Guia Completa d'Higiene Infantil: Salut i Prevenció

Relació de la Higiene amb la Salut

Un dels factors més importants en el manteniment de la salut d’una població és la higiene.

Si observem la demografia dels països del Tercer Món, la primera dada que ens sorprèn és l’elevada mortalitat infantil. De fet, en molts d’aquests països només la meitat dels nounats arriba a l’adolescència.

L’anàlisi d’aquesta dada tan dramàtica revela que les causes són múltiples (sistema sanitari, recursos econòmics…), però un dels factors que més hi influeix són les males condicions higièniques. Aquestes condicions higièniques afecten la utilització d’aigües contaminades, el menjar i, molt especialment, la higiene corporal.

És possible arribar fins a la pràctica eradicació de multitud de malalties contagioses amb la simple millora de les condicions higièniques. Fins i tot hi ha malalties contra les quals no es coneix cap tractament efectiu que han desaparegut gràcies a aquesta millora.

Un exemple clar de l’anteriorment exposat és la pesta (també anomenada pesta negra o pesta bubònica). Aquesta malaltia va arrasar Europa a mitjan segle XIV i va reduir a la meitat la població de molts països. Es tracta d’una malaltia transmesa per les puces de les rates quan passen a l’home. Encara avui no se’n coneix un tractament eficaç, però simplement amb la millora de les condicions higièniques ambientals (desratitzacions) s’ha aconseguit vèncer la malaltia.

Per a tots aquests motius, és important que comencem com abans millor a inculcar hàbits higiènics en els nens, per tal que els adquireixin aviat. La comprensió i l’adquisició d’autonomia en els hàbits higiènics han d’augmentar al mateix ritme que les habilitats motores i intel·lectuals del nen.

A continuació, parlarem dels diferents hàbits d’higiene. Posarem especial èmfasi en la higiene corporal, però també parlarem de la higiene alimentària, en el vestuari, el calçat, etc.

Higiene Corporal Infantil

Les activitats relacionades amb la higiene tenen dos objectius principals:

• La prevenció de possibles malalties, mitjançant l’eliminació dels gèrmens presents al cos.
• Aconseguir que el nen les adopti com a hàbit, mitjançant les constants repeticions.

Des del naixement fins que el nen adquireix una certa autonomia, els adults són responsables de les seves activitats higièniques però, amb el pas del temps, s’han d’anar convertint en mers supervisors perquè les realitzin correctament.

A partir dels 3 anys, el nen ja pot col·laborar de forma activa en les activitats higièniques i als 5 anys ja hauria d’haver desenvolupat una certa autonomia en els hàbits higiènics. A partir d’aquesta edat, ja es va consolidant una plena autonomia en la higiene.

Un primer aspecte a destacar en la higiene del lactant és el canvi del bolquer, que té una importància clau en aquest període. Convé tenir en compte les pautes següents:

El Canvi de Bolquer

Els bolquers que es comercialitzen actualment estan farcits de cel·lulosa. Aquest material és altament absorbent, fet que permet que la pell es mantingui seca.

Però la seva capacitat és limitada i això obliga a realitzar diversos canvis de bolquer al llarg del dia. Sobretot és imprescindible realitzar el canvi d’immediat quan hi ha deposicions sòlides, perquè la femta és altament irritant per a la pell.

Es recomana realitzar el canvi en una superfície alta, per a major comoditat del cuidador, però implica un risc de caiguda per al nadó. Per tant, no cal dir que el nadó no s’ha de deixar mai sol en aquesta posició. Quan s’efectua el canvi del bolquer, és important comprovar que la pell ha quedat perfectament neta i seca. Abans de col·locar el bolquer net, cal aplicar una crema hidratant en tota la zona coberta pel bolquer; és millor si s’utilitza una pasta a l’aigua o pasta lassar, que té més propietats dessecants, i no és recomanable utilitzar les tradicionals pólvores de talc, perquè ressequen excessivament la pell i la fan més vulnerable. Deixar el bolquer massa temps sense canviar-lo pot provocar infeccions cutànies; per exemple, dermatitis del bolquer, que pot produir lesions importants a la pell, com úlceres sagnants.

