Guia completa sobre lents fotogràfiques: tipus, aberracions i més

Lents fotogràfiques

Introducció a les lents

Les lents són els components òptics més importants dels objectius de fotografia. Una lent és una substància transparent fabricada amb vidre òptic, limitada per dues cares: una de corba i l'altra, plana o corba. Quan un raig de llum passa d'un medi a un altre de diferent densitat, pateix una desviació en la seva trajectòria (sempre que no incideixi perpendicularment), fenomen conegut com a refracció. Si el nou medi és de vidre i té les dues cares simètriques, l'angle de sortida serà igual al d'entrada.

Tipus de lents

Lents positives

Són més amples pel mig que pels extrems i la llum que les travessa convergeix en un punt situat darrera la lent. Es divideixen en tres grups:

• Biconvexes
• Planoconvexes
• Convexocòncaves

Lents negatives

Són més estretes pel mig que pels extrems i la llum que les travessa divergeix. Es divideixen en tres grups:

• Bicòncaves
• Planocòncaves
• Concavoconvexes

Aberracions

Les aberracions són els defectes que pot presentar una lent i que afecten la formació de la imatge. Un bon objectiu no n'hauria de provocar.

• Aberració cromàtica: quan no convergeixen en un mateix punt els raigs corresponents a les diferents longituds d'ona.
• Aberració esfèrica: quan, en arribar un feix de llum a l'objectiu, els raigs que arriben a la part central convergeixen més lluny que els que arriben a la part exterior de l'objectiu, que ho fan més a prop.
• Aberració d'astigmatisme: quan els diversos raigs de llum es concentren en dos punts en comptes d'un, i per aquest motiu apareixen dues imatges.
• Aberració de distorsió curvilínia: és una deformació de la imatge que corba les línies rectes, i que sovint es dona en fotografies amb objectius gran angulars.

Per solucionar les aberracions que poden presentar els objectius simples, és a dir, d'una sola lent, existeixen els objectius compostos, que agrupen diverses lents amb curvatures diferents.

Tipus d'objectius

Objectiu ull de peix (8 mm)

Són angulars amb una distància focal molt petita i, per tant, un gran angle de cobertura, que pot arribar a ser de 180º. Produeixen molta distorsió de l'espai fotografiat. Les línies verticals es corben.

Objectiu gran angular (24 mm)

Permet enquadrar subjectes molt grans a poca distància. La distància focal dels objectius angulars és curta, varia entre els 15 mm i els 35 mm. Tenen una curvatura més pronunciada i l'angle de visió oscil·la entre els 74º i els 110º. Els més utilitzats són els de 28 mm i 35 mm. Com que tenen una amplitud angular superior a la de l'ull humà, capten més extensió d'espai fotografiat, falsegen la perspectiva i donen molta profunditat de camp (distància nítida).

Objectiu normal (50 mm)

La distància focal de l'objectiu normal oscil·la entre els 45 mm i els 50 mm. Es caracteritza per la poca distorsió i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotogràfica realitzada des de molt a prop. El seu angle de cobertura està entre 45º i 55º, similar a la dels nostres ulls. És molt lluminós.

Objectiu macro (60 mm)

Són òptiques amb una distància focal entre un objectiu normal i un teleobjectiu, però amb capacitat d'enfocar a distàncies molt curtes. Els subjectes fotografiats solen ser molt petits.

Teleobjectiu curt (135 mm)

Permet fotografiar subjectes allunyats. Una distància focal llarga de l'objectiu implica un angle de visió més reduït, menys extensió d'espai fotografiat i menor profunditat de camp.

Súper teleobjectiu (500 mm)

Permet fotografiar subjectes molt allunyats. La major distància focal tanca més l'angle, encara redueix més la profunditat de camp, disminueix la lluminositat pel gran nombre de lents que conté, pesa més i dificulta la maniobrabilitat. L'ús del trípode és imprescindible per treballar amb velocitats baixes.

Objectiu catadiòptric

Gran distància focal que redueix la distància entre el centre òptic i el pla focal per mitjà d'un sistema de miralls que dobla el recorregut de la llum pel seu interior.

Objectiu descentrable

Són angulars amb una distància focal molt petita. S'utilitzen en fotografia d'arquitectura, quan és necessari corregir la perspectiva i evitar deformacions de les línies paral·leles.

Objectiu duplicador

Són elements òptics que es col·loquen entre l'objectiu i la càmera i dupliquen la distància focal de l'objectiu que s'està utilitzant.

Adaptador autofocus

El sistema d'autofocus (AF) s'acobla als objectius d'enfocament manual (MF), per tal que puguin enfocar automàticament.