Guia Completa de Gramàtica Catalana: Sintaxi, Ortografia i Autors
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,86 KB
El Sintagma Nominal i Verbal
El sintagma nominal és l'estructura gramatical que té per nucli un nom. El sintagma verbal és l'estructura gramatical que té per nucli un verb.
La Concordança
Perquè un SN i un SV es puguin unir i formar una oració, els seus nuclis han de concordar en nombre i en persona gramatical.
L'El·lipsi del Subjecte
En algunes oracions el subjecte no hi és, i l'el·lipsi es fa per tal d'evitar repeticions innecessàries.
Oracions Impersonals
Alguns verbs no tenen subjecte, llavors diem que la posició del subjecte és buida.
Signes de Puntuació
El Punt
El punt indica una pausa major i s'utilitza al final d'una oració independent.
Punt i Coma
Indica una pausa mitjana, s'utilitza per separar dues oracions completes.
Els Dos Punts
Marquen una pausa mitjana i s'utilitzen principalment per introduir un exemple o per aclarir una idea anunciada.
Nota:
És un article informatiu que explica un fet: qui, per què, com, on, quan, què.
Paraules Primitives i Derivades
La paraula primitiva és la paraula simple de la qual deriven les altres. Les paraules derivades són aquelles que consten de l'arrel i un o més morfemes derivatius, que són aquells que units a una arrel formen paraules derivades.
Sintagma Verbal: Predicat de l'Oració
És l'estructura gramatical formada per un verb i els seus complements. El SV constitueix el predicat de l'oració.
Tipus de Verbs
Copulatiu, predicatiu, transitiu, de règim, intransitiu, pronominal, impersonal.
Gèneres Radiofònics
El noticiari, el reportatge, l'entrevista, el magazín.
Els Verbs Irregulars
Són aquells que es conjuguen d'acord amb el verb model de la conjugació corresponent. Els verbs que no segueixen el model de la seva conjugació es consideren verbs irregulars: Irregularitats en terminació, arrel.
La Síl·laba
És cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula, segons els mots: monosíl·labs, si tenen una sola síl·laba, i polisíl·labs si en tenen més d'una.
Els Diftongs
Són un grup format per dues vocals que es pronuncien amb un sol cop de veu. Una vocal és el nucli i l'altra és una i o una u que ocupa el marge. Segons la posició de la I o la U distingim dos tipus:
Creixents:
GUA, GUE, GUI, GUO, QUA, QUE, QUI, QUO
Decreixents:
Ai, Ei, Oi, Ui, Au, Eu, iU, OU, UU.
La Síl·laba Tònica
Són uns mots que es diuen amb diferent intensitat de veu.
Monosíl·labs Tònics i Monosíl·labs Àtons:
- Els articles: el, la, els, les, en, na, un, uns.
- Els possessius: mon, ton, son; ma, ta, sa; mos, tos, sos; mes, tes, ses.
- Les preposicions: a, amb, de, en, per, i les contraccions amb l'article al, als, del, dels, pel, pels.
- Els pronoms: em, et, es, ens, us, el, la, els, les, en, li, hi, ho.
- El relatiu o el quantitatiu: que.
- Les conjuncions: ni, o, si, que.
L'Accent Gràfic
És el signe que serveix per indicar quina és la síl·laba tònica de les paraules.
Àngel Guimerà
Va néixer l'any 1845 a Santa Cruz de Tenerife, a les Illes Canàries. Als seus 8 anys es traslladen a Catalunya, on ell esdevé un gran poeta i dramaturg. La seva obra dramàtica va renovar el teatre català, li dona prestigi i reconeixement internacional i l'han convertit en un clàssic popular de les tragèdies romàntiques. Ell, influït pel realisme, escriu drames de caire realista, escriu en prosa i tracten dels problemes de la vida real.
Joan Puig i Ferreter
Va néixer l'any 1882 a la Selva del Camp. Com a dramaturg, introdueix noves tendències del teatre europeu, forma part d'un corrent innovador i pretén utilitzar el teatre com a mitjà de crítica social.
Els Pronoms Personals Febles
Són les paraules de significat variable que serveixen per evitar la repetició d'un nom aparegut.
Accent Diacrític
És un accent que serveix per distingir unes paraules que s'escriuen igual.
La Dièresi
És el signe gràfic dels dos punts que escrivim damunt d'algunes i o u. Té dues funcions:
- Indicar que cal pronunciar la u dels grups que, qui, gue, gui, ja que forma part de diftong creixent.
- Indicar que la i o u no formen diftong amb la vocal contigua, ja que formen part de síl·labes diferents.
Estalvi de la Dièresi
Quan la i o u s'hagin d'accentuar, en l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -ir, en els sufixos -isme i -ista, en la i o la u de les paraules derivades amb prefixos com anti-, co-, re-, contra-, semi-, etc.