El Bany Infantil

A partir de l’any, ja es pot utilitzar una banyera d’adult i convé que el nen tingui cada vegada més espai per moure’s. Als 3 anys, el nen ja es pot banyar sol, sempre sota l’atenta mirada d’un adult. El bany ha de ser una activitat diària. El nen cada vegada es diverteix més a la banyera, i fins i tot s’hi pot emportar alguna joguina. Durant el bany, se’ls ha de netejar tot el cos, però cal prestar especial atenció a algunes parts que requereixen una cura específica. A continuació, es detallen:

Higiene dels Genitals

En el cas dels nens, la higiene del penis ha d’incloure la retracció de la pell del prepuci, que s’ha de fer a poc a poc i sense forçar. En el cas de les nenes, sempre s’ha de netejar des de la vulva cap a l’anus, i no a la inversa, per prevenir infeccions.

Neteja del Cabell

No és necessari rentar-los el cabell cada dia, n’hi ha prou de fer-ho dues o tres vegades a la setmana, però sempre cal usar un xampú suau o equilibrant especial per a nens. Sí que s’ha de raspallar el cabell diàriament, per evitar embolics que afavoreixen l’acumulació de brutícia. Aprofitant el raspallat, és recomanable realitzar inspeccions visuals per detectar possibles infestacions de polls. Finalment, sempre que sigui possible, és recomanable que els nens portin el cabell curt.

Neteja del Nas i Orelles

El nas s’ha de mantenir lliure d’adherències o mucositats. La neteja es pot realitzar amb sèrum fisiològic. A causa de la facilitat de tamponament dels orificis nasals, és recomanable introduir l’hàbit de sonar-se el nas, sempre que sigui necessari, per prevenir infeccions derivades, com otitis internes. En el cas dels lactants, l’eliminació de la mucositat es pot realitzar mitjançant aspiració, sense forçar excessivament per no danyar la mucosa.

Hem de tenir en compte que les otitis internes provocades per l’acumulació de mucositat pot acabar provocant perforacions timpàniques, o fins i tot la necessitat de col·locar quirúrgicament drenatges per aconseguir l’eliminació de la mucositat o del pus generat per la infecció. Les perforacions timpàniques poden disminuir la capacitat auditiva, la qual cosa en aquestes edats d’aprenentatge és un problema de vital importància. La neteja de les oïdes s’ha de limitar al pavelló auditiu. No és recomanable la utilització de bastonets per eliminar el cerumen, perquè sovint l’únic que s’aconsegueix és compactar-lo al fons de l’oïda. La higiene s’ha de realitzar simplement amb una tovallola o una gasa per eliminar les restes de cera presents al pavelló.

Higiene de Mans i Ungles

Les mans dels nens són la font d’infecció més habitual, ja que és la part del cos que entra en contacte amb la brutícia amb major freqüència. És important que adquireixin l’hàbit de la higiene de les mans el més aviat possible, sobretot abans dels àpats i després de fer les seves necessitats. En general, el nen ha d’assimilar que s’ha de rentar les mans sempre que estiguin brutes, al llarg de tot el dia. Hi ha moltes malalties més o menys greus que es poden prevenir amb el simple fet de rentar-se les mans, per exemple:

• Conjuntivitis vírica o bacteriana
• Gastroenteritis
• Infeccions cutànies com la furunculosi
• Cucs infantils a la femta
• Grip o refredat
• Parotiditis o galteres, etc.

Les ungles també tenen la seva importància sanitària en la prevenció de malalties, ja sigui per la brutícia acumulada al seu interior o bé per les ferides que pot provocar el fet de portar-les massa llargues. Les ungles s’han de tallar ja des de les primeres setmanes de vida; s’aconsella utilitzar tisores de punta roma per evitar accidents. Les ungles de les mans s’han de tallar seguint la línia del dit. Les dels peus és recomanable tallar-les rectes i no tallar els angles laterals; d’aquesta forma evitem les ungles encarnades, és a dir, que creixin clavant-se a la pell.

Higiene Bucodental Infantil

La higiene bucodental és tan important com la higiene de la resta del cos però moltes vegades no rep l’atenció necessària, ni a casa ni a l’escola. Som conscients que s’han de netejar les mans del nen quan estan brutes, canviar-li el bolquer i banyar-lo, però a vegades ens oblidem de la higiene de la boca després de cada àpat. La conservació de la salut bucodental infantil s’ha d’iniciar fins i tot abans del naixement. Alguns medicaments presos durant l’embaràs poden alterar el desenvolupament dental (per exemple, les tetraciclines, un grup d’antibiòtics que poden ocasionar taques a les dents); també un dèficit de calci o de fluor pot alterar-ne la correcta formació. A partir del naixement s’han de seguir unes mesures higièniques adequades per evitar la malaltia bucal més freqüent: la càries. Altres alteracions importants que poden aparèixer són la posició incorrecta de les dents o la deformació del paladar per un excés d’utilització del xumet o per succionar el dit polze.

