Guia Completa: Interpretació ECG, Arítmies i Patologies Cardíaques

Interpretació d'un Electrocardiograma (ECG)

1. Esbrinar la velocitat del paper, que normalment és de 25 mm/segon.
2. Analitzar la presència de l'ona P i la seva relació amb l'ona Q.
3. Determinar si l'interval P-R té una durada normal, curta o prolongada.
4. Comprovar la durada de l'interval QRS.
5. Determinar si el ritme és regular o irregular i verificar que els intervals R-R' tenen la mateixa durada (o amplitud).
6. Identificar batecs ectòpics (fora de la seqüència normal), ja siguin auriculars o ventriculars. Aquests solen presentar una morfologia alterada.

Consideracions Addicionals en l'Anàlisi d'ECG

Sempre que s'analitzi un electrocardiograma, és crucial comprovar la tolerància del pacient. Cal tenir en compte que la velocitat estàndard de l'aparell és de 25 mm/segon. En cas contrari, caldrà corregir adequadament el valor temporal de la quadrícula: a 50 mm/segon s'ha de multiplicar per 2, i a 12,5 mm/segon s'ha de dividir per 2.

Arítmies i Blocatges Cardíacs: Definició i Tipus

Les arítmies i blocatges cardíacs són alteracions de la freqüència i del ritme cardíac, causades per una fallada en el sistema de formació o conducció de potencials d'acció. Aquestes poden ser degudes a lesions, inflamacions o desequilibris hidroelectrolítics.

Principals Tipus d'Arítmies i Disrítmies

Fibril·lació Auricular

És la contracció caòtica de les aurícules, causada per focus ectòpics que generen potencials d'acció fora del nòdul sinusal.

Aleteig (Flutter Auricular)

Consisteix en un focus ectòpic que emet impulsos elèctrics seguits i ràpids.

Fibril·lació Ventricular

És la contracció caòtica i ineficaç dels ventricles, una emergència mèdica.

Extrasístole

És una contracció cardíaca que es produeix abans del que s'espera, generalment amb una alteració de la morfologia habitual.

Blocatge Cardíac

Consisteix en la interrupció de la producció o conducció de potencials d'acció en determinades zones del sistema de conducció cardíac.

Manifestacions Clíniques d'Arítmies i Blocatges

Arítmies Fatals

Requereixen un tractament mèdic immediat, ja que la circulació sanguínia és ineficaç o inexistent. Exemples inclouen la fibril·lació ventricular, els blocatges amb aturada cardíaca o la bradicàrdia ventricular intensa.

Arítmies Majors

Es manifesten com una insuficiència circulatòria, provocant símptomes com mareigs, dispnea (dificultat per respirar), sensació de fred i cianosi.

Arítmies Menors

Generalment no presenten símptomes significatius, o com a màxim una lleu sensació de malestar o palpitacions.

Coronariopaties: Causes i Conseqüències

Les coronariopaties són patologies derivades de la interrupció del flux sanguini al miocardi (múscul cardíac). Aquesta interrupció és causada per plaques d'ateroma o èmbols que obstrueixen parcialment o totalment la llum arterial.

Angina de Pit: Dolor Cardíac Isquèmic

L'angina de pit és una isquèmia cardíaca que provoca dolor toràcic quan augmenta la demanda d'oxigen (O₂) per part del miocardi, com durant l'exercici físic o en situacions d'estrès emocional.

Semiologia de l'Angina de Pit

El dolor de l'angina de pit és típicament agut, intens i opressiu. La seva localització principal és retroesternal, i sovint s'irradia al braç esquerre, al coll, a la mandíbula, a l'àrea epigàstrica o a l'esquena. Generalment, cedeix amb el repòs (en 3-5 minuts) o amb l'administració de vasodilatadors coronaris.

Tipus d'Angina de Pit

Angina Estable

Està directament relacionada amb l'esforç físic o l'estrès, i cedeix amb el repòs o la medicació.

Angina Inestable

És una angina de pit que, en menys de dos mesos, es torna més greu i freqüent (més de dos episodis al dia). També pot manifestar-se amb una freqüència creixent i amb menys esforç, o fins i tot aparèixer en repòs. Aproximadament una tercera part dels casos d'angina inestable evolucionen cap a un infart de miocardi.

Angina de Prinzmetal (Variant)

És una variant de l'angina inestable, específicament de la de repòs. Es caracteritza per episodis prolongats i recidivants, provocats per l'espasme d'una artèria coronària epicardíaca. Sol ser de repòs, nocturna i es diferencia d'altres tipus per l'elevació del segment ST a l'ECG. Els pacients afectats solen ser relativament joves (entre 30 i 50 anys) i, tot i que pot ser molt invalidant, té una bona taxa de supervivència.

Infart de Miocardi: Necrosi Cardíaca

L'infart de miocardi és la necrosi (mort) del teixit miocardíac, provocada per una isquèmia prolongada. Aquesta isquèmia sovint s'origina en un trombe local o un èmbol (un trombe o una calcificació desplaçats) que pot provenir de la vàlvula aòrtica o mitral. Aquesta causa es pot sumar a la restricció ateroscleròtica preexistent de les artèries coronàries.