Guia Completa de Lingüística: Llengües, Dialectes i Fonètica Catalana

Llengües al Món: Diversitat i Classificació

El món acull una gran diversitat de llengües, cadascuna amb la seva singularitat. Cap llengua és inherentment superior a una altra. S'estima que a l'Edat Mitjana existien al voltant de 12.000 llengües, mentre que actualment se'n comptabilitzen aproximadament 6.000.

Classificació Tipològica de les Llengües

Aquesta classificació es basa en les normes i la manera com s'estructuren les paraules. Es distingeixen tres tipus principals:

• Llengües aïllants: Caracteritzades per paraules invariables, sense flexió.
• Llengües flexives: Les paraules presenten terminacions flexives que indiquen gènere, nombre, temps, etc.
• Llengües aglutinants: Les paraules es formen per la unió de diverses unitats amb significat propi (morfemes).

Classificació Genètica de les Llengües

Aquesta classificació agrupa les llengües per coincidències de forma i significat, indicant un origen comú.

• Família Indoeuropea: És la família lingüística més estudiada i d'on procedeix el català, igual que el grec, el llatí i moltes altres.
• Llengua aïllada: Una llengua única que no té relació genètica coneguda amb cap altra (per exemple, el sumeri).

Grups de la Família Indoeuropea

La família indoeuropea es divideix en diversos grups principals:

• Grup Itàlic: Inclou les llengües de la part occidental, com el català, el castellà, l'occità i el francès.
• Grup Cèltic: Es subdivideix en:
  • Part gaèlica: Escocès.
  • Part britànica: Bretó.
• Grup Germànic.
• Grup Baltoeslau.

Els orígens de l'indoeuropeu se situen a les estepes russes, des d'on es va escampar cap a l'oest i el sud-est a partir del 2500 aC.

Dialectes i la Romània Lingüística

El concepte de dialecte és fonamental per entendre la variació lingüística.

La Romània: Territoris de Llengües Llatines

La Romània és el conjunt de territoris on es parlen llengües derivades del llatí vulgar. Aquestes inclouen el galaicoportuguès, el castellà, el català, l'occità, el francès, el sard, el romanx, l'italià i el romanès.

El llatí vulgar es contraposa al llatí clàssic, sent la variant parlada pel poble i origen de les llengües romàniques.

Fragmentació Lingüística: Adstrat, Substrat i Superstrat

La fragmentació lingüística es pot explicar per diversos fenòmens:

• Adstrat: Dues llengües conviuen en un mateix territori i s'influeixen mútuament.
• Substrat: Una llengua antiga deixa la seva empremta en una llengua posterior que la substitueix (per exemple, el llatí sorgeix sobre una llengua preexistent).
• Superstrat: Una llengua dominant (com el llatí romà) desplaça una llengua antiga, però aquesta última pot deixar algunes influències.

Divisió de les Llengües Romàniques

Les llengües romàniques es divideixen en:

• Grup Occidental: Inclou la majoria de les llengües romàniques.
• Grup Oriental: Principalment l'italià i el romanès.

Dins del grup occidental, trobem subdivisions com:

• Grup Gal·loromànic: Català, francès, occità.
• Grup Iberoromànic: Castellà, portuguès, etc.

La Llengua Catalana: Extensió i Dialectes

La llengua catalana es parla en quatre països:

• Itàlia: L'Alguer (Sardenya) i, històricament, a Sicília.
• França: El Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i el Capcir (Catalunya Nord).
• Andorra: Tot el territori.
• Espanya: Catalunya (excepte la Vall d'Aran, on es parla occità aranès), la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, la Franja de Ponent (Aragó) i el Carxe (Múrcia).

Dialectes del Català

Els dialectes del català es classifiquen en dos blocs principals:

• Bloc Oriental:
  • Rossellonès
  • Central
  • Balear
  • Alguerès
• Bloc Occidental:
  • Nord-occidental
  • Valencià

El Llenguatge: Característiques i Funcions

El llenguatge humà posseeix propietats distintives que el fan únic.

Característiques Essencials del Llenguatge

• Arbitrarietat: Un mateix concepte pot expressar-se amb paraules diferents en diverses llengües, sense una relació natural entre el signe i el seu significat.
• Doble articulació: El llenguatge es pot descompondre en unitats sense significat (fonemes) que s'uneixen per formar unitats amb significat (morfemes i lexemes).

