Guia Completa d'Inversions i Finançament Empresarial

Les Inversions Empresarials: Tipus i Criteris

Les inversions: Invertir vol dir sacrificar uns recursos financers a canvi d'un rendiment futur que es considera preferible. Les inversions es poden dividir segons diferents criteris:

Classificació de les Inversions

Segons la Durada

Hi ha les inversions a llarg termini i les inversions a curt termini.

Segons la Finalitat a l'Empresa

Hi ha 3 tipus:

• La inversió de reposició o renovació: és quan se substitueix un bé que ja no funciona o que està obsolet per un altre.
• La inversió expansiva: que és bàsicament amb l'objectiu de créixer augmentant la capacitat productiva.
• La inversió estratègica: és quan es duen a terme inversions per incrementar la competitivitat amb la intenció de modernitzar l’empresa o adaptar-se als canvis de l’entorn, com per exemple seria adoptar una nova tecnologia o un nou sistema de distribució de les mercaderies.

Segons el Suport Físic

• Inversió material: Tenen forma física.
• Inversió immaterial: No tenen forma física, no es poden ni veure ni tocar.
• Inversió financera: Obligacions, accions o participacions d’altres empreses.

Segons la Relació amb Altres Inversions

• Inversió substitutiva: Si es fa una inversió concreta, no se’n podrà fer cap altra d’igual o de semblant. Exemple: Comprar un camió per repartir mercaderies o invertir en un servei de repartiment.
• Inversió complementària: Hi ha inversions que poden crear la necessitat de fer altres inversions associades. Exemple: si invertim en un local per crear noves oficines, haurem d'invertir en ordinadors nous per als treballadors que s’incorporin.
• Inversió independent: Quan una inversió no té cap efecte en cap altra inversió. Exemple: Invertir en mobiliari per a les oficines alhora que s’ha invertit en una màquina de producció.

Atributs Clau de Tota Inversió

Els atributs que ha de tenir tota inversió són:

1. Liquiditat
2. Rendibilitat
3. Risc

Liquiditat: És la capacitat de transformar-se en líquid (diners) la inversió sense necessitat que costi molt recuperar els diners de la inversió. Per això, si tenen alta liquiditat solen ser a curt termini i tenen poc risc. Per tant, si tinc alguna urgència i he de recuperar els diners, poder-ho fer.

Rendibilitat: És la capacitat de generar excedent (diners extra). Aquesta va associada al risc: com més risc té, més rendibilitat se'n podrà treure, però també baixa liquiditat.

Risc: El risc és la possibilitat que es produeixin pèrdues.

Mètodes de Selecció d'Inversions

Mètodes Estàtics (Payback)

Són aquells que creuen que el valor dels diners al llarg del temps no canvia, per tant, no tenen en compte el factor temps. Són erronis, però tot i així, els utilitzem ja que hi ha moments en l’economia que a nivell de macroeconomia són molt imprevisibles; per tant, estaríem cometent tant o més errors amb el mètode dinàmic que amb l'estàtic. Aquests s'utilitzen quan és impossible predir (a causa d'una guerra o una situació molt inestable); llavors fer servir aquestes dades de previsió està tan malament com no utilitzar-les. Aquests mètodes estàtics prioritzen recuperar abans la inversió.

El mètode estàtic que veurem és el payback (termini de recuperació), el qual consisteix a calcular el temps que es triga a recuperar la inversió inicial. Aquell projecte que trigui menys temps a recuperar el desemborsament inicial és el que escollirem. No importa tant la rendibilitat sinó més la liquiditat.

Com calcular el payback?

• Exemple 1: Hem d'aconseguir 6.000€ → primer any 2.000€, segon any 2.000€, tercer any 2.000€. Per tant, trigarem 3 anys.
• Exemple 2: Hem d'aconseguir 8.000€ → primer any 3.000€, segon any 2.000€, tercer any 2.000€. Necessitem 1.000€ més (8000 - 3000 - 2000 - 2000 = 1000). Si el quart any es generen 3.000€, necessitem 1.000/3.000 = 1/3 d'aquest any. Per tant, trigarem 3 anys i 1/3 (o 3,33 anys).

Segons el payback, seria millor la primera opció, ja que trigarem menys temps a recuperar la inversió inicial.

Mètodes Dinàmics (VAN i TIR)

Tenen en compte el moment temporal en què es produeix l’entrada o la sortida de les quantitats monetàries. Per tant, ens indiquen una situació que encara encaixa més amb la realitat, ja que a diferència dels mètodes estàtics, sí que tenen en compte el temps. Per calcular-los, t'han de donar la previsió de quin serà el tipus d'interès.

