Guia Completa: Llenguatge, Literatura Popular i Gèneres Narratius Infantils

T1. El Llenguatge: Importància i Adquisició

1. Importància de Parlar i Escoltar

El llenguatge és la principal via de comunicació i aprenentatge, la porta d'entrada al coneixement. És fonamental per a:

• Desenvolupar la consciència fonològica, la sintaxi i l'organització del discurs.
• Establir relacions socials i regular el comportament.
• Ser una eina de pensament i reflexió que afavoreix la millora intel·lectual.
• Millorar el rendiment acadèmic.

2. Aspectes que Condicionen el Llenguatge

• a) Dificultats del llenguatge: Influència de l'àmbit familiar (interacció i nivell socioeconòmic).
• c) Paper de l'escola: Ha de funcionar com a mecanisme compensador i espai de socialització, desenvolupant i compensant les mancances. Actua com a nivellador i reforçador de les oportunitats.

3. Adquisició del Llenguatge

Els referents adults són agents socialitzadors clau. L'aprenentatge ha de ser motivador i basat en els interessos dels infants. Cal:

• Garantir una comprensió mínima.
• Evitar canviar constantment de llengua.
• Reforçar temes ja coneguts.

4. Estratègies Comunicatives Eficaces

a) Lingüístiques

• Ús adequat de substantius, verbs i adjectius.
• Cura de la sintaxi de les frases.
• Adaptació del lèxic infantil: ús d'onomatopeies i diminutius.
• Aprendre un llenguatge proper als infants per apropar-se a ells.

b) Comunicatives

• Claredat en el missatge.
• Gestualitat propera i oberta.
• Ritme adequat de les frases: més aviat lent que ràpid.
• Entonació ascendent o descendent segons el missatge.
• Ús d'interrogacions, repeticions i díctics (paraules que situen lloc, temps i persona).

c) Escoltar Activa

• Estar atent a la retroalimentació.
• Vigilar la comprensió enfront de la desconnexió.
• Tenir en compte la no resposta, el moviment i les interrupcions.
• Importància de la quietud i el silenci.

T2. Literatura Popular i Cultura

1. Literatura Popular vs. Literatura d'Autor

Literatura Popular

És el conjunt de manifestacions literàries creades pel poble, de caràcter anònim i col·lectiu, transmeses principalment de forma oral. Reflecteixen la cultura, els valors i les tradicions d'una comunitat.

• Caràcter oral i sense autoria reconeguda.
• Funció estètica i adreçada a un públic general o infantil.
• Les versions poden canviar segons qui les explica o la comunitat.

Literatura d'Autor

Són obres escrites i publicades per un autor concret, amb reconeixement explícit (novel·les, contes, poesies).

• Escrita (publicada) i amb autoria reconeguda.
• Invariable: L'obra no canvia segons qui la llegeix o la conta.

2. Cultura Popular i Etnopoètica

La cultura popular és el conjunt de sabers, tradicions, costums, festes, cançons, contes i altres expressions que comparteix i transmet un poble. Representa la manera de viure, sentir i expressar-se de la gent.

La etnopoètica és la disciplina que estudia les manifestacions orals, poètiques i artístiques de la cultura popular (rondalles, cançons, llegendes…).

Funcions de la Literatura Popular

Les seves funcions són diverses:

• D'informació i màgica.
• Reguladora del treball i com a signe d'identificació.
• De preservació històrica i d'índex de l'estat civil.
• D'entreteniment i tranquil·litzadora.
• De comptar, exploració del cos i maduració motora.
• D'establiment de regles en el joc.
• D'exploració de la realitat i conceptualització del sexe.
• D’adoctrinament moral/religiós i d'experimentar amb la fantasia.
• Transmissió de coneixement científic.

T.3. Les Rondalles i les Llegendes

Les Rondalles

Les rondalles són narracions breus de caràcter fantàstic protagonitzades per personatges imaginaris (prínceps, fades, animals parlants). Sovint incorporen màgia i situacions extraordinàries. No especifiquen temps ni espai i generalment transmeten una ensenyança o moral implícita.

Lleis Estructurals de la Rondalla

• Llei d'obertura i tancament del relat: Frases inicials i finals que marquen el començament i la fi.
• Llei de repetició: Repetició de paraules o frases per destacar i ajudar a recordar.
• Llei del tres: Les accions, personatges o proves apareixen normalment de tres en tres (facilita la memorització).
• Llei dels bessons: Quan un mateix personatge mostra contrastos (passa de bo a dolent o viceversa).
• Llei posició final-inicial: Mostra un canvi o avenç del protagonista entre l'inici i el final.