Estructura de les Dents

Les dents estan formades per tres teixits calcificats que envolten la polpa dental.

• La polpa dental està formada per petits vasos sanguinis que aporten la sang a la dent i per terminacions nervioses.
• La dentina és el teixit calcificat que envolta tota la cavitat pulpar.
• L’esmalt és el teixit calcificat que envolta la dentina a la corona, la part visible de la dent. És el teixit més dur i resistent del nostre cos.
• El cement és el teixit calcificat que envolta la dentina per l’arrel, la zona de la dent que està fixada als maxil·lars.

La Càries Dental

És una malaltia infecciosa produïda pels bacteris presents a la cavitat bucal. Aquests microorganismes s’alimenten de les restes d’aliments que queden a la boca (sobretot hidrats de carboni: sacarosa, glucosa, lactosa, etc.). Els bacteris produeixen substàncies àcides que poden destruir els teixits dentals calcificats, com l’esmalt i la dentina. Si la càries afecta l’esmalt, la lesió inicial que s’observa pot ser tan sols una petita taca blanca. Si augmenta la destrucció, la lesió també pot afectar la dentina i es fa més evident, ja que es pot observar una cavitat. Si l’afectació arriba a l’interior de la polpa dental apareixerà el dolor característic.

La càries es pot prevenir si s’adopten les mesures següents:

• Alimentació equilibrada: enforteix els teixits calcificats de les dents i les fa més resistents a l’acció dels àcids. També la ingesta limitada de sacarosa (sucre de taula, llaminadures, sucs amb sucres afegits…) evita el desenvolupament dels bacteris a la boca del nen.
• Higiene adequada: si netegem la boca del nen després de cada ingesta d’aliment, aconseguirem eliminar molts dels bacteris (placa bacteriana) i les restes de menjar i evitarem que els bacteris que es mantinguin a la boca es puguin alimentar i produir àcids.
• Control periòdic per l’odontopediatre: és l’especialista encarregat de prevenir i tractar qualsevol malaltia relacionada amb la boca i, en especial, amb les dents del nen. L’odontopediatre recomanarà la quantitat necessària de fluor que ha de rebre el nen per enfortir les seves dents. Un excés de fluor també pot ser perjudicial perquè provoca l’aparició de taques a les dents (fluorosi dental). Si es realitza una visita a l’odontopediatre durant el primer any de vida, disminueix el risc de patir càries.

Higiene Bucodental en Lactants (0-2 anys)

Alimentació

• No hem d’oferir al lactant líquids ensucrats fora de les hores de presa del biberó. Tampoc hem d’endolcir el xumet del nen amb sucre o sucs.
• A la nit no convé donar-li biberons amb llet, sucs…. És més recomanable un biberó amb aigua.
• L’aportació de fluor ha de ser l’adequada: tant el dèficit com l’excés són perjudicials. És important que ens assegurem que tant el tipus d’aigua que donem al nadó com l’aigua que utilitzem per preparar els biberons són aptes per a consum infantil.

Higiene Bucodental

• Es pot netejar la boca del nadó amb una gasa estèril i humitejada amb aigua o sèrum fisiològic. Quan han erupcionat les dents, també es pot utilitzar un didal de silicona. Cal realitzar un massatge sobre les genives o la superfície de les dents i intentar retirar totes les restes de llet o farinetes després de cada presa d’aliment.
• Si utilitza xumet, ha d’estar net i mai li hem d’oferir impregnat amb substàncies ensucrades. En la mesura del possible, s’ha d’evitar un ús excessiu del xumet: si el nen el necessita per dormir, l’hi retirarem quan estigui adormit. A partir dels 2 anys, no és recomanable que el segueixi utilitzant.

Higiene Bucodental en Nens (2-6 anys)

A partir dels 2 anys segueix essent important realitzar una correcta alimentació, encara que canvia la forma de dur a terme la higiene bucodental del nen.

Alimentació

• No convé que prengui dolços, aperitius o refrescos, ja que augmenten el risc de càries. Si el nen vol menjar entre hores, és preferible oferir-li fruita o entrepans.
• Si el nen vol prendre caramels i llaminadures, és preferible que en prengui després dels àpats i just abans de rentar-se la boca.
• Si el nen ja s’ha raspallat les dents a la nit, no ha de prendre menjar o begudes ensucrades (llet, sucs…) abans d’anar a dormir.
• S’ha de donar al nen suficient aigua per tal que estigui ben hidratat i pugui produir suficient saliva. La saliva disminueix l’acidesa de la boca i pot ajudar a prevenir l’aparició de la càries.