Funcions del Llenguatge

Segons el model de Roman Jakobson, el llenguatge compleix diverses funcions, cadascuna centrada en un element de la comunicació:

• Funció expressiva (o emotiva): Centrada en l'emissor, expressa emocions, sentiments o actituds.
• Funció referencial (o representativa): Centrada en el context o referent, informa i descriu la realitat.
• Funció conativa (o apel·lativa): Centrada en el receptor, busca incidir sobre algú, donar ordres o fer peticions.
• Funció fàtica: Centrada en el canal, verifica que la comunicació es mantingui oberta i funcional.
• Funció metalingüística: Centrada en el codi, s'utilitza per parlar de la pròpia llengua o del llenguatge.
• Funció poètica: Centrada en el missatge, busca la bellesa o l'estètica en la forma del missatge, com en la poesia.

Fonètica Catalana: Sons i Fenòmens

La fonètica estudia els sons de la parla i els seus fenòmens.

Fenòmens Vocàlics

• Elisió: Supressió d'una vocal (generalment neutra) quan va seguida d'una altra vocal.
• Sinalefa: Unió de dues vocals en síl·labes diferents per formar un diftong o hiat.

Fenòmens Consonàntics

• Ensordiment: Una consonant sonora s'ensordeix (esdevé sorda) en determinats contextos:
  • Oclusives (b, d, g) a final de mot.
  • Consonants seguides de so sord.
• Neutralització: Una consonant sorda esdevé sonora a causa dels sons següents (ex: "reves"). Això sol passar amb el primer so oclusiu o africada (ts, tʃ).
• Sonorització: Una consonant sorda fricativa (s-z, ʃ-ʒ, f-v) o africada a final de paraula es sonoriza per contacte amb una vocal següent.
• Emmudiment: No articulació de certs sons (t, r, p, s, b) en determinades posicions.
• Sensibilització: Recuperació d'un so que normalment s'emmudiria.
• Geminació: Duplicació d'un so. Pot ser:
  • Ortogràfica (ex: mm, nn).
  • No ortogràfica: ggl, kkl, bbl (en paraules planes + vocal final); tl: l·l; tll: ʎ·ʎ; tm: m·m; tn: n·n; bm: m·m; dm: m·m; cn: n·n; sr: r·r; sj: ð·ð; sx: s·s.

Sons del Català: Punts d'Articulació

Classificació dels sons consonàntics segons el punt d'articulació:

• Bilabial: p, b
• Labiodental: f, v
• Dental: t, d
• Alveolar: s, z, ts, dz
• Palatal: ʃ, ʒ, tʃ, dʒ
• Velar: k, g

Propietats Textuals: Adequació, Coherència i Cohesió

Perquè un text sigui efectiu, ha de complir amb certes propietats.

Adequació

El text s'ha d'adaptar a la situació comunicativa, tenint en compte factors com:

• El destinatari.
• La situació.
• El tema.
• El canal (oral o escrit).

Coherència

El text ha de tenir informació pertinent sobre el tema de què es tracta, mantenint una unitat de sentit. Es relaciona amb el concepte de tema i rema.

Tipus de Progressió Temàtica

• Progressió lineal: El rema d'una oració es converteix en el tema de la següent (T-R, T-R).
• Progressió constant: El mateix tema es relaciona amb diferents remes (T-R1, R2, R3).
• Progressió derivada: Un tema general es desglossa en subtemes (TG-TR, TR, TR).

L'estructura del text pot ser deductiva, inductiva o circular.

Cohesió

El text ha de constituir una unitat i, per tant, ha de vertebrar les seves parts mitjançant mecanismes lingüístics.

Mecanismes de Cohesió

• Relació referencial (connexió lèxica): Substitució d'una paraula per una altra relacionada (sinònim, hiperònim, etc.).
• Anàfora: Referència a un element ja esmentat (antecedent-anàfora).
• Catàfora: Referència a un element que s'esmentarà posteriorment (catàfora-descendent).
• El·lipsi: Eliminació d'elements que es poden inferir del context.
• Connectors: Paraules o expressions que uneixen parts del text i estableixen relacions lògiques (causa, conseqüència, addició, etc.).