Guia Completa de Lingüística: Coherència, Cohesió i Correcció

Conceptes Clau de Lingüística

Per què / Perquè

• Per què:
  1. Què relatiu (= el/la qual)
  2. Què interrogatiu (= quin motiu)
• Perquè: Conjunció causal/final
  1. Perquè causal (= ja que) + Verb indicatiu
  2. Perquè final (= a fi que) + Verb subjuntiu
  3. Perquè substantiu (= motiu) article “el” davant de perquè

Relacions Semàntiques

1) Antonímia: Significat contrari. 2) Sinonímia: Significat igual. 3) Polisèmia: Molts significats. 4) Hiperonímia: Camp semàntic. 5) Homonímia: Pronuncia igual, escrit igual o no, diferent significat. 6) Homofonia: Sona igual, s'escriu semblant, significat diferent. 7) Homografia: Escriu/sona igual i diferent significat. 8) Paronímia: Sonen/s’escriuen semblant i significat diferent.

El Context Discursiu i Situacional

Sovint no n'hi ha prou de conèixer el codi lingüístic: cal conèixer el context en què s'ha emès. El context discursiu d'una unitat lingüística són els elements lingüístics que l'envolten, és a dir, allò que es diu abans i allò que es diu després. El context situacional està format per un conjunt heterogeni de factors i de circumstàncies extralingüístiques que envolten l'acte comunicatiu i que influeixen en la significació del missatge transmès.

Díctics

Díctics: elements lingüístics que assenyalen el lloc, el moment o les persones d’una situació comunicativa, de manera que el referent del díctic és decidit per la situació comunicativa específica.

Tipus de Díctics

1. Personals: assenyalen l’emissor o el receptor. Són els pronoms personals (jo, em; tu, et;...), possessius (meu, teu).
2. Espacials: determinen el lloc on es produeix l’acte comunicatiu (aquí/allí, aquest/aquell, això/allò).
3. Temporals: elements que només es poden interpretar amb relació al moment en què els interlocutors parlen (ara, avui/abans, ahir/després).

Comunicació No Verbal

El codi no verbal és el conjunt de manifestacions no lingüístiques que participen en la transmissió d'un missatge tot acomplint una funció comunicativa. Gestos, mirades, veus. Els signes comunicatius que es manifesten en la conducta no verbal són: els moviments del cos, el físic, la veu i l'espai.

Propietats Textuals

La Coherència

La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Per comprovar la coherència d'un text cal comprovar el següent:

• Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial.
• Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
• Que cap concepte queda ambigu.

La Cohesió

La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents:

• Ús de connectors.
• El manteniment de referents a través de la repetició de mots, l'el·lipsi, l'ús de sinònims o la substitució pronominal.
• L'ús correcte dels signes de puntuació.

L'Adequació

L'adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l'emissor, aquest tria aquells que encaixen més a la situació comunicativa. Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els textos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa...

La Correcció Lingüística

És una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus:

1. Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que l'IEC ha considerat innecessaris en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.
2. Els barbarismes són elements lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua (castellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc.).

Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors:

• Morfològics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.
• Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les paraules a la frase, les construccions, les pronominalitzacions, etc.
• Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.
• Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d'una altra llengua.

També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d'ortografia.

Connectors Textuals

Mots o expressions que permeten relacionar parts del text.