Guia Completa d'Habilitats Socials i Comunicació Assertiva

Les Habilitats Socials (HHSS)

Les Habilitats Socials (HHSS) són el conjunt de conductes i gestos que expressen sentiments, emocions, actituds, desitjos i opinions d’una manera adequada (és a dir, respectant els altres). Això es tradueix en posseir empatia, assertivitat i habilitats de diàleg. Generalment, les HHSS eviten i resolen possibles malentesos i problemes, i ajuden a mantenir amb els altres una millor relació i comunicació.

Objectius de treballar les HHSS

• Conèixer el repertori d’HHSS.
• Aprendre a seleccionar les habilitats en funció dels requisits específics de cada situació, portant-les a la pràctica.

Components de les Habilitats Socials

1) Components conductuals

• La conducta: És la manera particular que té cadascú de comportar-se, actuar o donar una resposta en un moment determinat. Depèn de factors interns (personalitat, intel·ligència i creences) i factors externs o ambientals (moment, individus presents i circumstàncies).
• Assertivitat: La conducta assertiva és la més hàbil socialment perquè suposa l’expressió oberta dels sentiments, desitjos i drets sense atacar ningú. Expressa el respecte cap a un mateix i cap als altres. Ser assertiu no significa l’absència de conflicte, sinó saber gestionar els problemes quan sorgeixen.
• La comunicació: Perquè existeixi, hi ha elements que no poden fallar: emissor, receptor, missatge, codi i canal. En la comunicació hi ha d’haver un receptor que t’entengui i un feedback de respondre o dir "val, t'he entès"; en canvi, en l’expressió no cal receptor.

2) Components emocionals

1. Emocions: Impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l’ambient que indueix sentiments, desencadena conductes de reacció automàtica i pot variar al llarg del dia.
2. Estímuls: Poden ser externs (es troben a l’ambient i es reacciona amb ira, alegria, por...) o interns (es produeixen en l’àmbit cognitiu, a la ment, quan imaginem situacions).
3. Intel·ligència emocional: Capacitat de reconèixer els sentiments propis i els dels altres, de motivar-nos i de saber utilitzar bé les emocions.

3) La personalitat

És el producte de l’herència i del medi ambient; no hi ha dues persones amb el mateix codi genètic. Aspectes importants:

• L’autoconcepte: Percepció o opinió que un té de si mateix.
• L’autoestima: Valoració que donem al propi autoconcepte.

Dèficit d’Habilitats Socials

Són comportaments que denoten dificultats per iniciar o mantenir una conversa, no saber què dir o sentir-se cohibit. El dèficit d’HHSS té repercussió en tots els àmbits de la vida. Les causes poden ser genètiques (innates) o culturals (procés educatiu i de socialització). És important determinar si el dèficit es deu a una falta d’aprenentatge o a una incapacitat d’aplicar-les per buscar estratègies d’intervenció.

Factors que condicionen la seva execució

1. Conductuals: Falta d’habilitats comunicatives, comportament agressiu, timidesa.
2. Emotius: Baixa autoestima, por de fer el ridícul.
3. Cognitius: Pensaments distorsionats, falta de coneixement.

Manifestacions del dèficit

La dificultat per interrelacionar-se es manifesta mitjançant: 1) Timidesa, 2) Bloqueig, 3) Sobre-adaptació, 4) Agressivitat, 5) Ansietat social, 6) Fòbia social i 7) Aïllament.

Com millorar les nostres HHSS

La Comunicació

L’impacte d’un missatge depèn d'un 55% del llenguatge corporal, un 35% del llenguatge vocal (volum, to, ritme) i un 10% del llenguatge verbal. És més important la manera com es diu que el que es diu.

A) Comunicació verbal

En les etapes de la comunicació es va perdent informació: el que es vol dir, el que realment es diu, el que sent el receptor, el que escolta, el que entén i el que interpreta.

Barreres de la comunicació verbal

• Semàntiques: Desconeixement del significat de les paraules.
• Psicològiques: Vergonya, por a l'autoritat o inseguretat (les més difícils de superar).
• Fisiològiques: Problemes de percepció (sentir o expressar-se amb dificultat).
• Físiques: Soroll o interferències ambientals (calor, fred, humitat).
• Socioculturals: Religió, diferències ètniques, nivell econòmic o estatus.

B) Comunicació no verbal

1. Parallenguatge: Com es diu quelcom (to, volum, entonació, ritme, fluïdesa i claredat).
2. Kinèsica: Llenguatge corporal (postura, gestos, expressió facial, mirada i somriure).
3. Proxèmica: Ús de l’espai social i personal. Zones: pública, social, personal, íntima i privada íntima.

Empatia i Escolta Activa

L'empatia és la capacitat de posar-se al lloc de l’altre. L'escolta activa implica escoltar sentiments i idees, no només paraules. Avantatges: afirma l'altra persona, dóna seguretat i permet conèixer-la millor.

Per millorar la capacitat d’escoltar

• Acceptar el punt de vista de l’altre i eliminar prejudicis.
• Escoltar amb el cos i fer preguntes obertes.
• Evitar conductes de fugida o desinterès.

Barreres de l’escolta activa

Comparar, llegir el pensament, assajar, filtrar, jutjar, somiar, identificar-se, aconsellar, discutir, voler tenir sempre la raó i canviar de conversa.

Assertivitat i Tècniques

L’assertivitat bàsica implica defensar els propis pensaments amb respecte. Hi ha tres estils: inhibat (passiu), agressiu i assertiu.

Tècniques de millora

1. Missatges jo: Expressar com vivim una situació en primera persona.
2. Disc ratllat: Repetir el que volem amb calma.
3. Banc de boira: Admetre l'opinió de l'altre sense entrar en provocacions.
4. Interrogació negativa: Pregunta que retorna la conversa sense criticar.
5. Tècnica d’ignorar: Ajornar la discussió fins que hi hagi calma.

Intel·ligència Emocional i Autoestima

La intel·ligència emocional es compon d'autoconsciència, autocontrol, automotivació, empatia i assertivitat.

L'hàbit de desenvolupar l'autoestima

Cal practicar-la dia a dia amb aquestes pautes:

1. Centrar-se en les coses positives.
2. Apreciar el que tenim.
3. Identificar febleses i corregir-les sense culpabilitzar-se.
4. Envoltar-se de persones que ens donin suport.
5. Enfortir els punts forts i creure en les pròpies possibilitats.
6. Marcar-se objectius propis sense comparar-se amb ningú.