Guia Completa de Llengües, Dialectes i Varietats del Català

Què és un dialecte?

Un dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, una modalitat que pren la llengua en un territori determinat.

Llengües i població mundial

Hi ha al voltant de 6.000 llengües al món i uns 7 mil milions de persones.

Principals dialectes del català

• Central
• Balear
• Rossellonès
• Valencià
• Alguerès

Famílies lingüístiques i origen

Les llengües del món s'agrupen en famílies. Algunes llengües romàniques, com el català, l'occità, el gallec, el castellà, el portuguès, el romanès, el francès i l'italià, provenen del llatí. El llatí és una llengua indoeuropea.

Pervivència i risc de les llengües

• 10%: Llengües amb els darrers parlants.
• 40%: Llengües que els pares no transmeten als fills.
• 40%: Llengües minoritzades o que han començat un procés de substitució.
• 10%: Llengües que arribaran al segle XXII sense problemes.

Llengües a l'Estat espanyol i en perill

Les llengües oficials a l'Estat espanyol són:

• Castellà
• Català
• Gallec

Actualment, hi ha més de 3.000 llengües en perill d'extinció, i 300 estan desapareixent.

Les fronteres lingüístiques i polítiques

Les fronteres lingüístiques no són les fronteres polítiques; no es pot identificar un estat amb una sola llengua:

• A França es parla francès, però també català, basc, occità i bretó.
• A Catalunya, a més del català i el castellà, s'hi parla aranès.

Llengües transfrontereres

Les llengües, a més, acostumen a travessar fronteres polítiques:

• L'alemany es parla a Alemanya, però també a Àustria i Suïssa.
• L'espanyol s'ha estès per Amèrica del Sud.
• El català es parla a Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l'Alguer.

Les varietats de la llengua

Les llengües no són uniformes, sinó que presenten nombroses variacions:

• Varietats diatòpiques (dialectes): segons la zona geogràfica.
• Varietats diacròniques (cronolectes): en funció del moment històric o les generacions.
• Varietats diastràtiques (sociolectes): segons el grup social dels parlants.

Cada individu parla el seu propi idiolecte, que és la manera pròpia de fer ús de la llengua.

Classificació dels dialectes del català

• Català Oriental:
  • Rossellonès
  • Central
  • Balear
  • Alguerès
• Català Occidental:
  • Nord-occidental
  • Valencià

La diferència principal és que el català occidental s'escriu igual que es pronuncia; en canvi, l'oriental no, ja que neutralitza les vocals.

La varietat estàndard

Tots els parlants d'una llengua han de ser capaços de fer servir la varietat estàndard, una varietat neutra que garanteix la comunicació entre parlants.

S'usa la varietat estàndard en:

• L'escola
• Els mitjans de comunicació
• L'aprenentatge d'una llengua estrangera

Tipus de registres lingüístics

Els principals tipus de registres són el cientificotècnic, el literari, el col·loquial i el vulgar.

El registre cientificotècnic

És propi de la ciència i la tecnologia i normalment s'associa al canal escrit. Transmet informació de manera clara, exacta i objectiva.

• Usa termes precisos i rigorosos.
• Usa formes no personals i de tercera persona del singular.
• Fa servir més substantius que verbs.

El registre literari

Té voluntat estètica i presenta un gran grau d'elaboració formal:

• Figures retòriques
• Arcaismes
• Mots polisèmics

El registre col·loquial

És oral i espontani i es manifesta sobretot a través de la conversa i el monòleg. Hi abunden frases interrogatives i exclamatives.

• Fonètica: articulació relaxada dels sons, caiguda de vocals, reducció de diftongs.
• Morfologia: plurals no acceptats, formes verbals no normatives, ús freqüent d'imperatiu.
• Sintaxi: manca de connectors, predomini de la coordinació i la juxtaposició, ús de frases inacabades.
• Lèxic: termes de gran abast semàntic, mots crossa, onomatopeies, frases fetes i comparacions.

El registre vulgar

Comparteix algunes característiques del llenguatge col·loquial, però a més es caracteritza per:

• Absència de retòrica.
• Rebuig dels eufemismes.
• Poca elaboració des del punt de vista normatiu.
• Inclusió de renecs i mots grollers.