Guia Completa de la Segona Guerra Mundial: Esdeveniments i Impacte
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 10,92 KB
Causes de la Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va començar per una combinació de motius polítics, econòmics i ideològics. El Tractat de Versalles del 1919 va imposar condicions molt dures a Alemanya, cosa que va generar un gran malestar. L'ascens del nazisme i el feixisme, amb líders com Hitler i Mussolini, va alimentar ambicions expansionistes i de conquesta territorial.
La crisi econòmica del 1929 va agreujar els problemes en molts països, facilitant l'arribada al poder de governs autoritaris. A més, la política d'apaivagament de França i el Regne Unit, que no van intervenir quan Alemanya va ocupar Àustria i els Sudets, va encoratjar Hitler. El pacte de no-agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica (Pacte Molotov-Ribbentrop) va facilitar la invasió de Polònia el setembre de 1939, que va marcar l'inici oficial de la guerra a Europa. Al mateix temps, el Japó buscava ampliar el seu imperi a Àsia, generant un altre front de conflicte al Pacífic.
L'Expansionisme i el Militarisme Prèvi a la Guerra
L'Expansionisme Italià
Itàlia, sota el règim de Mussolini, aspirava a formar un nou imperi al Mediterrani. Amb aquesta finalitat, va envair Etiòpia (1935) i Albània (1939), desafiant obertament la Societat de Nacions.
El Militarisme Japonès
El Japó, controlat per militars, volia dominar Àsia. Va ocupar Manxúria (1931) i va atacar la Xina (1937). Tant Itàlia com el Japó van ignorar la Societat de Nacions i van col·laborar amb l'Alemanya nazi. La seva ambició era obtenir més territori i recursos. L'expansió japonesa al Pacífic va conduir a l'enfrontament amb els Estats Units. L'ambició i el militarisme d'aquests països van ser factors clau en l'esclat de la Segona Guerra Mundial.
Batalles Clau i Canvis de Rumb a Europa
Algunes derrotes importants van ser decisives per canviar el rumb de la guerra a Europa.
El Front Oriental: Operació Barba-roja i Stalingrad
El 22 de juny de 1941, Alemanya va atacar la Unió Soviètica amb l'Operació Barba-roja. Inicialment, els alemanys van avançar amb rapidesa, però la resistència soviètica, el fred intens i les grans distàncies els van frenar. L'hivern de 1941, l'Exèrcit Roig va defensar Moscou amb èxit. El 1942, Hitler va intentar avançar cap a Stalingrad i la regió del Caucas. Inicialment van obtenir èxits, però el front es va estendre i es va tornar extremadament difícil. Aquest va ser un dels fronts més brutals i amb més baixes de tota la guerra.
A Stalingrad (1942-1943), l'exèrcit soviètic va envoltar i va vèncer els alemanys. Va ser l'inici del retrocés nazi a l'est.
La Guerra del Desert i la Campanya d'Itàlia
La Guerra del Desert es va desenvolupar al nord d'Àfrica entre 1940 i 1943. Les tropes de l'Eix, liderades per Rommel, es van enfrontar als aliats, principalment britànics. Les batalles principals van tenir lloc a Líbia i Egipte. La batalla més important va ser El-Alamein (1942), on Montgomery va derrotar Rommel. Després, els aliats van desembarcar al Marroc i Algèria (Operació Torxa) i van envoltar les forces de l'Eix. El maig de 1943, els aliats van obtenir la victòria i van assegurar el control del nord d'Àfrica.
La Campanya d'Itàlia va iniciar-se el juliol de 1943, arran de la victòria aliada al nord d'Àfrica, amb el desembarcament aliat a Sicília. Aquesta ofensiva va precipitar la caiguda de Mussolini i la rendició del govern italià al setembre. No obstant això, Alemanya va reaccionar ràpidament ocupant el nord d'Itàlia i reinstaurant Mussolini com a cap de la República de Salò. Els combats van ser molt durs, especialment a Montecassino i a la línia Gustau, on les tropes alemanyes van oferir una forta resistència. Roma no va ser alliberada fins al juny de 1944. La campanya d'Itàlia va ser llarga i costosa per als aliats, però va obligar Alemanya a mantenir un nombre significatiu de tropes en aquest front, afeblint la seva capacitat en altres zones. També va significar la fi del feixisme italià com a règim estatal.
El Desembarcament de Normandia i la Batalla d'Anglaterra
El 6 de juny de 1944, el desembarcament de Normandia (Dia D) va ser clau per alliberar França i obrir un nou front occidental. La Batalla d'Anglaterra també va ser crucial, on els britànics van evitar una invasió alemanya. Aquestes derrotes, juntament amb els bombardejos sobre ciutats alemanyes, van debilitar l'exèrcit nazi i van permetre als aliats arribar a Berlín.
La Guerra del Pacífic: Expansió i Derrota Japonesa
La guerra al Pacífic va començar per l'expansió del Japó, que volia controlar més territoris a Àsia. L'atac japonès a Pearl Harbor el 7 de desembre de 1941 va provocar l'entrada dels Estats Units a la guerra. Al principi, el Japó va obtenir nombroses victòries, però la situació va canviar amb la batalla de Midway (1942), on els EUA van enfonsar diversos portaavions japonesos.
