Guia Completa sobre la Impressió Dental: Tipus i Materials

CONCEPTES: La impressió dental és l’obtenció d’una reproducció (una còpia exacta) de les estructures orals del pacient, principalment de les zones de treball. S’aconsegueix mitjançant materials anomenats de impressió, com l’alginat o les silicones, col·locats en les distintes cubetes d’impressió, o amb l’escàner intraoral. De la impressió obtinguda es realitza el buidatge de la impressió. Amb l’escàner intraoral, el buidatge no sempre és necessari, però es pot fer una impressió del model 3D amb resina. Buidar la impressió consisteix en el positivat de la mateixa, obtenint-se un model de treball en guix, que és una còpia exacta de les estructures orals del pacient.

TIPUS D’IMPRESSIONS:

• IMPRESSIÓ PRELIMINAR: Utilitza cubetes estàndard. Obtenim un motlle d’estudi. Pot guiar l’elaboració d’una cubeta individualitzada. Ajuda en el diagnòstic i pla de tractament. Materials: alginat. Ortodòncia/ferules.
• IMPRESSIÓ DEFINITIVA: Utilitza cubetes estàndard/individualitzades. Obtenim un motlle de treball. Ajuda a la realització del treball protètic al laboratori. Materials: alginat, polisulfur, silicones, polièters.
• IMPRESSIÓ DIGITAL: Utilitza escàner intraoral. Obtenim una imatge virtual en 3D. Es pot imprimir en resina amb una impressora 3D. Pot ajudar en el diagnòstic, el pla de tractament i es pot realitzar el treball protètic. Es pot planificar i guiar el treball digitalment.

Tipus de cubetes: Estàndard → metàl·liques, plàstiques, parcials, per desdentats (poden ser superiors o inferiors). Cubetes individuals → Es confeccionen totalment adaptades a l’anatomia del pacient, fent servir una impressió preliminar amb una cubeta estàndard.

Neteja, desinfecció i esterilització: Les cubetes es netegen després de la seva utilització en profunditat per eliminar les restes de materials d’impressió i guixos. Existeixen líquids específics per desincrustar. La desinfecció es pot efectuar per immersió en un desinfectant (bactericida/virucida). Les metàliques es poden esterilitzar a l’autoclau, les plàstiques es poden esterilitzar en fred.

Qualitats:

• Precisió: copiar estructures de manera exacta.
• Fluïdesa: ha de fluir per tots els contorns de les dents i les mucoses.
• Estabilitat dimensional: ha de mantenir tamany i forma.
• Resistència: no s’ha de trencar al extreure el material de la boca.
• Elasticitat: fàcil manipulació i emmagatzematge.
• Inocuo: no ha de ser tòxic ni irritant.
• Desinfectable: olor i sabor agradables.
• Color estètic: econòmicament recomanat en funció dels resultats a obtenir.
• Vida útil: adequada per l'emmagatzematge i la distribució.

Tipus de Materials d’Impressió:

• Elàstics: Conserven propietats elàstiques després del fraguat.
• HIDROCOLOIDES: Reversibles: agar. Irreversibles: alginat.
• ELASTÒMERS: Polisulfurs o mercaptans. Silicones (polisiloxans): de condensació i addició (polisiloxans de vinil). Polièters (impregum).
• No elàstics/Rígids: Es mantenen completament rígids després del fraguat. En desús per les impressions, però sí es fan servir pel buidatge i registre de l’oclusió. Pasta d’impressió d’òxid de zinc-eugenol o pastes zinquenòliques. Guix per impressions dentals. Compost per modelar (impressions).

Alginat: Avantatges: fàcil manipulació i barrejat, escàs equip necessari, temps de fraguat reduït, flexibilitat de la impressió, precisió del material, baix cost. Mescla correcta: consistència cremosa i sense grumolls en menys d’un minut.

Proporcions indicades pel fabricant. Emmagatzematge en pots hermètics (sense humitat) i sempre agitar perquè les partícules de pols no es quedin abaix i sigui més homogeni. Espatulat amb energia, ràpid, fent força vigorosament amb la mescla i l’espàtula contra les parets. El motlle cal buidar-lo el més aviat possible, ja que l’alginat anirà perdent aigua i patint contraccions. Durant dues hores es pot mantenir en nevera o humit.

