de risc o maltractament infantil a les entitats corresponents:

• Casos No Greus ni Urgents: Serveis Socials Bàsics.
• Situacions Greus i Urgents: Serveis Socials Especialitzats en Atenció a la Infància.
• Casos Evidents: Policia o denúncia al jutjat de guàrdia. Si hi ha lesions, es pot derivar a un centre sanitari.

Fase 3: Valoració i Diagnòstic

Aquesta fase determina l'existència de risc de maltractament, la seva gravetat, el grau en què estan cobertes les necessitats bàsiques i els recursos familiars o socials. També s'analitzen les causes o factors de risc que han originat el maltractament.

Graus de Risc i Desemparament

• Risc Lleu: Cura i relació inadequada, però no hi ha perill imminent.
• Risc Moderat: Desprotecció àmplia que pot causar dany significatiu.
• Risc Greu: Desprotecció generalitzada que pot provocar danys físics, psicosocials o emocionals sense posar en perill la vida.
• Desemparament: Impossibilitat de garantir el benestar i protecció i atendre les necessitats bàsiques. La vida del menor està en perill.

Determinació de la Gravetat

La gravetat es determina mitjançant:

• Història de la víctima.
• Examen mèdic.
• Examen psicològic.
• Valoració de la xarxa social.

Fase 4: El Pla d'Intervenció

És el document que recull les actuacions que es duen a terme per atendre les necessitats del menor. Els objectius principals són:

• Controlar i disminuir els factors de risc.
• Afavorir i reforçar els factors de protecció.
• Reparar o atenuar els danys.

Mesures d'Intervenció i Protecció del Menor

Actuacions Mantenint el Menor amb la Família

• Programes de Prevenció: Destinats a totes les famílies, però especialment a les més vulnerables.
• Programes de Capacitació en Habilitats Parentals: Atenció a les necessitats evolutives i educatives del menor.
• Teràpia Familiar: Atenció psicològica en casos de conflictivitat familiar o crisi.
• Mediació Familiar: Recursos per resoldre conflictes entre els integrants de la família.

Actuacions amb Separació del Menor

• Acolliment Familiar: Estada en un entorn familiar estable fora del nucli d'origen (família extensa o família aliena).
• Acolliment Residencial: Estada en un centre de protecció de menors (cases i residències).
• Adopció: Filiació per decisió judicial que separa els vincles jurídics amb la família biològica de forma irrevocable.
• Pisos Tutelats.

Avaluació i Seguiment del Procés

El procés d'avaluació és continu i es divideix en diverses etapes:

1. Primera Avaluació: Es realitza després de la notificació, on s'activen les mesures d'urgència i es deriva als serveis socials.
2. Segona Avaluació (Valoració i Seguiment): Es realitza durant el procés de valoració i seguiment. S'analitzen els factors individuals, socials i familiars, els recursos disponibles i les conseqüències físiques, psicològiques, emocionals i socials en relació amb les necessitats de la víctima.
3. Avaluació Contínua: Es monitoritza l'evolució de la família i l'evolució de la víctima.
4. Avaluació de Resultats: Es comproven els resultats de les mesures adoptades i el seguiment posterior a la crisi. Es verifica si:
   • Els factors de risc han millorat.
   • S'han reforçat els factors de protecció.

   Si els canvis són positius, es reforcen nous objectius. Si no s'han aconseguit, s'analitza el perquè i es busquen noves estratègies.