Guia Completa de Gramàtica Catalana: Preposicions, Adverbis i Ortografia

Vocabulari Essencial

Horda

Tribu nòmada, errant.

Bípede

Que té dos peus.

Impertèrrit/a

Que res no l'intimida.

Notori

Remarcable, públicament conegut o sabut.

Remorós/a

Que fa remor (soroll).

Ressort

Allò que dóna impulsió a alguna cosa, que incita a actuar.

Udolant

Que udola, fa crits prolongats i forts.

Morú/una

Relatiu o pertanyent als magribins o als musulmans.

Desfer-se (en elogis)

Manifestar-los sense cap contenció.

Preposicions: Definició i Classificació

La preposició és una categoria lèxica invariable que relaciona paraules o conjunts de paraules. Exemple: de.

Tipus de Preposicions

• Preposicions febles o àtones: a, amb, de, en, per, per a.
• Preposicions fortes o tòniques: cap a, contra, damunt, des de, devers, dins, dintre, durant, entre, envers, fins, fins a, llevat, malgrat, mitjançant, segons, sense, sobre, sota, tocant, tret, vers, vora.
• Locucions prepositives: a causa de, a excepció de, a favor de, a fi de, a la vora de, a prop de, a sobre de, a sota de, a través de, al damunt de, al dessota de, en contra de, enmig de, llevat de, lluny de, per mitjà de, per tal de, respecte de.

Ús Específic de les Preposicions

Preposició A

• Introdueix el complement directe.
• Indica el moment en què és o s'esdevé alguna cosa: a la nit.
• S'escriu davant de noms propis de lloc (vivim a París) i dels Complements Circumstancials de lloc (penja l'abric a l'armari).

Preposició EN

• Per indicar el mitjà de transport: anem en cotxe.
• S'escriu davant d'un infinitiu amb valor temporal: rigué en veure'l arribar.
• Introdueix Complements Circumstancials de Lloc (CCL), sobretot davant de determinants indefinits (un, algun) i determinants demostratius (aquest).

Preposicions PER i PER A

• Per indica causa, mitjà o manera.
• Per a indica destinació o direcció (per a tu).

Adverbis i Locucions Adverbials

L'adverbi és una categoria lèxica invariable que pot modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Els adverbis i les locucions adverbials (grup de mots amb el mateix valor d'un adverbi) es classifiquen segons la circumstància que expressen.

Classificació dels Adverbis

• TEMPS: ahir, ara, avui, de tant en tant, demà, després, enguany, llavors, quan.
• LLOC: allà, aquí, avall, (a) dalt, ençà, enllà, enlloc, lluny, on, pertot, (a) prop.
• MANERA: així, arran, bé, com, de mica en mica, a poc a poc, millor, pitjor, de pressa, sobretot, contínuament, difícilment, malament (a + ment).
• QUANTITAT: força, gaire, gens, massa, menys, més, molt, poc, prou, què, tant.
• D'AFIRMACIÓ: sí, també, sens dubte, prou, i tant, de debò, ben segur, així mateix, àdhuc.
• NEGACIÓ: no, tampoc, no... pas, de cap manera.
• DUBTE: potser, tal vegada, si molt convé, qui sap, per ventura.

Conjuncions: Unió i Relació d'Oracions

La conjunció és una categoria lèxica invariable que uneix paraules dins una mateixa oració, però també uneix o relaciona oracions entre elles.

Tipus de Conjuncions

• Unió: i, ni.
• Alternativa: o, o bé, o si no.
• Oposició: però, sinó, tanmateix, ara bé, amb tot.
• Causa: perquè, ja que, com que, atès que.
• Conseqüència: doncs, per tant, així, en conseqüència.
• Finalitat: a fi que, per tal que, perquè.
• Condició: si, en cas que, llevat que, sempre que, només que.

Ortografia: L'Essa Sorda (S/SS)

Regles d'Ús

• S: davant i darrere de consonant (salsa, pansa); al començament i al final de paraula (sol, pis).
• SS: entre dues vocals (passatger, brossa).
• SS: en els mots acabats en -gressió, -gressor, -missor, -missió, -pressor, -pressió.
• SS: en els mots formats pels sufixos -assa, -dissa, -issa, -íssim, -ussa.
• SS: en els mots que formen el femení afegint el sufix -essa (mestressa, diablessa).