Guia Completa de Llengües, Dialectes i Varietats del Català
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB
Què és un dialecte?
Un dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, una modalitat que pren la llengua en un territori determinat.
Llengües i població mundial
Hi ha al voltant de 6.000 llengües al món i uns 7 mil milions de persones.
Principals dialectes del català
- Central
- Balear
- Rossellonès
- Valencià
- Alguerès
Famílies lingüístiques i origen
Les llengües del món s'agrupen en famílies. Algunes llengües romàniques, com el català, l'occità, el gallec, el castellà, el portuguès, el romanès, el francès i l'italià, provenen del llatí. El llatí és una llengua indoeuropea.
Pervivència i risc de les llengües
- 10%: Llengües amb els darrers parlants.
- 40%: Llengües que els pares no transmeten als fills.
- 40%: Llengües minoritzades o que han començat un procés de substitució.
- 10%: Llengües que arribaran al segle XXII sense problemes.
Llengües a l'Estat espanyol i en perill
Les llengües oficials a l'Estat espanyol són:
- Castellà
- Català
- Gallec
Actualment, hi ha més de 3.000 llengües en perill d'extinció, i 300 estan desapareixent.
Les fronteres lingüístiques i polítiques
Les fronteres lingüístiques no són les fronteres polítiques; no es pot identificar un estat amb una sola llengua:
- A França es parla francès, però també català, basc, occità i bretó.
- A Catalunya, a més del català i el castellà, s'hi parla aranès.
Llengües transfrontereres
Les llengües, a més, acostumen a travessar fronteres polítiques:
- L'alemany es parla a Alemanya, però també a Àustria i Suïssa.
- L'espanyol s'ha estès per Amèrica del Sud.
- El català es parla a Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l'Alguer.
Les varietats de la llengua
Les llengües no són uniformes, sinó que presenten nombroses variacions:
- Varietats diatòpiques (dialectes): segons la zona geogràfica.
- Varietats diacròniques (cronolectes): en funció del moment històric o les generacions.
- Varietats diastràtiques (sociolectes): segons el grup social dels parlants.
Cada individu parla el seu propi idiolecte, que és la manera pròpia de fer ús de la llengua.
Classificació dels dialectes del català
- Català Oriental:
- Rossellonès
- Central
- Balear
- Alguerès
- Català Occidental:
- Nord-occidental
- Valencià
La diferència principal és que el català occidental s'escriu igual que es pronuncia; en canvi, l'oriental no, ja que neutralitza les vocals.
La varietat estàndard
Tots els parlants d'una llengua han de ser capaços de fer servir la varietat estàndard, una varietat neutra que garanteix la comunicació entre parlants.
S'usa la varietat estàndard en:
- L'escola
- Els mitjans de comunicació
- L'aprenentatge d'una llengua estrangera
Tipus de registres lingüístics
Els principals tipus de registres són el cientificotècnic, el literari, el col·loquial i el vulgar.
El registre cientificotècnic
És propi de la ciència i la tecnologia i normalment s'associa al canal escrit. Transmet informació de manera clara, exacta i objectiva.
- Usa termes precisos i rigorosos.
- Usa formes no personals i de tercera persona del singular.
- Fa servir més substantius que verbs.
El registre literari
Té voluntat estètica i presenta un gran grau d'elaboració formal:
- Figures retòriques
- Arcaismes
- Mots polisèmics
El registre col·loquial
És oral i espontani i es manifesta sobretot a través de la conversa i el monòleg. Hi abunden frases interrogatives i exclamatives.
- Fonètica: articulació relaxada dels sons, caiguda de vocals, reducció de diftongs.
- Morfologia: plurals no acceptats, formes verbals no normatives, ús freqüent d'imperatiu.
- Sintaxi: manca de connectors, predomini de la coordinació i la juxtaposició, ús de frases inacabades.
- Lèxic: termes de gran abast semàntic, mots crossa, onomatopeies, frases fetes i comparacions.
El registre vulgar
Comparteix algunes característiques del llenguatge col·loquial, però a més es caracteritza per:
- Absència de retòrica.
- Rebuig dels eufemismes.
- Poca elaboració des del punt de vista normatiu.
- Inclusió de renecs i mots grollers.