Polisulfur: Es presenta en forma de pasta amb dos tubs col·lapsables: pasta base i pasta activadora. Es necessita un adhesiu per la unió del material d’impressió a la cubeta. Té 3 consistències: pesada, regular, lleugera. Manipulació: necessita cubeta individual. Adhesiu a la cubeta. Mescla de les pastes, mateixa quantitat, durant 1 minut. Carregar polisulfur a la cubeta. Temps de fraguat: 6-9 minuts. Es recomana el buidatge en 1 hora. La temperatura té influència directa sobre el fraguat: escalfant lloseta i/o espàtula: accelera el temps d’enduriment. Refredant lloseta i/o espàtula: retarda el fraguat. NO canviar proporcions de les pastes. Usos: impressions en operatòria dental, impressions en pròtesis dental.

Silicones: Material elàstic que es presenta com una massa plàstica que es va solidificant amb el pas del temps. Tenen les característiques positives dels polisulfurs però sense els seus desavantatges: color, olor, cubeta, adhesiu. Es classifiquen en dos tipus segons les seves reaccions químiques: de condensació (forma subproductes alcohol i aigua, no es fa servir en boca!! Només duplicat de models) i d’addició (presenten major precisió i s’utilitzen molt per mides de treball). Temps de polimerització: 3-5 min (segons ADA). La temperatura i la humitat no afecten a les de condensació, però sí a les d’addició (són hidrofòbiques). Cost elevat i temps de treball i fraguat llargs. S’ha d’eixugar la superfície, són hidrofòbiques.

Silicones d’Addició: Es contrauen molt poc al fraguat, pateixen molt poca deformació permanent (la més baixa de tots els materials d’impressió). La seva variació dimensional en 24h és molt reduïda. Estabilitat de la impressió garantida un mínim de 7 dies. Es presenten en: silicona densa per reproduir anatomia de maxil·lars i silicona fluida més precisa per reproduir detalls. Manipulació: segons la seva viscositat es presenten en pots, tubs o cartutxos.

Les silicones fluides es presenten en cartutxos que es mesclen amb un dispensador tipus pistola. La silicona massilla en dos pots amb dosificadors especials (culleretes): les dues pastes es mesclen en parts iguals de forma manual durant 30 seg. Es recomana la introducció en boca després d’un minut des que es comença la mescla. NO utilitzar guants de làtex durant la manipulació de la massilla!! El sulfur present al làtex i en el pols dels guants inhibeix la reacció de fraguat. Sense guants i amb rentat de mans previ per eliminar el pols dels guants. No es pot utilitzar de forma combinada silicones d’addició i de condensació: l’enduridor de les de condensació inhibeix el catalitzador de les d’addició.

Polièters: Presenten combinacions de propietats dels polisulfurs i de les silicones. Elastòmers no aquosos. Es presenten en forma de dos pastes col·lapsables/cartutxos. Propietats: fàcil manipulació, preu elevat, bona fluïdesa, diverses consistències, bona resistència: són els elastòmers més rígids → no utilitzar en pacients periodontals. Molt bona exactitud dimensional. Organolèptica regular: olor fort, sabor amarg. Mescla 1 min., enduriment 5 min. Emmagatzematge limitat. Són molt hidròfils, captan aigua i es deformen, no submergir-los. Al sòl es degraden: no utilitzar en altes temperatures.

Conservació i Desinfecció de les Impressions:

• Alginat: conservació: bossa hermètica, amb un tovalló humit, no mullat. No recolzar el material a la taula, es pot deformar. Desinfecció: hipoclorit 5% en espray o submergit durant 10 seg.
• Silicona: conservació: mantenir en un lloc net, fresc i amortiguat. Desinfecció: glutaraldehid 2% en espray o immersió.
• Polisulfur: conservació: buidat immediat, no té estabilitat dimensional. Desinfecció: només amb aigua.
• Poliéter: conservació: hidrofílic, mantenir en un lloc sec i no esperar molt a buidar. Desinfecció: no hipoclorit. Si solucions potents i concentrades.

Pressa d’Impressions:

• Alginat: 1. Explicació al pacient. 2. Elecció de la cubeta: no massa ajustada (espai 5mm entre cubeta i superfícies dentals pel material d’impressió). Ha de passar les zones posteriors de la boca 1cm aprox.
• Ha d’arribar al fons de vestíbul i a la base del terra de la boca.
• Tècnica de la impressió: a. Dosificació. b. Espatulat. c. Col·locació del material a la cubeta. d. Inserció de la cubeta. e. Extracció de la cubeta.