Per calcular es poden utilitzar 2 mètodes:

• Valor Actual Net (VAN): Consisteix a agafar totes les xifres (fluxos de caixa) d'una inversió i portar-les al moment actual (actualitzar-les) utilitzant una taxa de descompte (tipus d'interès). Si el resultat és positiu (guany), hauríem de valorar quin projecte dona més beneficis i escolliríem aquell. Si dona negatiu, seria un projecte d’inversió que NO s'ha d'escollir. El VAN ens donarà una dada global, no anual, ja que ens diu quants diners guanyaré o perdré al final del projecte (en valor actual).

• Taxa Interna de Retorn (TIR): Es calcula per saber quina taxa de rendibilitat (r) fa que el VAN sigui 0. És la taxa màxima d'interès que el projecte pot suportar. Per exemple, amb previsions negatives, vols buscar el punt on no perds diners. Té un inconvenient: no és anual, és total. Per tant, si ens dona un 8% en 4 anys, caldria calcular la taxa anual equivalent (no és simplement dividir per 4).

🔹 VAN → Indica si el projecte guanya o perd diners en total (en valor actual). 🤑
📌 Regla: Si el VAN és positiu, és rendible.

🔹 TIR → Indica la rendibilitat percentual intrínseca del projecte. 📊
📌 Regla: Si la TIR és més gran que el cost del capital (taxa de descompte), val la pena invertir-hi.

🔹 Payback → Mesura quant de temps trigues a recuperar la inversió inicial. ⏳
📌 Regla: Com més curt, millor (prioritza liquiditat).

La Funció Financera i les Fonts de Finançament

Funció Financera de l’Empresa

Les empreses necessiten diners per funcionar i créixer. Aquests diners poden venir de diferents llocs, i el seu objectiu és aconseguir prou recursos per invertir i guanyar més diners. D’aquesta manera, els propietaris o accionistes poden obtenir beneficis.

🔹 Exemple: Si vols obrir una botiga de roba, necessitaràs diners per comprar el local, fer reformes i comprar roba per vendre. Pots aconseguir aquests diners estalviant, demanant un préstec o buscant socis que hi posin diners.

Classificació de les Fonts de Finançament

Les fonts de finançament es poden classificar de diferents maneres:

Segons el Termini de Devolució

• Finançament a llarg termini (més d’un any per tornar-lo).
  🔹 Exemple: Un préstec bancari a 10 anys per comprar una màquina nova per a la teva empresa.

• Finançament a curt termini (es torna en menys d’un any).
  🔹 Exemple: Demanes un crèdit a 6 mesos per pagar una compra de material que necessites per vendre.

Segons la Procedència dels Diners

• Finançament intern o autofinançament (els diners venen de la mateixa empresa, no de fora).
  🔹 Exemple: Una empresa que ha guanyat 50.000€ decideix guardar-ne 20.000€ com a reserva per fer futures inversions.

• Finançament extern (els diners venen de fora de l’empresa).
  🔹 Exemple: Un restaurant demana un préstec al banc per comprar un forn nou o rep una subvenció de l’ajuntament per modernitzar-se.

Segons la Propietat dels Diners

• Finançament propi (els diners els posen els propietaris o accionistes de l’empresa i no s'han de tornar amb termini).
  🔹 Exemple: Els fundadors d’una empresa posen 100.000€ de la seva butxaca per començar el negoci.

• Finançament aliè (els diners venen de persones o empreses de fora i s’han de tornar amb interessos).
  🔹 Exemple: Un autònom demana un préstec a un banc per comprar un vehicle per fer repartiments.

Tipus de Recursos Financers

Recursos Propis (Autofinançament)

Són els més estables perquè no tenen un termini de devolució obligatori. La pròpia empresa els genera (beneficis no distribuïts, amortitzacions) o els aporten els socis (capital).

🔹 Exemple: Un negoci que ha guanyat molts diners no ha de demanar préstecs perquè ja té prou capital per reinvertir.

Recursos Aliens a Llarg Termini

Són diners que l’empresa ha de tornar, però té més d’un any per fer-ho. Formen part del passiu no corrent.

Exemples:

• Préstecs a llarg termini: Un banc deixa 100.000€ a una empresa i aquesta els torna en 10 anys.
• Emprèstits: Una empresa ven bons a inversors i els torna amb interessos al cap de 5 anys.
• Rènting: Una empresa lloga una furgoneta durant 4 anys i paga una quota fixa mensual. No la compra, només la fa servir.
• Lísing (arrendament financer): Una empresa lloga una màquina i, després d’uns anys, pot comprar-la si vol.

Recursos Aliens a Curt Termini

Són diners que l’empresa ha de tornar en menys d’un any. Aquests recursos són molt importants per la liquiditat, és a dir, per tenir diners disponibles per al dia a dia. Formen part del passiu corrent.

