Guia Completa de Lingüística, Comunicació i Literatura Catalana

El Llenguatge i la Comunicació

El llenguatge és un mitjà que permet als humans relacionar-se i establir vincles els uns amb els altres. Les llengües permeten la comunicació oral i escrita.

Què és la Comunicació?

La comunicació és la capacitat que permet als éssers vius relacionar-se amb els altres i amb el medi. La comunicació es duu a terme gràcies a codis lingüístics, és a dir, les llengües.

Elements de la Comunicació

• Emissor
• Receptor
• Missatge
• Codi
• Canal
• Referent
• Espai i temps

La Retroalimentació (Feedback)

La retroalimentació es produeix quan l'emissor fa servir un codi per emetre un missatge i el missatge és contestat pel receptor després d'haver-lo escoltat i entès, convertint-se així en emissor.

Funcions del Llenguatge

Les funcions principals del llenguatge són:

• Referencial: Intercanviar informació.
• Expressiva: Expressar emocions.
• Conativa: Manar i aconsellar.
• Fàtica: Interaccionar socialment (mantenir el contacte).
• Poètica: Fer poesia o crear un efecte estètic.
• Metalingüística: Parlar de la llengua mateixa.
• Identificativa: Identificar-nos.

La Lingüística del Text

La lingüística del text presenta un enfocament interdisciplinari amb la intenció de donar una visió globalitzadora del llenguatge. Es caracteritza sobretot per l'estudi del text com a unitat mínima comunicativa.

Rep la influència de corrents anteriors, com alguns plantejaments de la retòrica clàssica, ja que s'interessa pels mecanismes de producció de textos segons el context. També incorpora la teoria de les funcions del llenguatge.

El Text com a Unitat Comunicativa

El text és la unitat comunicativa mínima formada per un conjunt d'enunciats relacionats entre si i amb el context en què se situen.

Tipologia Textual (ADAM)

Segons la classificació d'ADAM, els textos s'agrupen segons la finalitat amb què es produeixen:

• Narrar
• Descriure
• Explicar
• Donar ordres
• Establir una conversa
• Crear un efecte estètic
• Predir el futur

Seqüències Textuals

Una seqüència textual és cadascun dels fragments amb una unitat de significat que respon a una finalitat comunicativa específica.

Conceptes Gramaticals Fonamentals

L'Oració

L'oració és la combinació entre un subjecte i un predicat, i està constituïda per un sintagma nominal i un sintagma verbal.

Criteris de l'Oració

• Semàntic: Té un sentit complet.
• Prosòdic: Va delimitada entre pauses.
• Distribucional: És independent.
• Pragmàtic: Estableix una comunicació.

L'Enunciat

L'enunciat és l'expressió d'una o més paraules que manifesten una idea delimitada entre pauses, amb la qual pretenem comunicar-nos o elaborar un discurs.

Les Frases

Les frases no tenen una estructura gramatical de subjecte-predicat, però tenen sentit complet, van entre pauses, són independents i serveixen per comunicar-se.

Categories Gramaticals i Sintagmes

Les categories gramaticals principals són: nom (substantiu), adjectiu, verb, preposició i adverbi. A partir d'aquestes categories, també poden sorgir els sintagmes.

Construccions Idiomàtiques

Refranys

Els refranys són construccions idiomàtiques fixades que transmeten un consell o una previsió, i solen presentar una estructura rítmica.

Frases Fetes

Les frases fetes són expressions que han adquirit un significat unitari nou.

Introducció a la Literatura

La literatura és una realitat canviant que varia segons les èpoques, les cultures i les societats.

Característiques de l'Obra Literària

• Intenció de l'autor de presentar una creació estètica.
• Ús del llenguatge literari, caracteritzat per l'ús de recursos estilístics.
• Validesa universal.

Valors de la Literatura

L'objectiu principal és provocar un plaer desinteressat en el lector.

Gèneres Literaris

Textos Poètics

• Formes clàssiques: Oda, elegia, sàtira, epístola, ègloga.
• Formes trobadoresques: Cançó, sirventès, plany, pastorel·la, alba, dansa.

Textos Narratius

• Formes clàssiques: Epopeia.
• Formes medievals: Cançó de gesta, faula, exemple.

Textos Teatrals

• Formes clàssiques: Tragèdia, comèdia, drama.

Orígens de la Literatura Catalana

Els primers textos en català daten de mitjan segle XII. Un exemple és el Llibre Jutge, una traducció del codi legislatiu dels visigots escrita en romanç català.

La Literatura Trobadoresca

La literatura trobadoresca nasqué a Occitània (sud de França) al segle XII i perdurà arreu d'Europa, arrelada en una visió típica de la societat feudal.

L'Amor Cortès

L'amor cortès es caracteritza perquè és un amor prohibit i consisteix en la superació d'unes etapes per aconseguir el favor de la dama (la Midons).

Gèneres Trobadorescos

• Cançó: El trobador expressa els seus sentiments a la dama.
• Alba: Composició amorosa que tracta dels sentiments dels amants en el moment de separar-se a l'alba.
• Pastorel·la: Gènere humorístic basat en el diàleg amorós entre una pastora i un cavaller.
• Sirventès: Gènere satíric que consisteix en l'atac personal a algun enemic o la crítica social.
• Plany: Cant de lloança i lamentació per la mort d'un amic o personatge important.

Figures Clau de la Poesia Trobadoresca

• Trobador: Escrivien versos i en componien la música. Eren músics i escriptors.
• Joglar: Cantaven i divulgaven la poesia trobadoresca amb música.
• Poeta: Persones que feien composicions únicament en llatí.

Trobador Catalans Destacats

Marcabrú, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona.