Guia completa sobre la intel·ligència: teories, tests i IA

La intel·ligència: definició i capacitats

La intel·ligència ens ha ajudat a adaptar-nos a tot tipus de contextos, desenvolupar l'art i la tecnologia i, fins i tot, tractar de comprendre l'univers i la nostra existència.

La definició d'intel·ligència

Existeixen molts punts de vista respecte a la intel·ligència; de fet, no està clara la seva definició i n'existeixen moltes.

Es van fer dos congressos a Harvard i cap dels dos va obtenir un resultat clar sobre què és la intel·ligència, però al tercer es van obtenir dues coincidències de resposta:

• La impossibilitat d'oferir una definició unànimement acceptada.
• Acceptar que la intel·ligència era un procés cognitiu que reunia quatre capacitats: adquirir coneixements, pensar en abstracte, aprendre a partir de l'experiència i adaptar-se a l'entorn.

D'altra banda, el psicòleg Wechsler va definir la intel·ligència com: “la capacitat conjunta o global de l'individu per a actuar amb una finalitat, per a pensar racionalment i per a relacionar-se de forma efectiva amb l'ambient”.

Teories de la intel·ligència

Una de les qüestions més importants en la història de l'estudi de la intel·ligència és: la intel·ligència és una habilitat general o són múltiples habilitats i processos distints?

Tipus de teories:

• Teories d'enfocament factorial.
• Teories cognitives de la intel·ligència.

Teories de l'enfocament factorial

Pretenen esbrinar si una persona és molt intel·ligent o poc, i determinar quins són els aspectes o aptituds amb què es pot considerar que és intel·ligent. Aquest estudi s'anomena anàlisi factorial.

Teoria bifactorial de Spearman

Charles Spearman es va adonar que, en fer un anàlisi factorial, qui tenia una bona nota en un factor, generalment també aconseguia bons resultats en la resta. La intel·ligència constaria de dos factors:

• Factor G (intel·ligència general): capacitat intel·lectual global.
• Factor S (específics): habilitats concretes per a tasques determinades (matemàtiques, raonament, etc.).

Teoria multifactorial de Thurstone

Segons Thurstone, no existeix un factor general G. Va considerar que la intel·ligència estava composta per 7 capacitats mentals primàries:

1. Comprensió verbal.
2. Fluidesa verbal.
3. Aptitud numèrica.
4. Memòria.
5. Rapidesa perceptiva.
6. Visualització espacial.
7. Raonament inductiu.

Teories cognitives

La intel·ligència és un element dinàmic que implica un ampli ventall d'habilitats com a resultat de la interacció d'allò cognitiu, biològic i contextual.

Teoria triàrquica de Sternberg

Per a Sternberg, hi ha tres intel·ligències distintes:

• Intel·ligència analítica: capacitat de raonar lògicament i avaluar idees.
• Intel·ligència pràctica: capacitat per resoldre problemes de la vida real (adaptació, selecció o modificació de l'ambient).
• Intel·ligència creativa: capacitat d'oferir noves solucions a partir d'experiències anteriors.

Teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner

Gardner va proposar 8 tipus d'intel·ligència, trencant amb la visió reduccionista:

• Lògicomatemàtica, lingüística, visuoespacial, interpersonal, intrapersonal, fisicocinestèsica, musical i naturalista.

Test d'intel·ligència

Es divideixen en proves d'aptitud (anticipar l'aprenentatge) i proves de rendiment (avaluar el que s'ha après). Perquè un test sigui científic, ha de complir:

• Fiabilitat: resultats similars en aplicacions repetides.
• Validesa: mesura realment el que afirma mesurar.
• Objectivitat: els resultats no depenen de qui corregeix.

Història i evolució

El primer criteri va ser l'edat mental (Binet i Simon). Més tard, el Test d'Stanford-Binet va refinar aquestes mesures. Finalment, Wechsler va crear tests adaptats per edats (WPPSI, WISC, WAIS), basats en quatre índexs: comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament.

Intel·ligència artificial (IA)

El 1956, McCarthy va proposar el terme per referir-se a la branca de la computació que estudia si un ésser no viu pot pensar.

• Test de Turing: pretén comprovar si podem diferenciar les respostes d'un humà de les d'un robot.
• IA forta: defensa que les màquines poden arribar a tenir una ment i consciència (Churchland).
• IA dèbil: sosté que la IA és només una simulació, sense consciència real (Searle i l'experiment de l'habitació xinesa).