Higiene Bucodental

• Les dents s’han de raspallar després de cada ingestió d’aliment, com a mínim tres vegades al dia. Sobretot és imprescindible fer-ho abans d’anar a dormir, perquè a la nit disminueix molt la producció de saliva i hi ha més risc de formació de càries.
• El raspall de dents ha de ser apropiat per a cada edat: el mànec ha de ser gran i el capçal petit.
• La pasta dentifrícia ha de ser la indicada per a l’edat del nen i és preferible que tingui un gust agradable.
• La quantitat de pasta depèn de l’edat del nen. Per als més petits, la quantitat apropiada és la mida d’un gra d’arròs. No ha de sobrepassar mai la quantitat que es recomana que utilitzi un adult, que és la mida d’un pèsol.
• Els nens no han d’utilitzar col·lutoris abans que aprenguin a escopir, als 5 anys en la majoria dels casos. L’odontopediatre és qui ha de determinar si un nen necessita utilitzar un col·lutori.

La Higiene Alimentària

Moltes malalties es transmeten a través dels aliments i es podrien evitar si seguim una higiene adequada en la preparació i en la dispensació d’aliments.

Tipus de Malalties Transmeses per Aliments

Intoxicacions alimentàries

Característiques: Es produeix per la ingestió de substàncies tòxiques presents en els aliments. No hi ha presència de microorganismes.

Exemple: Intoxicació per bolets.

Infeccions

Característiques: Els microorganismes patògens colonitzen els aliments, es desenvolupen i multipliquen. Quan aquest aliment és ingerit, els microorganismes s’introdueixen al nostre cos i provoquen una infecció.

Exemple: Salmonel·losi.

Toxiinfeccions alimentàries

Característiques: Els microorganismes presents en els aliments no només es reprodueixen sinó que també produeixen substàncies molt tòxiques (toxines). En entrar al nostre organisme provoquen una infecció i una intoxicació alhora.

Exemple: Botulisme.

Higiene en la Preparació dels Aliments

Per evitar la contaminació dels aliments, en el moment de la seva preparació hem de seguir una sèrie de normes:

• La zona de preparació dels aliments (la cuina o una altra dependència) ha de complir tota la normativa d’higiene alimentària i la persona que el prepara ha de conèixer i complir també aquesta normativa.
• Els aliments s’han de conservar en bones condicions (temperatura, humitat, fora de l’abast d’insectes o altres animals…).
• S’han de netejar correctament els aliments que es consumeixen crus.
• Convé consumir els aliments immediatament després de cuinar-los.
• S’ha d’utilitzar exclusivament aigua potable i adequada per a la preparació de menús infantils.

Higiene en la Dispensació dels Aliments

En el moment de donar els aliments als nens, també hem de seguir una sèrie de normes bàsiques:

• Rentar-se les mans correctament abans de menjar, tant el cuidador que donarà l’aliment com el nen si menja sense ajuda.
• Tots els utensilis utilitzats per menjar han d’estar perfectament nets: biberons, tetines, vasos, culleres, superfícies de la taula…
• Utilitzar correctament els coberts: cal evitar tocar els aliments amb les mans sempre que sigui possible.
• No s’han de compartir els vasos, plats, culleres, biberons…, ja que també es compartiran els microorganismes presents a les boques.
• Cal evitar tossir i esternudar o bufar els aliments per refredar-los: és una manera de contaminar-los.

Higiene en el Vestuari i el Calçat

La roba i el calçat, a part de tenir una funció estètica i de subratllar la pertinença a un grup social, protegeixen el nostre cos. El cos humà necessita que el protegim de l’exterior per diversos motius:

• Necessitem mantenir la temperatura corporal. Per això, hem d’evitar tant el fred com la calor excessius.
• És important reduir les lesions a la pell per evitar l’entrada de microorganismes que puguin provocar infeccions.
• Hem de minimitzar els cops que rebem en realitzar les nostres activitats diàries, com caminar, saltar, xutar una pilota…

Hem de ser molt curosos en escollir el tipus de sabata i de vestit dels nens. Han de ser adequats per a cada edat, cada època de l’any i també per a cada tipus d’activitat que hagi de realitzar.

