Guia Completa sobre Instal·lacions Elèctriques de Baixa Tensió

S'entén per instal·lació elèctrica de baixa tensió el conjunt d'aparells i circuits associats amb l'objectiu de produir, convertir, transformar, transmetre, distribuir o utilitzar l'energia elèctrica amb tensions nominals U ≤ 1000 V en CA i U ≤ 1500 V en CC.

Les instal·lacions elèctriques per a baixa tensió es poden classificar en:

• Instal·lacions d'enllumenat exterior: Es destinen a l'enllumenat d'espais públics o privats, com autopistes, carreteres, carrers, places, jardins, etc.
• Instal·lacions domèstiques: Es destinen a l'enllumenat de l'interior dels edificis utilitzats com a habitatges.
• Instal·lacions industrials: Es destinen a edificis o locals dedicats a la fabricació o manipulació de productes (per això, estan subjectes a les condicions de cada producte fabricat o del procés a realitzar).
• Instal·lacions en locals de concurrència pública: Són les destinades a activitats i edificis als quals té accés el públic general; per exemple, teatres, hotels, restaurants, locals comercials, hospitals, col·legis, estadis esportius, etc.

Les instal·lacions elèctriques estan formades per la instal·lació d'enllaç i la instal·lació interior.

La instal·lació d'enllaç uneix la instal·lació interior de l'abonat amb l'embrancament o presa general de la xarxa de distribució pública. L'embrancament o presa general és la instal·lació compresa entre la xarxa de distribució i la caixa general de protecció. En el sentit més ampli, s'entén com el punt de lliurament d'energia elèctrica per part de la companyia subministradora a l'edifici receptor.

Instal·lacions industrials: Són instal·lacions més complexes que les dels habitatges, per les característiques pròpies de cada procés productiu al qual estan destinades: la varietat de receptors pel que fa a potències i consums (monofàsics o trifàsics), la varietat de dependències (oficines, tallers) i d'ambients de treball (locals amb risc d'incendi i explosió, locals humits), etc.

En general, han de complir uns requisits molt més estrictes, ateses les condicions severes de funcionament i el requeriment d'una fiabilitat (seguretat de funcionament) més gran.

La instal·lació és més seccionada, per tal d'evitar la interrupció del subministrament d'energia elèctrica si es produeix qualsevol anomalia. Normalment s'instal·la un quadre general de protecció, distribució i maniobra del qual parteixen diferents línies trifàsiques i monofàsiques, protegides per interruptors diferencials i magnetotèrmics. Cada línia alimenta un subquadre del qual parteixen línies noves, degudament protegides, que alimenten directament un receptor o el quadre de maniobra i comandament d'una màquina determinada. La complexitat de les instal·lacions requereix una coordinació dels diferents elements de protecció, de manera que qualsevol anomalia afecti una part mínima de la instal·lació (protecció selectiva). Les línies estan formades per conductors canalitzats en tubs, aïllats rígids o metàl·lics, o amb safates metàl·liques. De vegades són subterrànies, i es distribueixen per una canalització d'obra feta en el terra del recinte. També s'utilitzen canalitzacions prefabricades, amb conductors formats per platines de coure nu, sobretot en els casos de línies de molta potència.

Instal·lacions domèstiques: El quadre de comandament i protecció allotja els elements principals de seguretat, protecció i maniobra de la instal·lació interior. S'instal·la tan a prop com sigui possible de l'entrada de l'habitatge i està format per un interruptor de control de potència màxima, un interruptor general automàtic, un interruptor diferencial i diversos petits interruptors automàtics. Des de l'any 2014, les comercialitzadores obliguen en els nous subministraments a instal·lar-hi dispositius de protecció contra sobretensions.

Interruptor de control de potència màxima (ICPM): És un interruptor magnetotèrmic (protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits) que té la funció d'evitar que la potència subministrada per la companyia superi la potència contractada per l'usuari.

Interruptor general automàtic (IGA): És l'interruptor general de la instal·lació interior. Es pot accionar manualment i disposa de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits.

Interruptor diferencial (ID): d'alta sensibilitat (Is 2 30 mA, valor del corrent derivat a terra a partir del qual desconnecta la instal·lació); sensibilitat mitjana (Is de 300 mA a 500 mA); sensibilitat alta (Is d'1 A, 2 A o 3 A). És l'aparell encarregat de protegir les persones de contactes directes i indirectes. La seva funció és detectar els corrents de fuita; també construeix una protecció molt eficaç contra incendis en limitar a potències molt baixes les fuites d'energia elèctrica per defecte d'aïllament. S'ha d'instal·lar, almenys, un ID per a cada cinc circuits d'alimentació.

Petits interruptors automàtics (PIA): Són interruptors magnetotèrmics que protegeixen de sobrecàrregues i curtcircuits a cadascun dels circuits de la instal·lació interior.