Tècnica de la impressió: Dosificació: 3 i 3 superior, 2 i 2 inferior. Espatulat: entre 45 i 60 seg segons fabricant. Espatulat enèrgic, consistència suau i uniforme. Col·locació del material a la cubeta: no omplir en excés. Valorar la quantitat de dents. Inserció de la cubeta: centrada a la línia mitjana amb lleugera pressió del darrere cap endavant per evitar que passi alginat cap a la laringe. A la inferior necessitem que el pacient elevi la llengua. Un cop col·locada, mobilitzar llavis i galtes per marcar fons de vestíbul i subjectar amb els dits a la part superior/inferior de la cubeta. Extracció de la cubeta: al finalitzar el fraguat, amb petits moviments. Es pot demanar al pacient que bufi o fiqui aire amb la xeringa triple entre material i genives/dent.

Silicones d’addició: Es fa servir en pròtesi fixa i pròtesi sobre implants, ja que té exactitud als detalls i estabilitat dimensional. Materials: es pot fer servir en un o 2 passos (més recomanable la tècnica en 2 passos o doble impressió). En 1 pas:

Silicona pesada i fluida es col·loquen a la vegada: 1. Elecció de la cubeta (igual que per a l’alginat). 2. Muntatge de la pistola d’automezcla. 3. Mescla de la silicona densa, dosificant amb les cullaretes medidores en proporció 1:1. 4. Barrejar amb les mans, sense guants o amb guants de nitril (no de làtex!). 5. Col·locar la silicona densa a la cubeta d’impressió i pressionar la zona on aniran les dents per crear concavitats que posteriorment s’ompliran amb la silicona fluida. 6. Prendre la impressió amb les dues silicones a la cubeta. Retirar la cubeta amb moviments suaus i continus per evitar deformacions.

En 2 passos: Es fa 2 vegades la impressió: 1. Elecció de la cubeta (igual que per a l’alginat). 2. Muntatge de la pistola d’automezcla. 3. Mescla de la silicona densa, dosificant amb les cullaretes medidores en proporció 1:1. 4. Barrejar amb les mans, sense guants o amb guants de nitril (no de làtex!). 5. Es pren una primera impressió col·locant paper film entre les dents i la silicona. Esperar que fragüi i retirar amb cura. 6. S’omplen les empremtes de les dents de la silicona densa ja fragüada amb silicona fluida. 7. Es col·loca de nou la cubeta en boca per obtenir la impressió definitiva. Un cop fragüada, es retira la cubeta amb moviments suaus i continus.

Impressions Digitals: L’escàner intraoral és un dispositiu òptic que permet capturar imatges tridimensionals de la cavitat oral del pacient i generar un model digital precís en 3D. Característiques principals: dispositiu petit i lleuger, fàcil d’introduir a la boca. Connectat a un ordinador per processar les imatges. Genera un model digital en 3D de la cavitat oral.

Avantatges: Més còmode per al pacient, més ràpid i net que les impressions convencionals, major precisió, el model digital no es deteriora i es pot guardar indefinidament.

Inconvenients: Cost elevat de l’equip. La saliva i els metalls poden provocar brillos i errors d’escaneig.

Recursos materials: escàner intraoral, fundes protectores o boquilles d’un sol ús o esterilitzables, retractor de galtes o obreboques, guants i mascareta.

Procediment d’impressió digital: 1. Encendre l’escàner intraoral i introduir les dades del pacient al software d’escaneig. 2. Col·locar la funda protectora o la boquilla d’un sol ús/esterilitzable. 3. Posar el retractor de galtes o obreboca per mantenir un camp sec i visible. 4. Assecar les dents amb la xeringa d’aigua–aire.

5. Escanejar totes les dents i superfícies dentàries seguint l’ordre indicat pel software. 6. El model digital apareix automàticament a la pantalla de l’ordinador. 7. Comprovar la qualitat del model digital i repetir l’escaneig de les zones amb errors o sense informació.

Criteris generals de qualitat: Una impressió és fiable i de qualitat quan: reprodueix totes les estructures necessàries (arc dental complet, fons de vestíbul, fre de llavi i galta, línia mil·limètrica de preparació…). Té definició nítida dels marges gingivals i dents. No presenta deformacions, bombolles, plecs ni buits. No hi ha zones amb material mancant ni sobremuntatges. El material està ben polimeritzat o fraguat (ni tou ni trencadís). Està ben adherit a la cubeta, sense despreniments. El color i la textura són homogènies (senyal de bona mescla). Està desinfectada i etiquetada correctament.