Exemples:

• Préstecs a curt termini: Un banc presta 10.000€ a una empresa per a 6 mesos.
• Crèdit comercial: Un proveïdor et deixa material avui i et dona 90 dies per pagar-lo.
• Descobert en compte: Si tens 0€ al compte del banc i fas un pagament de 500€, el banc et deixa aquests diners ("números vermells"), però et cobra interessos elevats.
• Línies de crèdit: Una empresa té un límit de crèdit amb el banc i pot treure diners quan ho necessiti fins a aquest límit.
• Descompte d'efectes: Tens un paper (pagaré, lletra de canvi) que diu que cobraràs 5.000€ d’aquí a tres mesos, però necessites els diners ara. El banc te’ls avança i es queda una comissió i interessos.
• Facturatge (Factoring): Si tens moltes factures de clients que encara no han pagat, pots vendre-les a una empresa de facturatge, que et dona els diners al moment (menys una comissió) i després cobra als teus clients.
• Fonts espontànies de finançament: Es produeixen quan l’empresa retarda pagaments permesos (com a proveïdors, impostos, sous) per tenir més liquiditat temporalment.

🔹 Exemple: Si una empresa ha de pagar els impostos al govern en 30 dies però espera fins a l’últim dia per fer-ho, ha tingut un petit finançament gratuït durant aquest temps.

Fonts de Finançament a Llarg Termini Detallades

Capital Social

El capital social és el conjunt de diners o béns que els socis aporten quan es crea una empresa. Representa els recursos inicials amb els quals l’empresa comença a operar i és una garantia per als creditors.

🔹 Exemple: Si tu i dos amics decidiu obrir un restaurant i cadascú hi aporta 10.000€, el capital social de la vostra empresa serà de 30.000€.

Reserves

Les reserves són els beneficis que una empresa ha guanyat però que no ha repartit entre els socis com a dividends. Es guarden per fer front a possibles problemes financers o per fer inversions futures (autofinançament d'enriquiment).

🔹 Exemple: Si la teva empresa guanya 20.000€ en un any i decideix guardar 5.000€ per reforçar la seva estabilitat econòmica, aquests 5.000€ són reserves.

Amortitzacions

L’amortització és la comptabilització de la pèrdua de valor d’un actiu (com una màquina o un vehicle) a mesura que passa el temps i s’utilitza. Aquesta despesa comptable no suposa una sortida de diners, sinó que representa un fons (autofinançament de manteniment) per poder reposar el bé quan acabi la seva vida útil.

🔹 Exemple: Compres un forn per al teu restaurant per 3.000€. Cada any, aquest forn perd valor perquè es desgasta amb l’ús. Si calcules que després de 5 anys ja no tindrà valor, això vol dir que cada any l’amortització comptable serà de 600€.

Subvencions

Una subvenció és una ajuda econòmica que ofereix el govern o una altra entitat pública o privada per donar suport a determinades activitats. Normalment, no cal tornar aquests diners (subvencions a fons perdut), però sovint s’han de complir certs requisits per rebre’ls.

🔹 Exemple: L’ajuntament ofereix una subvenció de 10.000€ per a petits negocis que volen digitalitzar-se. Si el teu restaurant vol implementar un sistema de comandes en línia, podries sol·licitar aquesta ajuda.

Préstec a Llarg Termini

L’empresa negocia amb una entitat bancària el lliurament d’una certa quantitat de diners que es tornarà, juntament amb els interessos de l'operació, durant un període de temps superior a l’any. Solen exigir-se alguns actius com a garantia de devolució.

Emprèstit

Un emprèstit és un préstec dividit en moltes parts iguals (títols com obligacions o bons) que una empresa o el govern emet i ven als inversors. A canvi, aquests inversors reben interessos periòdics durant un temps determinat i, al final, se’ls retorna el capital invertit.

🔹 Exemple: Una gran empresa vol expandir-se i necessita 500.000€. En comptes de demanar un únic crèdit a un banc, emet 500 bons de 1.000€ cadascun que els inversors poden comprar per finançar el projecte. A canvi, la companyia els pagarà interessos anuals i, al cap d’uns anys, els retornarà els 1.000€ per bo.

Rènting

El rènting és un tipus de lloguer a llarg termini d’un bé (com un cotxe, una impressora o una màquina) sense opció de compra al final del contracte. Els costos de manteniment, assegurança i reparació normalment estan inclosos en la quota mensual.

🔹 Exemple: Una empresa de repartiment de menjar necessita cotxes, però en comptes de comprar-los, contracta un servei de rènting. Això li permet utilitzar els vehicles pagant una quota fixa sense preocupar-se pel manteniment ni per l’assegurança.

