Guia Completa de Gramàtica Catalana: Categories, Funcions i Oracions

Categories Gramaticals del Català

El Nom o Substantiu

El nom o substantiu designa éssers, objectes, idees o conceptes. Pot ser:

• Comú: taula
• Propi: Anna
• Concret: cadira
• Abstracte: amistat
• Col·lectiu: gent
• Comptable: cadira
• Incomptable: fum

L'Adjectiu

L'adjectiu expressa una qualitat o característica del nom. Es classifica en:

Tipus d'Adjectius

• Qualificatiu: Indica una qualitat pròpia del nom. Exemple: bonic, alt, intel·ligent.
• Relacional: Expressa relació o procedència i no admet grau. Exemple: mèdic, escolar, forestal.
• Especificatiu: Limita el significat del nom per diferenciar-lo d’altres. Exemple: la casa blanca (entre diverses cases).
• Explicatiu: Afegeix informació extra i va entre comes. Exemple: El gos, fidel, esperava el seu amo.

Graus de l'Adjectiu

L’adjectiu pot tenir tres graus:

• Positiu: Simplement qualifica. Exemple: bonic.
• Comparatiu: Compara dues entitats, amb formes de superioritat (més... que), igualtat (tan... com) o inferioritat (menys... que).
• Superlatiu: Expressa un grau molt alt. Exemple: molt bonic o bellíssim (augmentatiu).

El Determinant

El determinant acompanya el nom i en concreta el significat. Pot ser:

• Article: el, la, els, les
• Demostratiu: aquest, aquell
• Possessiu: el meu, la teva
• Quantitatiu: molts, poc
• Numeral: dos, primer
• Indefinit: algun, cap
• Interrogatiu o Exclamatiu: quin?, quina!

El Pronom

El pronom substitueix un nom o sintagma nominal. Pot ser:

• Personal: jo, tu, ell
• Possessiu: el meu, la teva
• Demostratiu: aquest, aquell
• Relatiu: que, el qual
• Interrogatiu/Exclamatiu: qui?, què?
• Indefinit: algú, ningú
• Quantitatiu: tots, alguns
• Feble: el, la, en, hi, ho...

L'Adverbi

L'adverbi modifica un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Pot ser de:

• Lloc: aquí, allà
• Temps: avui, demà
• Manera: bé, malament
• Quantitat: molt, poc
• Afirmació: sí, també
• Negació: no, tampoc
• Dubte: potser, probablement

La Conjunció

La conjunció uneix paraules o oracions. Pot ser:

• Coordinant: Uneix elements de la mateixa categoria sintàctica. Exemple: i, però, o.
• Subordinant: Introdueix una oració subordinada. Exemple: perquè, que, si.

La Preposició

La preposició relaciona paraules o sintagmes. Exemples: a, amb, de, per, des de, segons, contra.

La Interjecció

La interjecció expressa emocions, sentiments o crides. Exemples: ai!, ep!, eh!

Funcions Sintàctiques Essencials

Les funcions sintàctiques descriuen el paper que cada element té dins d'una oració:

• Complement Directe (CD): Rep directament l’acció del verb. Exemple: Veig el gos.
• Complement Indirecte (CI): Rep l’acció de manera indirecta. Exemple: Dono un llibre al meu germà.
• Complement Circumstancial (CC): Afegeix informació sobre el temps, lloc, manera, etc. Exemple: Vinc demà (CC de temps).
• Atribut: En verbs copulatius (ser, estar, semblar), qualifica el subjecte. Exemple: Ella és intel·ligent.
• Complement del Nom (CN): Afegeix informació a un nom. Exemple: el llibre de l’autor.
• Complement de Règim Verbal (CRV): Verb que requereix una preposició fixa. Exemple: Confio en tu.
• Vocatiu: Apel·lació directa a algú. Exemple: Maria, vine!

Oracions Coordinades en Català

Les oracions coordinades són oracions independents unides per una conjunció coordinant. Tipus:

• Copulatives: Sumen o afegeixen informació (i, ni). Exemple: Va arribar i va seure.
• Disjuntives: Presenten opcions o alternatives (o, o bé). Exemple: Vindràs o no vindràs?
• Adversatives: Expressen oposició o contrast (però, sinó, tanmateix). Exemple: Volia venir, però no ha pogut.
• Distributives: Indiquen alternança (ara... ara, bé... bé). Exemple: Ara riu, ara plora.
• Explicatives: Una oració explica l’altra (és a dir, o sigui). Exemple: No ve, és a dir, està malalt.

Oracions Subordinades Adjectives

Les oracions subordinades adjectives fan la funció d’un adjectiu i complementen un nom. Van introduïdes per pronoms relatius com que, el qual, la qual, els quals, on, en què. Exemple: El llibre que vaig llegir era molt bo. Poden ser:

• Especificatives: Limiten el significat del nom. No van entre comes.
• Explicatives: Afegeixen una informació extra. Van entre comes.

Oracions Subordinades Substantives

Les oracions subordinades substantives equivalen a un nom o sintagma nominal i poden fer diverses funcions sintàctiques.

Tipus de Subordinades Substantives

• Completives: Fan funció de nom (subjecte, CD, etc.). Van introduïdes per que o si. Exemples: Vull que vinguis (CD), Que plogui m’agrada (subjecte).
• D'infinitiu: El verb subordinat està en infinitiu. No porten que. Exemples: Vull menjar, Estudiar costa.

Funcions de les Subordinades Substantives

Poden exercir les següents funcions:

• Subjecte: Que vinguis m’agrada.
• Complement Directe: Vull que vinguis.
• Complement de Règim: Confio que tot anirà bé.
• Atribut: El problema és que no escoltes.
• Complement del Nom/Adjectiu: La por que plogui el paralitza.
• Complement Circumstancial: Ho faig perquè ho demanes.

Els Pronoms Febles en Català

Els pronoms febles són partícules àtones que substitueixen un sintagma nominal o preposicional. La seva funció depèn del context:

• Complement Directe (CD):
  • em, ens (1a persona)
  • et, us (2a persona)
  • el, la, els, les (3a persona)
  • CD indefinit: en (Exemple: En compra molts).
  • CD neutre: ho (Exemple: Ho sap).
  • Reflexiu: es (Exemple: Es mira al mirall).
• Complement Indirecte (CI):
  • em, ens (1a persona)
  • et, us (2a persona)
  • li, els (3a persona)
  • es (si és reflexiu). Exemple: Li dona un regal.
• Complement Circumstancial (CC) de lloc o manera:
  • hi (si la preposició és a, en, amb...). Exemple: Hi va cada estiu.
  • en (si la preposició és de). Exemple: En surt corrents.
• Complement de Règim Verbal (CRV):
  • hi (si la preposició és a, en, amb...). Exemple: Hi confio.
  • en (si la preposició és de). Exemple: En parla sovint.
• Atribut:
  • el, la, els, les (si és determinat). Exemple: La seria ella.
  • ho (si és indeterminat o un adjectiu). Exemple: Ho sembla tranquil.
  • en (si és d'intensitat o quantitat). Exemple: N’és molt simpàtic.
• Predicatiu:
  • hi o en (segons el verb). Exemples: Hi estan d’acord, N’és de simpàtic.