Tipus i Estructura de les Rondalles

Tipus: D'animals, meravelloses, costumista, gegant beneït, religioses.

Forma i estructura:

1. Inici ➜ Nus ➜ Desenllaç.
2. Fórmula d'inici i d'acabament.
3. Lloc i temps poc precisos.
4. Personatge principal (heroi/heroïna) que supera proves.
5. Final ben tancat, desenllaç positiu (sovint matrimoni o aspiració a ser rei/reina).
6. Ensenyament moral.
7. Adreçades a xiquets de 2-3 fins a 7-8 anys.
8. Cada element té una funció concreta.
9. Narració lineal, sense salts temporals.
10. Confusió natural entre realitat i fantasia.

Pautes per a Explicar Contes (Rondalles)

• Explicar una bona història amb estructura completa.
• Interioritzar la història i conèixer bé el conte.
• Duració: (3 anys - 5/6 min) / (6 anys - 15 min).
• Fer servir una fórmula d'inici i una de tancament.
• Veu: Ritme pausat però viu, velocitat no massa ràpida, volum alt. Incorporar crides d’atenció, preguntes i reaccions. Fer participar els xiquets. Ús d'onomatopeies (especialment en rondalles d'animals) i allargar les paraules.
• Cos: Gesticulació relacionada amb verbs i adjectius (no tots els substantius). Posició corporal al nivell dels xiquets. Expressió facial adequada.

Les Llegendes

Les llegendes són narracions orals que barregen elements reals i imaginaris, vinculades a un lloc, un personatge o un fet històric concret. Se situen en un espai i temps determinats i tenen un component de versemblança (poden ser cregudes com a reals). La seva funció és explicar l'origen o el significat d'elements culturals i s'adrecen principalment a un públic adult.

Trets de les Llegendes

• Parteixen d’una base real i incorporen elements verídics.
• Expressen creences, prejudicis i raonaments de la cultura originària.
• Es poden agrupar en cicles llegendaris (ex: La Mare de Déu, Jaume I, Morisques, Sant Vicent Ferrer).
• Tenen una intenció didàctica (transmetre un ensenyament).
• Estan vinculades a un territori (espai natural o lloc històric rellevant).
• Serveixen per a conèixer el territori i la història, donant aparença meravellosa a la vida quotidiana.

Temes de les Llegendes

• Llegenda del passat: Temps antics (previs a la Revolució Industrial). Expliquen l'origen o conseqüències de fenòmens naturals. Món sobrenatural (religiós o fantàstic: güendos, gambosins...).
• Llegenda contemporània o urbana: Des de la Revolució Industrial fins al present. Reflecteixen pors o necessitats actuals. Molt populars entre joves i adolescents.

Diferència clau: La rondalla és un relat fictici i fantàstic (ex: el drac de Sant Jordi); la llegenda parteix d’un fet real o cregut com a real, tot i incorporar elements meravellosos (ex: el pont del diable, Mare de Déu dels Desemparats).

T.4. Gèneres Narratius i Altres Formes Orals

Gèneres Narratius Principals

Són: Rondalles, llegendes i mites.

NO es consideren gèneres narratius: Cançó, endevinalles/acudits, frases fetes (refranys), embarbussaments.

Característiques Generals de la Narrativa Oral

• Oralitat.
• Variables segons llengua, regió i cultura.
• No són traduïbles sense perdre significat.
• Molt importants a l'aula d'infantil.

Altres Formes Lingüístiques

Frase Feta

És una expressió que conté un joc de paraules o de significat propi d'una llengua determinada. Expressen coneixement del món, del medi, el pas del temps, ensenyament o normes socials. Normalment són rimades.

• Exemples: "Paella vella, bony o forat"; "Per Sant Joan, bacores verdes o madures però segures".

Embarbussament

Prova d'habilitat lingüística per superar dificultats de pronunciació a través del joc. La clau és la repetició de fonemes.

• Exemples: "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat"; "Qui sopa sopa, es pensa que sopa però no sopa".

Endevinalla

Composició que planteja un enigma. Sol tenir rima i utilitza metàfores o jocs de paraules per amagar el significat.

• Exemples: "Molta gent per un camí, no fa pols ni remolí" (Solució: Les formigues). "Una caixeta blanca que quan s'obri no s'estanca" (Solució: l'ou).

Continguts Relacionats amb el Llenguatge

Aquests elements treballen diferents àrees:

• Comprensió oral: Fonètica i fonologia, Morfosintaxi, Lèxic i semàntica.
• Expressió oral: Fonètica, Morfosintaxi, Lèxic i semàntica, Pragmàtica, Narració.
• Altres: Comprensió escrita i Expressió escrita.