Guia Completa sobre Joguines: Concepte, Història i Selecció

Conceptes, funcions i característiques de la joguina

a) Definició

• Es considera joguina qualsevol objecte que el nen utilitza per jugar.
• Qualsevol objecte comercialitzat o no, trobat fortuïtament o creat per si mateix que el nen utilitza per jugar.

b) Repertori d'objectes que el nen utilitza per jugar

• Joguines comercialitzades: aquelles que es fabriquen de forma artesanal o industrial i que es posen a la venda en el mercat.
• Objectes de l'entorn habitual de casa: objectes de qualsevol tipus (pinces, esponges...).
• Objectes naturals: pedres, sorra, fulles, aigua...
• Creacions pròpies: fetes pels nens amb qualsevol material anteriorment nomenat.

c) Funcions de la joguina

• Interessar i fascinar el nen, despertant les seves ganes de jugar.
• Afavorir la progressió del joc en les etapes evolutives, facilitant els tipus de joc.
• Afavorir el desenvolupament infantil en totes les seves dimensions.
• Respondre a les necessitats i interessos dels nens que les utilitzen.
• Fomentar la creativitat i la imaginació del nen.
• Afavorir la llibertat d'acció del nen.

d) Característiques de la joguina

• Pot ser necessària, però no imprescindible ni insubstituïble.
• Qualsevol objecte de l'entorn es pot convertir en una joguina per al nen.
• Moltes joguines comercialitzades de vegades no són utilitzades per a jugar, com és el cas dels peluixos gegants.
• Molts objectes que legalment no són considerats joguines són utilitzats per alguns nens per a jugar, com són els tiradors (tirachinas).
• Depèn de l'interès que desperti en el nen.

Breu història de la joguina

a) Primer període: Fabricació pròpia

• A Mesopotàmia, els nens petits jugaven amb ossos de carners.
• A les restes egípcies s'han trobat nines de drap i baldufes.
• Al món grecorromà: les baldufes, les nines de fusta articulades i el io-io.
• Al món àrab: els escacs i les dames.
• Edat Mitjana: les baldufes, les figures de fusta o fang cuit ("els soldats") i els estels (catxirulos).

b) Segon període: Fabricació artesanal (s. XV-XIX)

Es posaven a la venda. Les joguines no canviaven gaire, sinó els materials. Exemple: el balancí (cavall), la casa de nines, les titelles de porcellana, els soldats de metall. Els nens pobres jugaven amb pilotes de paper, cavalls de fusta i nines de drap i cartró. Als segles XVIII-XIX, amb la Revolució Industrial, s'inicia la fabricació en sèrie de joguines, amb nous materials com la llauna.

c) Tercer període: Joguina industrial (s. XX)

Hi ha una fabricació industrial a gran escala, accessible a tothom. Les joguines fetes de plàstic són més barates. S'incorpora l'ús de l'electricitat i les noves tecnologies. Apareix la publicitat arreu del món.

Criteris per a la selecció de joguines

A) L'edat del destinatari

La joguina ha de ser adequada al nivell maduratiu del nen i a les seves possibilitats d'acció.

B) La seguretat

1. Viabilitat, idoneïtat i ús

Els materials i els acabats han de ser els més adequats possibles. L'ús adequat de la joguina no ha de comportar perill.

2. Precaucions en la selecció

• Ha de ser resistent.
• Que no s'estelli.
• Les peces han de tenir una mida adequada (per evitar ennuegaments).
• Que no tingui arestes que puguin causar ferides.
• Que no sigui inflamable amb facilitat.
• Que no contingui materials tòxics (pintura, etc.).
• Que es pugui muntar i desmuntar sense riscos.
• Cal llegir i seguir les precaucions de l'etiquetatge.

C) La quantitat

Cal tenir en compte:

• El nombre de nens a l'aula.
• Els metres quadrats de l'espai.
• El pressupost amb què es compta.
• La conflictivitat a l'aula.
• La versatilitat del material.
• L'edat dels nens (a menys edat, generalment més joguines individuals o de manipulació).

D) Els espais de joc

• Considerar l'ús dels espais interiors i exteriors.
• Psicomotricitat: material específic en sales polivalents o aules específiques.
• Material de motricitat grossa: al pati (tobogans, tricicles, rampes...) o al vestíbul (puzles, contes...).
• Pati: adequat per a joc simbòlic i construcció.

E) Creativitat

Una joguina creativa és aquella que no limita les possibilitats d'ús del nen. El disseny de la joguina ha de ser senzill. La joguina hauria de ser menys mecànica i menys tecnològica per fomentar més la imaginació. És important la versatilitat de la joguina (diferents possibilitats d'ús).

F) Altres variables (criteris ètics i estètics)

• L'estètica és subjectiva i depèn de l'ètica personal de cadascú.
• Evitar joguines que estimulin la por, la crueltat, la discriminació entre les persones, el bel·licisme i els estereotips sexuals.

Sistema de classificació de joguines

Hi ha diversos sistemes de classificació. Aquests sistemes són molt utilitzats a les ludoteques i a les llars d'infants.

A) Sistema ESAR

El sistema ESAR va ser creat per Denise Garon el 1982. Permet la classificació de les joguines en funció del tipus de joc descrits per Piaget:

• E: Joc d'Exercici.
• S: Joc Simbòlic.
• A: Joc d'Acoblament (construcció).
• R: Joc de Regles.

B) Segons les àrees de desenvolupament

Classificació segons l'àrea que principalment estimula:

• Motricitat grossa.
• Motricitat fina.
• Afectivitat.
• Sociabilitat.
• Llenguatge.
• Desenvolupament cognitiu.
• Creativitat.

C) Segons les àrees del currículum

Determina en quina àrea curricular és més apropiada la joguina.

Criteris per a l'organització, disposició i conservació

Aquests criteris afavoreixen els hàbits de recollida de les joguines i també fomenten el desenvolupament de conceptes matemàtics com, per exemple, la classificació. Aspectes a considerar:

1. Accessibilitat i visibilitat

• Que les joguines estiguin a l'abast dels nens.
• Que les joguines estiguin a la vista del nen.
• Preferiblement, utilitzar estanteries obertes.
• És recomanable que els mobles contenidors no tinguin rodes per seguretat.

2. Distribució

• La distribució depèn de l'oferta lúdica dels espais (racons, tallers, etc.).
• Dins les aules, pot existir una distribució fixa de joguines combinada amb una distribució puntual que es requereix per desenvolupar alguna de les metodologies.

3. Conservació

• Les joguines han d'estar totalment netes i endreçades.
• Fomentar el respecte per les joguines.
• El material ha d'estar complet i disponible per a l'ús.

4. Classificació i etiquetatge

• Solen estar classificades en contenidors, preferiblement transparents.
• Els contenidors han d'estar adaptats a les joguines que continguin.
• S'utilitzen etiquetes (amb dibuixos, fotos o text) per als contenidors per facilitar la identificació i la recollida.

Legislació vigent sobre les joguines

Institucions que garanteixen la qualitat i seguretat de la joguina:

A) AENOR (Associació Espanyola de Normalització i Certificació)

Objectiu: Pel que fa a les joguines, és investigar, adaptar, millorar i actualitzar les normes sobre seguretat i qualitat.

Des de l'àmbit estatal, una de les característiques que identifiquen les joguines com a segures és precisament la marca de normalització o marca N. AENOR és l'entitat encarregada d'atorgar aquest distintiu de normalització a la joguina. Certifica que durant el procés de fabricació s'han complert les normatives de seguretat establertes.