Lísing (Arrendament Financer)

El lísing és un contracte de lloguer similar al rènting, però amb l’opció de compra al final del període de pagament per un valor residual pactat. És una manera de finançar l'ús i possible adquisició d’un bé sense haver de pagar-lo tot de cop.

El termini mínim dels contractes és de 2 anys per als béns mobles (vehicles, equips informàtics) i de 10 anys per als béns immobles (oficines, naus industrials).

Avantatges del lísing són:

• És un sistema molt flexible i adaptable a les necessitats pròpies de cada empresa.
• Permet finançar fins al 100% de la inversió.
• Les quotes, en considerar-se despeses, són fiscalment deduïbles.

Inconvenients:

• Caràcter irrevocable del contracte.
• Cost financer del contracte, al qual cal afegir el cost dels béns adquirits si s'exerceix l'opció de compra.

🔹 Exemple: Un restaurant necessita un forn industrial. En comptes de comprar-lo directament per 5.000€, firma un contracte de lísing i paga 200€ al mes durant 3 anys. Quan s’acaba el contracte, pot triar entre retornar-lo o comprar-lo pagant una quantitat final (valor residual).

Fonts de Finançament a Curt Termini Detallades

Préstec Bancari a Curt Termini

És un préstec que l’empresa demana al banc i que ha de tornar en menys d’un any. El banc dona tots els diners de cop i l’empresa els ha de tornar amb interessos en el temps acordat.

🔹 Exemple: Una botiga de joguines vol comprar molta mercaderia per la campanya de Nadal, però no té prou diners ara. Demana al banc un préstec de 10.000€ a 6 mesos. Així pot comprar els productes i tornar els diners quan hagi fet les vendes.

Línia o Pòlissa de Crèdit

És un acord amb el banc per tenir diners disponibles fins a un límit màxim durant un període determinat (normalment un any, renovable). L’empresa només agafa els diners que necessita quan els necessita i només paga interessos pels diners que utilitza, a més d'una comissió per la quantitat no disposada.

🔹 Exemple: Una empresa té una línia de crèdit de 20.000€, però només en necessita 5.000€ per pagar una factura. Només pagarà interessos sobre aquests 5.000€ (i una petita comissió sobre els 15.000€ restants no utilitzats).

Crèdit Comercial o de Proveïdors

Quan una empresa compra productes o serveis a un proveïdor i aquest li permet pagar més tard (per exemple, a 30, 60 o 90 dies), està concedint un crèdit comercial. És una font de finançament molt habitual i sovint sense cost explícit.

🔹 Exemple: Un restaurant compra 1.000€ en begudes a un distribuïdor i el proveïdor li dona 60 dies per pagar. Això li permet vendre les begudes abans de pagar-les.

📌 Atenció: Algunes vegades, si pagues de seguida (pagament al comptat), el proveïdor et pot fer un descompte (descompte per pagament immediat).

Descompte d'Efectes

Si una empresa té un document de cobrament (com un pagaré o una lletra de canvi) que acredita que cobrarà uns diners d'un client en el futur, pot portar-lo al banc abans del venciment. El banc li avança els diners, però descomptant interessos i comissions pel temps que falta fins al cobrament.

🔹 Exemple: Un fabricant de mobles ha de cobrar un pagaré de 5.000€ d’un client d’aquí a tres mesos. Com que necessita els diners ara, porta el pagaré al banc, que li dona 4.800€ de seguida (li descompta 200€ per interessos i comissions).

Facturatge (Factoring)

L’empresa ven les seves factures pendents de cobrament a una empresa especialitzada (empresa de facturatge o factor). Aquesta li avança els diners de les factures immediatament (restant una comissió i interessos) i s'encarrega de cobrar-les als clients quan arribi el venciment. Pot ser amb recurs (si el client no paga, l'empresa ha de respondre) o sense recurs (el risc d'impagament l'assumeix el factor).

🔹 Exemple: Una empresa de construcció ha fet treballs per valor de 50.000€, però els clients no pagaran fins d’aquí a tres mesos. En comptes d’esperar, ven aquestes factures a una empresa de facturatge, que li dona 48.000€ immediatament i després cobrarà als clients.

📌 Atenció: És un sistema útil per tenir diners ràpid i externalitzar la gestió de cobraments, però pot ser car perquè la comissió i els interessos del facturatge poden ser elevats.

Micromecenatge (Crowdfunding)

És un model de finançament que es basa a obtenir petites aportacions financeres d'un gran nombre de persones, generalment a través de plataformes en línia. Pot ser a canvi de recompenses, participacions en el capital, préstecs (crowdlending) o donacions.

És important assenyalar que l'èxit del micromecenatge depèn en gran mesura de la capacitat del creador del projecte per comunicar de manera efectiva la seva visió i motivar la comunitat en línia a contribuir.