Característiques i Higiene del Vestuari

Per protegir el nen de l’exterior i afavorir-ne el desenvolupament motor, hem d’assegurar-nos que la seva roba sigui:

• Còmoda per permetre tots els moviments i activitats: caminar, saltar, moure els braços…
• No massa ajustada per evitar que es produeixin rascades a la pell. És recomanable que els pantalons o les faldilles s’ajustin a la cintura amb una goma. S’han d’evitar les peces amb moltes costures i és important que les samarretes o els jerseis tinguin una obertura ampla per al cap, per tal que els nens se’ls posin sense complicacions.
• Fàcils de posar i de treure. En el cas dels nadons, això facilitarà el canvi de roba als cuidadors i en els nens grans, afavorirà que se la puguin posar i treure ells sols. És preferible utilitzar tancaments senzills com el velcro.
• Transpirables per tal que la suor s’elimini més ràpidament i evitar que la roba quedi humida. Es tendeix a abrigar massa els nens, la qual cosa és un error perquè es produeix un excés de suor que mulla la roba.
• Resistent per suportar el ritme d’activitat infantil sense trencar-se; adequada a cada època de l’any i les inclemències del temps.
• Fàcil de netejar per poder mantenir la higiene de manera eficaç.

Higiene del Vestuari

La roba infantil s’ha de mantenir neta per evitar l’aparició d’infeccions. Moltes vegades això requereix canvis de roba diverses vegades al dia, perquè és inevitable que els nens s’embrutin quan mengen, en fer les seves necessitats, quan juguen al parc, en pintar a l’escola… A l’escola s’ha de canviar la roba al nen sempre que s’hagi embrutat. Per això, cal demanar als pares que portin roba de recanvi.

Aquesta roba ha d’estar perfectament identificada per tal que puguem reconèixer amb facilitat les peces de cada nen. A partir dels 4 o 5 anys, pot ser suficient portar una bata per protegir la roba. També és recomanable que, quan es realitzin activitats de psicomotricitat, els nens portin la roba adequada: un xandall.

La Roba Infantil a l'Hivern

Per protegir-los millor del fred, és preferible utilitzar diverses capes de roba que una sola peça molt gruixuda, per dos motius:

• Es manté millor la temperatura corporal perquè es creen capes d’aire entre la roba.
• Millora la mobilitat del nen.

A casa s’ha de canviar de roba el nen tantes vegades com sigui necessari però, com a mínim, en dues ocasions:

• Després de banyar-lo: es canvia tota la roba, tant la interior com l’exterior.
• Per anar a dormir: els nens han d’utilitzar un pijama adequat a la temperatura exterior. Ha de ser una peça àmplia, que no alteri la circulació sanguínia, i transpirable, per evitar la humitat que afavoreix les infeccions. Per aquest motiu, no és aconsellable dormir amb la roba interior: mitjons, calcetes o calçotets.

Per rentar la roba del nadó o del nen s’han d’utilitzar sabons específics, que continguin productes químics poc irritants. No és aconsellable la utilització de suavitzants perquè poden produir lesions cutànies en les pells sensibles dels nadons.

Característiques i Neteja del Calçat

Les sabates s’utilitzen per protegir els seus peus de l’exterior en caminar; per aquest motiu, el calçat ha de ser diferent per als nadons que per als nens que comencen a caminar. En els nadons, ha de ser molt flexible i la sola no pot ser rígida. En canvi, quan comença la bipedestació (quan el nen ja se sosté dret tot sol), la sola ha de ser més resistent i antilliscant. Igual que la roba, el calçat ha de complir una sèrie característiques:

• Comoditat i flexibilitat que permeti tots els moviments del peu: flexió, extensió, moviments laterals i obertura dels dits.
• Facilitat per posar-lo i treure’l: evitar el calçat amb cordons, si és possible.
• Ajust correcte a la mida del peu: si és massa ajustat, provocarà lesions a la pell i els ossos; si és massa gran, pot produir rascades.
• Subjecció correcta del turmell per evitar torçades i caigudes.
• Bona transpiració per tal que s’elimini la suor més ràpidament i evitar així les males olors i la proliferació d’infeccions per fongs.
• Resistència i impermeabilitat, en funció de les inclemències del temps i de l’activitat que realitzi el nen.
• Facilitat per netejar-lo per dins i per fora.

