Guia Completa sobre Infeccions i Agents Patògens

Infecció: Colonització d'un organisme hoste per un microorganisme exterior: bacteri, fongs o virus. OMS: Organització Mundial de la Salut. CIE: Classificació Internacional de Malalties. L'agent infecciós: és aquell que té la capacitat de produir infecció. Les infeccions són causades per gèrmens patògens, que invadeixen l'organisme i es multipliquen produint substàncies tòxiques. És perjudicial pel funcionament normal i provoca una malaltia infecciosa, per això se l'anomena patogen. Tipus d'agents patògens: Virus: és una entitat biològica que compta amb la capacitat d'autorreplicar-se utilitzant la maquinària cel·lular. Un virus està format per una càpsula de proteïnes que envolta l'àcid nucleic. És acel·lular i la seva mesura microscòpica és: 20-300 mm. Forma de virus: virus, complex, helicoïdal i amb envoltura. Cicle de vida: es compon de 5 fases: 1- Absorció a una bactèria. 2- Infecció del material genètic viral. 3- Síntesi de les cobertes proteiques i encapsidació del material genètic viral. 4- Ensamblatge. 5- Lisis i alliberació de les partícules virals. Inactivació: deixant de replicar-se o transcorre'ns o no moderant ni infectant. Bacteri: És l'organisme més abundant de la Terra, es considera unicel·lular: és un ésser viu i és procariota. Amb els bacteris obtenim beneficis com: l'agricultura, la indústria, aliments... En la biosfera en general. Hi ha bacteris beneficiosos que actuen en la prevenció de colonitzar nínxols on podrien estar bacteris perjudicials i ajuden a l'assimilació de nutrients. Produeixen moltes vitamines. També hi ha bacteris perjudicials que són cèl·lules inactives diferenciades per una gran capacitat de resistència a la llum, temperatura, dessecació, antibiòtics i altres. Tipus de bacteris segons la forma: Cocs: esfèrics i ovoides. Bacils: cilindre allargat. Espiroquetes: cilindres helicoïdals. Fongs: Són éssers vius i poden ser: unicel·lulars o pluricel·lulars. Són considerats eucariotes, no fotosintètics i heteròtrofs, contenen quitina com a estructura de reserva i glicogen de reserva energètica. Realitzen la digestió externa i després absorbeixen. Alguns fongs són: font directa d'aliment: bolets, la fermentació de la cervesa, font d'antibiòtics... Els fongs són patògens importants que produeixen malalties a humans, altres animals i cultius. De tots els que coneixem, només 100 causen infeccions humanes (micosis); les més freqüents són la candidiasi i les tinyes. Cadena infecciosa: formada per 3 eslavons. Font d'infecció: hàbit ocasional en què l'agent causal manté temporalment la capacitat de reproduir-se per després passar a l'hoste susceptible. Mecanismes de transmissió: Vies i mitjans utilitzats per l'agent causal per passar de la font d'infecció a l'hoste. Ex: l'aire. Hoste: qualsevol individu que sigui capaç d'enmalaltir.

Mecanismes de transmissió Transmissió directa: Contacte directe entre la font d'infecció i l'hoste: mossegada o arrapada d'un animal o persona infectada. Contacte físic: a través de mans, via sexual, entre mucoses, transplacentari, a través de l'aire: gotetes de saliva i secrecions respiratòries. Transmissió indirecta: contagi produït amb separació en el temps i l'espai entre l'agent causal i l'hoste. Via aèria: pols, partícules en suspensió... Vehicle comú: aigua, aliments, fòmits, terra, vector: artròpodes. Vies d'eliminació: La porta de sortida del microbi (de vegades coincideix amb la porta d'entrada). Digestiva: via femta. Respiratòria: via tos, esternuts. Genitourinària: via secrecions i orina. Pell i mucoses: via ferides o secrecions infectades. Hemàtica: via objecte o vector. Infecció nosocomial: Aquella que es desenvolupa durant l'hospitalització del malalt i que no es trobava present, ni en període d'incubació en el moment de l’admissió a l’hospital, o en el personal sanitari degut al seu treball. 48 - 72 h post-ingrés. Causes d'infecció: El contacte entre l'agent causal i l'hoste susceptible no és suficient per desencadenar una malaltia, sinó que són necessaris altres factors que depenen: de les característiques del microorganisme, del propi individu, del procés al qual està sent sotmès i dels factors ambientals. Reservoris habituals de microorganismes: El personal sanitari, el pacient, el medi ambient. Precaucions per via aèria: Rentat de mans abans i després d'entrar en contacte amb l'usuari. Ús de mascareta. Cal que l'usuari sigui en una habitació individual i estar-s'hi amb la porta tancada. S'han de restringir les visites i s'hi utilitzaran les mesures de precaució especificades. Precaucions per gotetes: En tossir, esternudar o parlar emetem gotes de gran mida que entren en contacte amb la conjuntiva o la mucosa del nas o la boca de la persona susceptible. Rentat de mans abans i després d'entrar en contacte amb l'usuari. Ús de mascareta a menys d'un metre de l'usuari. Cal que l'usuari sigui en una habitació individual. S'han de restringir les visites i s'hi utilitzaran les mesures de precaució especificades. Precaució per contacte: Directe entre la superfície corporal de l'usuari malalt i la de l'hoste susceptible, o per transmissió indirecta a través d'un objecte contaminat. Davant de la possible transmissió per contacte, en general, hi ha prou amb extremar les precaucions estàndard. Tipus de vacuna: Passiva: Recordatori: el cos no actua sinó que els antígens introduïts al cos són els que actuen. Activa: Prevenció: introduïm el virus atenuat, per a que el cos creï anticossos i pugui defensar-se del virus.