Guia Completa: Gramàtica, Publicitat i Narrativa Catalana

Gèneres Textuals i Recursos Lingüístics

L'Anunci: Gènere Publicitari i Persuasió

L'anunci és un gènere publicitari amb una finalitat principalment persuasiva, orientant les opinions i les conductes dels consumidors.

• Funció exhortativa: Convèncer el receptor.
• Funció denotativa o informativa: Informació del producte.

Utilitza textos i imatges impactants per estimular el desig de consumir. Els textos ofereixen una versió interessada del producte i li atribueixen valors positius. Cal ser crítics, ja que pot potenciar valors poc saludables o poc solidaris.

Tipus i Canal

• Propagandístics: Se centren en accions o idees.
• Publicitaris: Se centren en un producte.
• Canal: Auditiu, audiovisual o visual.

Anunci Gràfic (Visual)

• Part icònica: Imatge, marca i logotip.
• Part textual: Eslògan i text informatiu.

Recursos Lingüístics i Retòrics

S'utilitzen recursos com l'imperatiu, el present d'indicatiu, el futur i el condicional, l'estil nominal, l'adjectivació, l'ús d'altres llengües, frases fetes, jocs de paraules i rimes fàcils. També s'empren figures retòriques:

• Paral·lelisme
• Hipèrbole
• Personificació
• Comparació
• Metàfora
• Interrogació retòrica

Sintaxi i Tipografia

La Coordinació Sintàctica

La coordinació consisteix a relacionar, per mitjà d’enllaços, oracions independents sense que hi hagi jerarquia sintàctica.

• Enllaços: Nexes coordinants (conjuncions coordinants: i, o...) o locucions conjuntives (o siga, encara que...).

Classes d’Oracions Coordinades

1. Copulatives: Suma de significats.
2. Disjuntives: Cada proposició n'exclou una altra.
3. Adversatives: Una proposició s'oposa a l'altra.
4. Distributives: Alternança o distribució.
5. Continuatives: Suma o successió d'accions.
6. Explicatives: Aclareixen o justifiquen.

Funcions de la Puntuació i la Tipografia

• Funció demarcativa: Signes de puntuació (punts, comes, interrogació, exclamació) i fórmules de salutació.
• Funció distintiva: Ús de majúscules en noms propis (persones, divinitats, animals, topònims...).
• Cursiva: S'utilitza per a títols, estrangerismes, formes no normatives, paraules destacades i acotacions.

Evolució de la Narrativa Catalana (1940-1970)

La narrativa va ser el gènere més perjudicat durant la postguerra. La prosa d'aquesta època es va centrar en la novel·la psicològica i la prosa de tendència realista.

El Context de l'Exili i la Represa (Dècada dels 40)

La majoria dels escriptors es trobaven a l'exili (Ferran Soldevila, Mercè Rodoreda, Pere Calders o Xavier Benguerel). Les primeres novel·les es van publicar a l’exili, ja que al país estaven prohibides.

• 1947: L'editorial Aymà aconsegueix permís per convocar el Premi Joanot Martorell de novel·la.

La Nova Generació i el Simbolisme (Dècada dels 50)

A partir dels anys 50, amb la creació de col·leccions dedicades a la novel·la (com El Club dels Novel·listes), els escriptors comencen a publicar les seves obres. Apareix una nova generació que explica la realitat a través del simbolisme i el mite:

• Maria Aurèlia Capmany
• Manuel de Pedrolo
• Joan Perucho

Pere Calders

Calders va començar a publicar abans de la guerra i va viure 23 anys exiliat a Mèxic. El 1954 va guanyar el Premi Víctor Català amb l’obra Cròniques de la veritat oculta. La seva obra se centra en l'absurd de la realitat quotidiana. Altres obres destacades són Invasió subtil i altres contes i Ronda naval sota la boira.

Models i Corrents Realistes (Dècada dels 60)

Els novel·listes anteriors continuaven models com la novel·la psicològica, però en aquesta dècada s'incorporen nous corrents realistes.

La Novel·la Psicològica

Intenta realitzar una anàlisi minuciosa dels personatges i reflectir el seu món interior. Es caracteritza per l'ús del narrador intern protagonista, el monòleg interior i la reflexió sobre el pas del temps.

• Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant, Mirall trencat. La seva veu narrativa femenina mostra una forta tendència a la introversió i cerca la felicitat en els records del passat (també a Aloma).
• Llorenç Villalonga: Bearn o La sala de les nines.

La Novel·la Realista

Descriu la realitat quotidiana i pretén denunciar l'opressió de les classes populars.

• Autors: Josep M. Espinàs, Baltasar Porcel o Enric Valor.
• Enric Valor: L’ambició d’Aleix, Trilogia del cicle de Cassana i Rondalles valencianes.

La Renovació dels 70

Escriptors formats després de la guerra, educats sota el franquisme. Aporten un to provocatiu i incorporen elements més moderns.

• Terenci Moix
• Baltasar Porcel

Conceptes Lingüístics i Tipus de Text

Lexicologia: Monosèmia, Polisèmia i Homonímia

• Monosèmia: Un sol significat.
• Polisèmia: Més d'un significat.

Causes de la Polisèmia

• Canvi d’aplicació.
• Especialització.
• Influència d’altres llengües.

Homonímia

Identitat formal, però amb orígens etimològics diferents.

• Homògrafs: S'escriuen igual.
• Homòfons: Tenen el mateix so, però escriptura diferent.

El Fullet Informatiu

Escrit expositiu que busca sensibilitzar la societat sobre un problema i proposar solucions. La seva finalitat és informar i explicar, tot i que de vegades té caràcter persuasiu (publicitari o propagandístic).

Característiques

• Informació clara, directa i atractiva (amb il·lustracions).
• Dades en resum o esquema.
• Dades objectives i fiables.
• Obra d’un col·lectiu, escrita en tercera persona o impersonal.
• Nivell estàndard, llenguatge senzill i directe.

Estructura

Pot ser un díptic o un tríptic, amb portada, pàgines centrals i contraportada.

Fullet Turístic

Té una finalitat persuasiva. Els seus elements principals són la portada, el text, les imatges i el nom de l’entitat.

La Subordinació en la Gramàtica Catalana

Proposicions Substantives

Fan les funcions pròpies del sintagma nominal en l'oració simple (subjecte, complement directe, indirecte, atribut, complement de règim verbal, complement del nom o complement de l'adjectiu).

Tipus de Substantives

1. Completives: Introduïdes per la conjunció que.
2. Interrogatives indirectes:
   • Totals (conjunció si, afecten tota l'oració).
   • Parcials (pronom interrogatiu, afecten un aspecte concret).
3. D’infinitiu: Amb el verb en infinitiu.
4. De relatiu: Introduïdes per un pronom relatiu.

Proposicions Adjectives (o de Relatiu)

Fan les funcions del sintagma adjectival (complement del nom). Són introduïdes per un pronom relatiu.

Tipus d'Adjectives

• Explicatives: Van entre comes i destaquen una qualitat.
• Especificatives: Sense comes, restringeixen la realitat.

Proposicions Adverbials

Fan les funcions del sintagma adverbial i solen actuar com a complements circumstancials (CC).

Tipus d'Adverbials

• De temps: Anterioritat, simultaneïtat i posterioritat.
• De lloc.
• De manera.
• De quantitat o comparatives: Igualtat, superioritat, inferioritat i proporcionalitat.