Dispositiu de protecció contra sobretensions (DPS): Són aparells que detecten les tensions perilloses per a la instal·lació. Les sobretensions poden ser permanents o transitories. Si són permanents, actuen sobre el relé de desconnexió de l'IGA evitant sobretensions que malmeten els aparells electrònics. Si són transitòries, el DPS desvia la sobretensió directament cap al terra a través dels conductors de protecció, per això s'anomena també descarregador.

Born de terra: És el punt de connexió de la xarxa de protecció interior (conductors amb aïllament verd-groc), que uneix les carcasses metàl·liques dels receptors a través del conductor de protecció de la derivació individual amb la presa de terra de l'edifici. També serveix per verificar l'aïllament, respecte de terra, dels diferents conductors actius. Està situat a l'interior del quadre de comandament i protecció.

Instal·lacions en llocs de concurrència: La instal·lació elèctrica dels locals de concurrència pública es caracteritza per disposar d'una instal·lació d'enllumenat d'emergència que, en cas de fallida en el subministrament per part de la companyia subministradora, garanteixi l'evacuació del local amb seguretat (enllumenat de seguretat) i, en els locals en què es requereixi, permeti continuar l'activitat normal (enllumenat de reemplaçament).

• Caixa general de protecció. És la caixa que allotja els elements de protecció, els fusibles, de la línia general d'alimentació. Es col·loca a l'exterior de l'edifici.

• Línia general d'alimentació. Uneix la caixa general de protecció amb la centralització de comptadors de l'edifici.

• Centralització de comptadors. És el conjunt de comptadors, juntament amb els elements de protecció i connexió de les derivacions individuals, instal·lats en mòduls aïllants prefabricats, alimentats per una línia general d'alimentació.

Els comptadors són els aparells destinats a mesurar l'energia elèctrica consumida per abonat.

S'acostuma a instal·lar en un recinte adequat per a l'efecte, situat a la planta baixa o al primer soterrani de l'edifici. En aquest recinte hi ha el born de connexió a terra que uneix la presa de terra amb els conductors de protecció de cada derivació individual. La presa de terra està en contacte amb el terreny del subsòl de l'edifici. Aquests elements constitueixen una part fonamental del circuit de protecció contra contactes indirectes i descàrregues d'origen atmosfèric que podrien afectar la instal·lació.

En les centralitzacions per edificis destinats a habitatges, normalment, es preveu la instal·lació d'un comptador monofàsic per habitatge; en canvi, en les destinades a locals comercials o industrials, amb subministraments superiors als 15 kW, s'ha de preveure la instal·lació d'un comptador trifàsic d'energia activa i un d'energia reactiva per a cada abonat.

La derivació individual. És la línia elèctrica que uneix l'equip de comptatge amb els aparells del quadre de comandament i protecció de la instal·lació interior. Les destinades a habitatges estan formades per una línia monofàsica amb 3 conductors (fase, neutre i protecció), i les destinades a locals industrials o comercials, normalment, estan formades per una línia trifàsica amb 5 conductors (3 fases, neutre i protecció).

En els subministraments a un sol abonat, com ara habitatges unifamiliars, edificis públics o destinats a una indústria específica, no hi ha la línia general d'alimentació. En aquest cas, la caixa general de protecció enllaça directament amb l'equip de comptatge.

Red Elèctrica és la responsable de la gestió tècnica del sistema elèctric espanyol. Té com a funció principal garantir la continuïtat i seguretat del subministrament elèctric i la correcta coordinació del sistema de producció i transport.

Com a gestor de la xarxa de transport, Red Elèctrica actua com a transportista únic; com a tal, ha de garantir el desenvolupament i ampliació de les instal·lacions, fer-ne el manteniment i millora sota criteris homogènics i coherents i gestionar el trànsit d'electricitat entre sistemes exteriors que es realitzin utilitzant les xarxes del sistema elèctric espanyol. Tot això, a més de proporcionar informació suficient per garantir un funcionament segur al gestor de qualsevol altra xarxa amb la qual estigui interconnectat i l'accés de tercers a la xarxa en règim d'igualtat.

L'activitat de distribució se centra a construir, mantenir i operar les instal·lacions destinades a situar l'energia en els punts de consum. Històricament, el consumidor contractava amb l'empresa distribuïdora el servei elèctric; ara ho fa amb una empresa comercialitzadora.

D'aquesta activitat es desprenen certes obligacions per part de les empreses distribuïdores, que afectaran de manera directa el contracte de subministrament de l'usuari final, com és el compliment de qualitat, prendre lectura dels comptadors de cadascun dels usuaris que permetran les diferents facturacions de consum o el manteniment de les línies elèctriques que arribaran fins als subministraments contractats.