A partir d'aquí, els nord-americans van avançar mitjançant la tàctica de "salt d'illa en illa". Batalles com Guadalcanal, Iwo Jima i Okinawa van ser extremadament dures. Tot i les pèrdues, el Japó no es rendia fàcilment. Però després dels devastadors bombardejos sobre Tòquio i les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945), el Japó es va rendir el 2 de setembre de 1945, posant fi a la guerra.
Bombardejos Estratègics sobre Alemanya
Els aliats van bombardejar ciutats alemanyes per destruir les fàbriques i minar la moral de la població. Des del 1942, els avions britànics i nord-americans van atacar ciutats com Hamburg, Berlín, Dresden i Colònia, de dia i de nit. Aquests bombardejos van causar nombroses víctimes civils i una gran destrucció. Tot i això, Alemanya va mantenir la seva producció bèl·lica durant un temps considerable. El bombardeig de Dresden (febrer de 1945) va ser molt criticat perquè la ciutat tenia un valor militar limitat. El debat sobre la legitimitat d'aquests atacs persisteix avui dia.
L'Holocaust: Camps de Concentració i Extermini
L'Holocaust va ser el genocidi sistemàtic de sis milions de jueus perpetrat pels nazis durant la guerra. També van ser víctimes gitanos, homosexuals, persones amb discapacitat i opositors polítics. Els nazis van establir camps de concentració i extermini com Auschwitz, Treblinka o Sobibor, on milions de persones van ser deportades i assassinades, moltes d'elles a les cambres de gas. La ideologia nazi considerava els jueus una amenaça per a la raça ària. El 1942, a la Conferència de Wannsee, es va planificar la "Solució Final", el pla per a l'extermini dels jueus. Quan els aliats van alliberar els camps, es va revelar la magnitud d'aquest crim, que ha esdevingut un dels crims més atroços de la història.
Figures Clau: Winston Churchill
Winston Churchill va ser el primer ministre del Regne Unit entre 1940 i 1945, durant els anys més crítics de la guerra. Era conegut pel seu coratge, els seus discursos inspiradors i per la seva ferma oposició a qualsevol pacte amb Hitler. Quan França va caure, el Regne Unit va quedar aïllat, però Churchill va liderar la resistència britànica, especialment en la Batalla d'Anglaterra. També va ser fonamental per mantenir l'aliança amb els Estats Units i la Unió Soviètica, participant en reunions clau com les de Teheran, Ialta i Potsdam. Tot i perdre les eleccions el 1945, és recordat com un líder excepcional i un ferm defensor de la llibertat.
El Final de la Guerra a Europa
El final de la guerra a Europa es va desenvolupar entre finals de 1944 i maig de 1945. Després del desembarcament de Normandia i l'alliberament de França, les forces aliades van avançar des de l'oest mentre l'Exèrcit Roig ho feia des de l'est. L'última gran ofensiva alemanya va ser la Batalla de les Ardenes (desembre 1944-gener 1945), que va resultar un fracàs. Al març de 1945, els aliats van travessar el Rin i van penetrar en territori alemany. Mentrestant, els soviètics avançaven per Polònia i van arribar a Berlín a l'abril. La ciutat va ser l'escenari de combats extremadament intensos. Hitler es va suïcidar el 30 d'abril al seu búnquer. Finalment, el 8 de maig de 1945, Alemanya es va rendir incondicionalment. Aquest dia es commemora com el Dia de la Victòria a Europa (VE Day). El continent va quedar devastat, però el nazisme havia estat finalment derrotat.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial
Conseqüències Humanes
La Segona Guerra Mundial va provocar entre 60 i 70 milions de morts, la majoria civils. Es van produir bombardejos massius, massacres com l'Holocaust i milions de desplaçats. Nombroses ciutats van quedar destruïdes i milions de famílies, trencades. El món va patir enormement, posant de manifest la necessitat d'una major cooperació internacional. La guerra va deixar seqüeles físiques i psicològiques que van perdurar durant dècades.
Conseqüències Polítiques i Nou Ordre Mundial
Després de la guerra, van caure els règims feixistes d'Alemanya i Itàlia. Europa va perdre la seva hegemonia mundial, i els Estats Units i la Unió Soviètica van emergir com les dues superpotències. Això va donar inici a la Guerra Freda, amb un món dividit en dos blocs: el capitalista (liderat pels EUA) i el comunista (liderat per l'URSS). Es van formar aliances com l'OTAN i el Pacte de Varsòvia. L'ONU també va ser creada per mantenir la pau i la seguretat internacionals. Europa va quedar dividida pel "Teló d'Acer", que separava l'est comunista de l'oest democràtic. Moltes colònies van iniciar processos d'independència. Els EUA i l'URSS van protagonitzar conflictes indirectes arreu del món, generant una gran tensió i la por a un conflicte nuclear. Alemanya va ser dividida en dues parts. Europa es va reconstruir sota nous sistemes polítics, i es van establir noves normes de dret internacional per evitar futurs crims de guerra.
Els Judicis de Nuremberg i Tòquio
Després de la guerra, es van celebrar judicis per castigar els responsables de crims de guerra i contra la humanitat. A Nuremberg (1945-1946) es van jutjar líders nazis, i molts van ser condemnats a mort o a llargues penes de presó. A Tòquio (1946-1948), es van jutjar líders japonesos. Aquests judicis van ser importants perquè van establir el precedent que les persones poden ser jutjades per crims greus, fins i tot en temps de guerra. Van marcar l'inici del dret penal internacional i la protecció dels drets humans.