Guia Completa de Gramàtica Catalana: Pronoms, Verbs i Oracions

Els Pronoms Personals

El pronom és una categoria gramatical que fa les funcions d'un nom o d'un sintagma nominal. Fem servir els pronoms per evitar les repeticions. Els pronoms són elements gramaticals buits de significat i només es pot saber a què o a qui es refereixen a partir del context.

Hi ha diferents tipus de pronoms:

• Demostratius: (aquest, aquesta, aquells...)
• Possessius: (el meu, el teu, la nostra...)
• Numerals: (el doble, la meitat...)
• Quantitatius: (molts, pocs, uns quants...)
• Indefinits: (algú, ningú, res, tothom...)
• Relatius: (que, on, qui, la qual...)
• Interrogatius: (què, quina...)
• Personals:
  • Tònics: jo, tu, ell, ella, nosaltres, ells, elles, mi, vostè, vós...
  • Àtons: em, et, es, en, hi, ho...

Cal distingir entre determinant, que acompanya el nom, i pronom, que el substitueix. Els pronoms personals representen les tres persones gramaticals: primera (jo), segona (tu) i tercera (ell). N'hi ha de tònics o forts i d'àtons o febles.

Els Pronoms Personals Tònics

Els pronoms personals tònics o forts es pronuncien amb accent tònic, fan de subjecte de l'oració i, precedits de preposició, poden exercir de complements verbals.

Els Pronoms Personals Àtons

Els pronoms personals àtons o febles van sempre davant o darrere del verb. Van darrere del verb quan aquest està en imperatiu (ordre). Van davant del verb en els altres casos.

Formes dels Pronoms Àtons

• Reforçada: davant del verb que comença amb consonant.
• Elidida: davant del verb que comença amb vocal o 'h'.
• Plena: darrere del verb que acaba amb consonant o diftong.
• Reduïda: darrere del verb que acaba amb vocal.

Funcions dels Pronoms Personals Àtons

En una frase, els pronoms àtons substitueixen els complements verbals. Aquesta substitució s'anomena pronominalització. Les funcions que poden fer els pronoms són aquestes:

• Complement Directe (CD)
• Complement Indirecte (CI)
• Atribut
• Complement de Règim Verbal (CRV)
• Complement Circumstancial (CC)
• Complement Predicatiu (CPred)

El Verb: Morfologia Verbal

Les formes verbals, com la majoria de paraules, són formades per:

• Un lexema (o arrel o radical), que expressa el significat del mot i que és invariable (en els verbs regulars).
• Un morfema (o desinència), que varia segons la persona, el nombre, el temps, l'aspecte i el mode.

La Conjugació Verbal

Del conjunt ordenat de totes les formes d'un verb se'n diu conjugació verbal, i inclou temps simples, temps compostos i formes no personals.

Les Conjugacions

• Primera conjugació: infinitiu acabat en -ar.
• Segona conjugació: infinitiu acabat en -er o -re.
• Tercera conjugació: infinitiu acabat en -ir.

Verbs Regulars i Irregulars

Segons si segueixen o no els models de conjugació, els verbs s'agrupen en dues categories:

• Els verbs regulars: són els que tenen el mateix lexema en totes les formes verbals i que presenten els mateixos morfemes que la resta de verbs de la seva conjugació.
• Els verbs irregulars: presenten variacions en el lexema o bé no es conjuguen exactament amb els mateixos morfemes que els verbs de la seva conjugació.

Modalitat Oracional i Tipus d'Oracions

Hi ha cinc modalitats oracionals bàsiques: la declarativa, la interrogativa, la imperativa, l'exclamativa i la negativa. Es diferencien pels signes de puntuació i la intenció comunicativa.

Modalitats Oracionals Bàsiques

• Declarativa (o asseverativa o enunciativa): l'emissor dona informació al receptor.
• Interrogativa (o expressiva): l'emissor demana informació al receptor.
• Imperativa (o exhortativa): l'emissor vol influir en la conducta del receptor.
• Exclamativa: afegeix un aspecte expressiu o subjectiu de l'emissor, tant si declara, com si pregunta o dona una ordre.
• Negativa: és combinable amb totes les anteriors i es forma amb l'adverbi no davant del verb.

Les Oracions Declaratives

Les oracions declaratives serveixen per a donar una informació.

Les Oracions Interrogatives

Les oracions interrogatives pregunten alguna cosa al receptor i n'esperen una resposta. Poden ser de diferents tipus:

• Totals: pregunten pel contingut de tot l'enunciat i esperen un sí o un no com a resposta. Solen anar introduïdes per la conjunció expletiva que. El subjecte pot anar davant o darrere del verb.
• Parcials: pregunten per una part de l'enunciat i van encapçalades per un mot interrogatiu, precedit o no de preposició.
• Confirmatòries: l'emissor sol·licita confirmació. Els mots oi, eh, que, veritat ajuden a donar aquest sentit.
• Eco o reiteratives: es refereixen a una informació que s'ha donat abans en el discurs.
• Retòriques: no pretenen obtenir cap informació.

Les Oracions Imperatives

L'emissor expressa un ordre al receptor, però també pot expressar un consell, una recomanació, etc.

Les Oracions Exclamatives

Les oracions exclamatives poden ser declaratives, interrogatives o imperatives, i poden indicar sorpresa, incertesa, decepció, entre d'altres.

Oració Simple i Oració Composta

• Oracions simples: tenen un sol verb en forma personal i sentit complet per si mateixes.
• Oracions compostes: tenen més d'un verb en forma personal.

Tipus d'Oracions Compostes

Se'n distingeixen tres tipus:

• Oracions coordinades: funcionen com a oracions simples. L'element que les enllaça és un nexe.
• Oracions subordinades: una de les dues no té sentit per si mateixa i només s'entén en la mesura que forma part de l'altra. L'element que les enllaça és un nexe.
• Oracions juxtaposades: els elements que les enllacen són l'entonació i un signe de puntuació.

Els Nexes

Les oracions coordinades i les subordinades s'uneixen per mitjà d'un nexe: les conjuncions.

Les Conjuncions

Les conjuncions són mots de categoria gramatical invariable que poden tenir les funcions següents:

• Enllaçar dos elements dins d'una mateixa oració.
• Connectar les proposicions dins d'una oració composta.

Poden ser:

• Conjuncions de coordinació: connecten proposicions independents sintàcticament l'una de l'altra. Entre altres, poden expressar suma (i), contrast (però), alternança (o) o conseqüència (per tant).
• Conjuncions de subordinació: indiquen que de les dues proposicions connectades una depèn sintàcticament de l'altra. Poden expressar causa (perquè), finalitat (a fi que), condició (si), etc.

Els Connectors

Els connectors són paraules o grups de paraules que s'utilitzen per a enllaçar les diferents proposicions d'una oració composta.