Guia Completa sobre les Hemorràgies: Causes, Classificació i Actuacions

1. Definició

Hemorràgia = pèrdua de sang per ruptura d’un vas sanguini (artèria, vena o capil·lar).

Causes: ferides, fractures, úlceres d’estómac, varius esofàgiques.

La gravetat depèn del vas trencat, localització, velocitat i duració del sagnat.

Pèrdues importants poden causar xoc i mort en minuts.

2. Classificació de les hemorràgies

2.1. Segons el vas sanguini

Arterial: sang vermell viu, surt a borbolls i ritme cardíac. Molt greu.

Venosa: sang vermell fosc, flux continu i lent.

Capil·lar: sagnat lent, sol aturar-se sol.

2.2. Segons el lloc on s’aboca el sagnat

Externa: surt per una ferida → fàcil de detectar.

Interna: la sang queda dins del cos → molt perillosa, pot passar desapercebuda.

Exterioritzada: s’aboca a un òrgan i surt per un orifici natural. Exemples:

• Epistaxi (nas), otorràgia (orella), hematúria (orina), metrorràgia (vagina),
• hemoptisi (sang respiratòria per boca), hematèmesi (vòmit de sang), melenes/rectorràgia (femtes).

2.3. Segons la gravetat

Lleu: fins a 500 ml (10%). Freqüència cardíaca fins a 100 bpm.

Greu: 0,5–1,5 L (10–30%). Símptomes: taquicàrdia (fins 140 bpm), pols dèbil, disnea, pell freda/pàl·lida, set, vertigen, desmai.

Molt greu: >30%. Risc alt de xoc hipovolèmic.

3. Actuació davant d’una hemorràgia externa

3.1. Actuacions generals

Seure la víctima; si està dèbil → decúbit supí o Trendelenburg i calmar-la.

3.2. Actuacions locals

1. Localitzar el punt de sagnat.

2. Compressió directa amb una tela neta.

• Si l’apòsit s’amara → no retirar-lo, afegir-ne més.
• Si hi ha un objecte clavat → NO treure’l, comprimir pels costats.

3. Elevació del membre per sobre del cor (si no hi ha fractura).

4. Compressió arterial si no s’atura:

• Braç → artèria humeral.
• Cuixa → artèria femoral.

Cura de ferides – què NO fer

No utilitzar alcohol, povidona iodada acolorida, ni cotó fluix.

Els punts de sutura → fins a 4–6 h després.

Casos especials

Epistaxi (hemorràgia nasal)

Cap endavant.

Pinçar el nas 10 min.

No parlar ni empassar.

Evitar activitat intensa després.

Otorràgia (oïda)

Possible perforació timpànica o fractura de crani (si sang aquosa → fluid cefaloraquidi).

Inclinar el cap cap al costat lesionat.

Cobrir amb apòsit estèril.

Trasllat urgent.

Actuació:

1. Tranquil·litzar.
2. Decúbit supí.
3. Mantenir via aèria permeable.
4. Controlar constants.
5. Posició antixoc, evitar pèrdues de calor.
6. Trasllat urgent.

4. Actuació davant d’una hemorràgia interna

Sospita quan hi ha traumatisme fort o símptomes d’hemorràgia greu sense sagnat visible:

Taquicàrdia (fins 140 bpm), pols dèbil.

Disnea.

Pell freda i pàl·lida.

Set.

Vertigen/desmai.

5. Xoc hipovolèmic

Concepte

Situació d’emergència on no arriba prou sang als òrgans → fallada d’òrgans.

Causes: hemorràgia greu (principal), deshidratació, cremades, sèpsia, anafilaxi, infart.

Signes i símptomes

1. Inici: pols ràpid, pell freda i pàl·lida, hipotensió.
2. Evolució: símptomes d’hemorràgia greu + cianosi (blavós).
3. Fase greu: agitació, badalls, inconsciència → parada cardíaca.

Tipus de xoc

Hipovolèmic, cardiogènic, sèptic, anafilàctic.

6. Actuació en cas de xoc

1. Aturar l’hemorràgia o causa.
2. Posició Trendelenburg.
3. Cap de costat (evitar aspiració).
4. Protegir del fred (no escalfar).
5. Controlar consciència i respiració.