Guia Completa d'Higiene per a Nadons: Hàbits i Cures
Enviado por Cristina y clasificado en Magisterio
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,38 KB
Higiene Personal i Ambiental
La higiene personal és el conjunt de mesures orientades a la conservació de la integritat de les diverses funcions de l'organisme i a la millora de la salut. Forma part dels costums de cada cultura i inclou aspectes diferents.
La higiene ambiental incideix en el fet que els espais, els materials i l'ambient en què es desenvolupen les activitats infantils disposin de les condicions higièniques adequades.
Adquisició d'hàbits
Es pot considerar que l'evolució en les mesures d'higiene personal passa per tres fases:
- Fase passiva: la persona adulta realitza les activitats d'higiene al nadó.
- Fase de col·laboració: el nen o nena comença a participar en la seva higiene. En els primers períodes, la persona adulta és la que s'encarrega de la higiene, ajudada per l'infant; més endavant, se n'encarregarà l'infant i la persona adulta es limitarà a ajudar-lo.
- Fase activa: s'arriba a una independència progressiva de les tasques d'higiene personal per part del nen o nena, tot i que al principi cal una vigilància prudent i senzilla per part de la persona adulta.
Higiene Corporal del Nadó
La higiene corporal té un aspecte essencial, ja que la neteja integral, a més de ser imprescindible per al desenvolupament propi, ho és de manera especial quan es conviu i s'està en contacte amb altres persones. Els principals responsables de la higiene corporal en la infància són les mateixes famílies, sobretot durant els primers mesos; elles són les encarregades de les actuacions bàsiques del bany, la neteja específica, etc.
Cures específiques
Com que el nadó encara no ha desenvolupat un bon sistema immunològic, durant els primers mesos de vida és essencial mantenir una bona higiene i cal extremar-la, no tan sols pel que fa al cos, sinó també en relació amb tot allò que el nadó pugui manipular i amb l'entorn on viu.
El bany
És una de les activitats que s'acostumen a fer a casa i, per tant, rarament s'haurà de dur a terme a l'escola infantil. El bany ha de ser considerat una norma que cal complir cada dia. És fonamental que el nadó estigui net i còmode, ja que una higiene adequada és la millor garantia contra les possibles infeccions o irritacions de la pell.
La pell del nadó és molt fina i sensible. El pH cutani és neutre en néixer i es va fent àcid de manera progressiva. A més, no secreta prou greix i suor, amb la qual cosa l'epidermis i la pel·lícula protectora de la pell no estan prou lubricades.
Preparació per al bany
- Temperatura de l'habitació: Cal que estigui a la temperatura adequada (21-24 °C per a un nounat i 20-22 °C a partir de les sis setmanes de vida) i assegurar-se que no hi ha corrents d'aire.
- Material necessari: Cal preparar la banyera, sabó suau especial, una esponja natural (d'ús individual), xampú infantil, crema o oli corporal i la tovallola.
Procediment del bany
L'aigua del bany ha d'estar tèbia, entre 32-36 °C, i sobretot no superar els 37 °C. És molt útil fer servir un termòmetre de bany, però si no en tenim, sempre podem comprovar la temperatura de l'aigua submergint-hi una mica el colze.
Per ficar el nadó a la banyera, l'hem d'agafar de manera que amb un braç li aguantem el cap, el clatell i les espatlles, mentre que amb la mà de l'altre el subjectem per les natges. Un cop és a dins, aquesta segona mà ha de quedar lliure per poder rentar-lo. Sempre hem de rentar el nadó de dalt a baix, tirant-li aigua pel cap i per tot el cos, amb l'esponja o les mans.
El bany no ha de durar més de tres o quatre minuts. En acabar, hem d'aixecar a poc a poc el nadó perquè no tingui vertigen, posar-lo damunt d'una tovallola de cotó i abrigar-lo de seguida. El bany no només és important per qüestions higièniques, sinó que és un moment de plaer que afavoreix la comunicació afectiva entre el nadó i la persona adulta.
Altres atencions específiques
Un cop el nadó està eixut i vestit, cal parar atenció a altres zones:
- Cabells: Cal pentinar el nadó per mantenir els cabells nets i evitar que aparegui crosta làctia o granets al cuir cabellut. El raspall ha de ser de pèls molt fins i s'ha de passar amb suavitat i lleugerament humit per no fer-li mal. Durant les primeres setmanes s'han d'evitar les colònies.
- Orelles: La higiene s'ha de limitar a les zones exteriors, atès que els conductes interns, com els auditius o els nasals, es netegen sols.
- Ulls i nas: Requereixen un tractament especial, ja que en els primers anys de vida els nadons generen molta mucositat. Els ulls es netegen des del nas cap enfora i després cal eixugar-los. Les restes de mucositat s'han de retirar amb una tovalloleta o una gasa humida.
- Boca: Convé passar-hi una gasa després de menjar i abans de ficar-lo al llit.
- Ungles: És molt important que el nadó porti les ungles curtes perquè no s'esgarrapi la cara. Cal usar tisores de punta roma i tallar-les seguint la línia natural de l'ungla.
El canvi de bolquer
Abans de canviar el bolquer, cal tenir-ho tot preparat, ja que mai no es pot deixar sol el nadó.
Neteja de la zona
Després de treure el bolquer brut, cal netejar la zona genital:
- Nenes: La neteja s'ha de fer sempre de davant cap enrere, per evitar estendre bacteris dels intestins a la bufeta o la vagina.
- Nens: La neteja s'ha d'efectuar des de les cuixes fins al penis, posant una atenció especial als testicles, ja que, com que són rugosos, hi poden quedar restes d'orina o excrements.
Quan el nadó ja està net, cal eixugar bé la zona, sobretot els plecs, i assegurar-nos que quedi ben eixuta. A continuació, li apliquem la crema protectora a tota la zona.
Procediment per posar el bolquer net
- Posem el nadó estirat panxa enlaire damunt d'una tovallola.
- L'aixequem agafant-lo pels peus i li col·loquem el bolquer obert per sota, tenint en compte que la part superior quedi a l'altura de la cintura.
- A continuació, deixem anar el nadó, aixequem la part de davant del bolquer i el tanquem.