Guia Completa Jornada Laboral: Durada, Descansos i Drets
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,72 KB
La Jornada Laboral
La durada
Definició: La jornada laboral és el temps esmerçat en la realització del treball. La durada de la jornada és la pactada en els convenis col·lectius i els contractes de treball.
- La jornada laboral no pot excedir les 40 hores setmanals de mitjana, en còmput anual.
- El nombre d’hores ordinàries de treball efectiu no pot ser superior a nou hores diàries (excepte distribució irregular pactada).
- La durada màxima de la jornada ordinària laboral no inclou les anomenades hores extraordinàries.
Els períodes de descans
- Entre el final d’una jornada i el començament de la següent han de passar, com a mínim, 12 hores (excepte jornades especials com transport ferroviari, pesca, etc.).
- Si la jornada continuada és superior a 6 hores, el treballador té dret a un mínim de 15 minuts de descans (considerat temps de treball efectiu si ho estableix el conveni o contracte).
- El descans mínim setmanal és, com a regla general, d'un dia i mig ininterromput, acumulable per períodes de fins a 14 dies. Sovint comprèn la tarda de dissabte o el matí de dilluns i tot el diumenge.
- En cap cas el descans setmanal no es pot compensar econòmicament.
- Si el treballador és menor de 18 anys:
- El descans durant la jornada continuada superior a 4,5 hores serà de 30 minuts.
- El descans setmanal serà de dos dies ininterromputs.
El treball nocturn
- Es considera treball nocturn el realitzat entre les 22:00 i les 6:00 hores.
- És treballador nocturn qui realitza almenys tres hores de la seva jornada diària o un terç de la seva jornada anual en aquest horari.
- La jornada del treballador nocturn no pot sobrepassar les vuit hores diàries de mitjana en un període de referència de 15 dies.
- No poden realitzar hores extraordinàries (excepte les necessàries per prevenir o reparar sinistres o danys extraordinaris i urgents).
- Per qüestions de salut acreditades, el treballador nocturn té dret a ser adscrit a un lloc de treball diürn compatible amb la seva categoria professional.
- El treball nocturn té una retribució específica incrementada, segons el que marqui el conveni col·lectiu, excepte si el salari ja s'ha establert atenent a la naturalesa nocturna del treball o es compensa amb descansos.
El treball per torns
- S'organitza en empreses amb processos productius que requereixen funcionament durant les 24 hores del dia.
- Segons l'Estatut dels Treballadors (E.T.), cal tenir en compte la rotació dels torns. Cap treballador no pot estar assignat al torn de nit més de dues setmanes consecutives, excepte adscripció voluntària.
- Si el treballador ho sol·licita voluntàriament, pot treballar sempre de nit.
- Els treballadors que cursen estudis per a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional tenen preferència per escollir torn de treball, si és el règim instaurat a l'empresa.
- L'E.T. estableix que en certs processos productius (ex: treball en cadena, repetitiu, monòton), es poden establir períodes de descans durant la jornada, que no computen com a temps de treball efectiu (excepte pacte).
Reducció i adaptació de la jornada laboral
Reducció de jornada
Es pot sol·licitar reducció de jornada, amb disminució proporcional del salari, en casos com:
- Per lactància d'un fill menor de 9 mesos:
- Dret a 1 hora d'absència del treball (divisible en dues fraccions).
- Possibilitat de substituir-ho per una reducció de jornada de mitja hora.
- Possibilitat d'acumulació en jornades completes (segons conveni o acord).
- Per guarda legal d'un menor de 8 anys (Nota: la llei actual ho amplia a 12 anys) o una persona amb discapacitat que no desenvolupi activitat retribuïda:
- Reducció d'entre 1/8 i la meitat de la durada de la jornada.
- Possible fins que el menor compleixi els 8 anys (segons el text original).
També existeix el dret a l'adaptació de la jornada (distribució, teletreball, etc.) per conciliació familiar, sense reducció salarial, que s'ha de negociar amb l'empresa.
Hores extraordinàries
- Són les hores de treball realitzades sobre la durada màxima de la jornada ordinària de treball (fixada legalment o convencionalment).
- La seva realització, excepte força major, és voluntària per al treballador, llevat que s'hagi pactat en conveni col·lectiu o contracte individual.
Tipus
- Comunes o Voluntàries: Màxim 80 hores a l'any (no computen les de força major ni les compensades amb descans).
- Per força major: Obligatòries. Necessàries per prevenir o reparar sinistres i danys extraordinaris i urgents.
- Estructurals: Pactades en conveni col·lectiu com a necessàries per l'activitat productiva.
Qui no pot fer hores extraordinàries?
- Els menors de 18 anys.
- Els treballadors nocturns (excepte les de força major).
- Els treballadors amb contracte a temps parcial (només hores complementàries, no extraordinàries, amb excepcions).
- Els treballadors amb reducció de jornada per guarda legal (amb matisos).
- Treballadors en certes activitats amb riscos especials (ex: interior de mines, construcció subaquàtica), amb excepcions per força major.
- Els que gaudeixin de permís de maternitat/paternitat a temps parcial (durant aquest període).
Vacances anuals retribuïdes
- La durada mai no pot ser inferior a 30 dies naturals per any treballat.
- Dies naturals: Inclouen tots els dies (laborables, festius, caps de setmana).
- Dies hàbils: Generalment, de dilluns a divendres (excloent festius).
- Dies inhàbils: Generalment, dissabtes, diumenges i festius.
- La durada és proporcional al temps treballat durant l'any si no s'ha completat l'any sencer. (Càlcul: mesos treballats x 2,5 dies, aproximadament).
- El treballador ha de conèixer les dates de les seves vacances amb, almenys, dos mesos d'antelació al seu inici.
- Les vacances no es poden substituir per compensació econòmica, excepte en cas de finalització del contracte de treball sense haver-les gaudit.
- Es poden fraccionar per acord, però almenys un dels períodes ha de ser de dues setmanes ininterrompudes (excepte pacte en conveni).
- Si no es gaudeixen dins de l'any natural corresponent, generalment es perden, excepte pacte o si la impossibilitat de gaudir-les és deguda a una incapacitat temporal (baixa mèdica), permís de maternitat/paternitat o lactància.
- En cas de coincidir el període de vacances amb una incapacitat temporal derivada de l'embaràs, part, lactància natural, o amb el permís de maternitat/paternitat, es té dret a gaudir-les en una data diferent, fins i tot si ha acabat l'any natural.
Festes laborals
- Els treballadors tenen dret a 14 festes laborals a l'any.
- Són de caràcter retribuït i no recuperable.
- La distribució sol ser:
- Festes d'àmbit nacional (ex: 1 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 15 d'agost, 12 d'octubre, 1 de novembre, 6 de desembre, 8 de desembre, 25 de desembre). Algunes poden ser substituïdes per les Comunitats Autònomes.
- Festes fixades per la Comunitat Autònoma.
- Fins a 2 festes locals, determinades per cada municipi.
- El Govern pot traslladar a dilluns algunes festes nacionals que caiguin entre setmana per afavorir ponts.
El calendari laboral
- L'empresa ha d'elaborar anualment el calendari laboral.
- Ha d'especificar l'horari de treball, la distribució anual dels dies de treball, els dies festius, els descansos setmanals i entre jornades, i altres dies inhàbils.
- Els representants dels treballadors tenen dret a ser consultats per l'empresari i a emetre informe amb caràcter previ a l'elaboració del calendari.
- Un cop elaborat, s'ha d'exposar en un lloc visible de cada centre de treball.