Higiene del Calçat

El calçat infantil s’ha de mantenir en bones condicions. Per a això, cal netejar-lo, raspallar-lo i airejar-lo diàriament. A l’escola s’ha de fer servir un calçat adequat per a cada activitat: sabatilles esportives o mitjons antilliscants si el nen és a classe de psicomotricitat, xancles si fa natació… I per fer la migdiada, s’ha de treure les sabates. A casa s’ha de fer servir un calçat diferent de l’usat per sortir al carrer.

Es recomana que el nen utilitzi sabatilles de tela perquè són més còmodes i permeten que el peu descansi. En cas que el peu del nen presenti una sudoració o una olor excessives, s’ha de consultar al pediatre. També cal estar atents a qualsevol lesió que pugui indicar una infecció per fongs.

Vacunació i Higiene contra la Diarrea

Una alimentació variada, juntament amb una hidratació adequada, un correcte rentat de mans després de la defecació i abans dels àpats, una regulació de les deposicions, així com la vacunació contra el rotavirus en menors de 3 anys en els mesos freds són algunes de les mesures higièniques i dietètiques que Manuel Valenzuela, president de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD), i Federico Argüelles, director d’Activitats de la FEAD, recomanen per evitar l’aparició de diarrees, provocades en el 90% dels casos per agents infecciosos, a propòsit del Dia Mundial de la Salut Digestiva, que se celebra avui de forma simultània en 110 països i que està promoguda per l’Organització Mundial de Gastroenterologia. La finalitat de la iniciativa és conscienciar la població general, i sobretot els nens, sobre temes de salut digestiva. Per això, aquest any, la celebració se centra en les infeccions intestinals —especialment en la diarrea—, el diagnòstic i el tractament.

A Europa es produeixen 16.000 morts a l’any i 500 a Espanya, on es considera la malaltia més freqüent en el nen sa, estimant-se una incidència anual entre 0,5 i 2 episodis en menors de 3 anys.

Als 5 anys la majoria dels nens ha tingut alguna infecció per rotavirus, responsable de gairebé el 50% dels casos infantils.

«A Espanya la mortalitat és baixa, però la taxa de morbiditat i les seves conseqüències són altes pel que fa a cost sanitari i social», ha apuntat Argüelles. Tot i això, en els països en vies de desenvolupament és fonamental que existeixin «campanyes de vacunació enfront del rotavirus i el xarampió, fet que ajudaria a evitar 400.000 morts anuals», ha dit Valenzuela.

A més, dos de cada tres pacients moren a causa de la deshidratació. El punt clau del tractament és la rehidratació oral amb solucions de baixa osmolaritat, que contenen sucre, sal i aigua, i s’han de diluir en aigua potable. Per la seva banda, Argüelles ha posat de relleu que en el Tercer Món els mitjans de transmissió, amb l’aigua en mal estat i sense potabilitzar com a vehicle i la falta de mesures higièniques i dietètiques, són freqüents, fet que explica l’alta mortalitat.

Qüestionari d'Higiene Infantil

1. Què és una piràmide?

   Una gràfica que relaciona sexe (gènere), edat i nombre.

2. Quina de les següents malalties es va erradicar gràcies a les mesures higièniques?

   Pesta negra.

3. Quins són els dos objectius relacionats amb la higiene?

   La prevenció de possibles malalties, mitjançant l’eliminació dels gèrmens presents al cos i aconseguir que el nen les adopti com a hàbit, mitjançant les constants repeticions.

4. Quins productes s’utilitzen per a la neteja del cordó umbilical?

   Alcohol al 70% i gases estèrils.

5. A quina temperatura ha d’estar l’aigua del nadó?

   Entre 35 i 36 °C.

6. Quina ha de ser la profunditat de l’aigua durant el primer any de vida?

   Que no superi els 15 cm.

7. Per què es produeix la dermatitis dels plecs (pell)?

   Per l'acumulació d’aigua en els plecs cutanis.

8. Quins trastorns pot produir l'acumulació?

   Totes les respostes són correctes.

9. Com netejar els genitals (nen i nena)?

   En el cas dels nens, la higiene del penis ha d’incloure la retracció de la pell del prepuci, que s’ha de fer a poc a poc i sense forçar. En el cas de les nenes, sempre s’ha de netejar des de la vulva cap a l’anus, i no a la inversa, per prevenir infeccions.

10. Quin dels següents productes no s’utilitza per tractar els polls?

    Alcohol al 70%.

11. Marca la resposta correcta:

    Totes les respostes són correctes.

12. Quina de les següents afirmacions és incorrecta:

    Les ungles s’han de deixar a la línia del dit.